Rubí
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Vallès Occidental | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental |
||||
| Gentilici | Rubinenc, rubinenca | ||||
| Superfície | 32,30 km² | ||||
| Altitud | 123 m | ||||
| Població (2007) • Densitat |
70.494 hab. 2.182,48 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 29′ 36, N° 2′ 1 | ||||
| Sistema polític Entitats de població • Alcaldessa: |
Carme Garcia Lorés (PSC) |
||||
| Codi postal | 08191 |
||||
| Patró/Patrons | Sant Pere i Sant Roc | ||||
| Web | |||||
Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental. Es troba situat a la vall de la riera de Rubí, i limita al nord amb Terrassa i Sant Quirze del Vallès, a l'oest amb Ullastrell, a l'est amb Sant Cugat del Vallès, i al sud amb Castellbisbal.
El nom actual prové de la seva denominació en llatí, Rivo Rubeo, traduïble per riera vermella en referència a l'argila que arrossegava la riera que hi va donar nom.
[edita] Història de la ciutat
Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar els seu poblat emmurallat i amb torres[1] al turó de Can Fatjó al pas de la Via Heraclea, on encara es conserva un forn iberoromà. Durant la dominació romana va ser un nucli estable de població dedicat fonamentalment a l'agricultura i passà a ser progressivament important[2]. El poblat ha desaparegut completament.
A partir de la mort de Guifré el Pilós, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s’hi establien els cristians i al Sud hi restaven els musulmans. Era la consolidació d'una primera línia de conquestes, però sempre amb una ampla zona fronterera molt imprecisa i sembla que bastant buida de població. La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986 al voltant del l'Església de Sant Pere i protegit pel Castell de Sant Genís.
L'any 1233 Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rubí quedant el castell del turó de Sant Genís definitivament abandonat. Durant el segle XIV, la família dels Torrelles controla el terme subjecte als mals usos fins que el 1383 Ramon de Torrelles va vendre la remença, l'eixòrquia i la cugúrcia, tres dels mals usos, a canvi que els seus camperols guardessin fidelitat i homenatge a ell i als seus successors. Finalment el 1394, Joan el Caçador va vendre la jurisdicció del castell a Joan de Togores[3] i va donar als habitants el privilegi d'escollir batlle a canvi de pagar un impost col·lectiu, sent el primer batlle Pere de Xercavins.
Entre el segle XVI i XVIII va seguir sent un petit nucli rural amb poca població fins 1824[4] apareix la primera fàbrica, i durant tot el segle XIX les fàbriques tèxtils van continuar instal·lant-se a la vora de la Riera de Rubí, fins que a finals del segle XIX i principis del segle XX, la ciutat experimenta la seva primera gran expansió en plena revolució industrial, passant d'una economia basada en l'agricultura, a un model mixt amb la construcció d'indústries tèxtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l'Escardívol, aquest obra, com altres edificis de la ciutat, de l'arquitecte Lluís Muncunill, deixeble d'Antoni Gaudí. El 1897 l'energia elèctrica va arribar a Rubí, i amb ella l'electrificació de la seva indústria. A finals del s. XIX, la reina regent Maria Cristina otorga el títol honorífic de Vila de Rubí.
L'arribada dels Ferrocarrils de Catalunya el 1919 amb la línia que connecta Barcelona amb Terrassa fa que s'ocupi la zona propera a l'estació. Fruit de la riquesa de l'emergent classe burgesa i el retorn dels indianos, es construeixen noves edificacions, entre les que destaquen el conjunt d'estil modernista situat a la Plana de Can Bertran i les Escoles Ribes. Durant la Mancomunitat de Catalunya, en la que s'impulsa el cooperativisme es construeix el Celler Cooperatiu, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.
La indústria, contràriament, es va desenvolupar amb rapidesa i avui sovintegen en el terme municipal empreses de construcció, tèxtils, del metall i l'electrònica, que s'agrupen en diversos polígons industrials (Cova Solera, Can Jardí, La Llana, Can Rosés,...). Aquesta industrialització va anar acompanyada d'un vertiginós creixement demogràfic a partir de la dècada dels seixanta, amb la immigració massiva d'immigrants procedents del sud d'Espanya. Si a començaments dels seixanta Rubí amb prou feines superava els 6.000 habitants, a final del segle XX ja ultrapassava els 50.000.
Rubí va perdre gairebé tota la seva agricultura a la tardor del 1962 quan unes violentes riuades [5], causades per unes pluges que el 25 de setembre van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de víctimes i la conseqüent destrucció dels barris construïts en precari a la llera de la riera. Des d'aleshores només subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.
L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries de finals dels anys noranta i principis de segle XXI des del nord d'Àfrica i el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera que només un terç de la població actual, al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a la ciutat o al Vallès Occidental [6]
[edita] Medi físic
El clima del municipi correspon al Clima mediterrani, caracteritzat per hiverns relativament suaus, i la precipitació d'estiu no és suficient per cobrir l'evapotranspiració de les plantes.
Rubí està situat en una part de les serres de la Serralada Prelitoral catalana: la serra de Can Riquer i la Serra de l'Oleguera les trobem al nord, i a l'est trobem la Serra de Can Guilera.
El municipi està creuat de nord a sud per la Riera de Rubí, a la que arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pidelaserra, Can Xercavins, Sant Muç, Can Ramoneda, i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entre Sant Cugat del Vallès i Rubí. Tant la riera com els torrents son tributaris del riu Llobregat.
Dins del terme no hi ha cap espai que gaudeixi d'una figura de protecció específica com la de Parc nacional, Parc natural, Paratge natural d'interès nacional, Paratge nacional d'interès natural i Reserva natural, però dins el territori trobem part dels corredors naturals Collserola-Sant Llorenç del Munt i de la Serra de Can Guilera, entre els que hi ha els connectors de les valls de Sant Muç i de Can Tàpies. El terme conté altres espais amb un excepcional valor natural, com l'ermita i les alzines de Sant Muç, el torrent de Can Ramoneda o les masses forestals.
La ciutat compta amb una extensa xarxa de parcs i zones verdes: En la riba sud de la ciutat trobem, d'est a oest, el parc de ca n'Oriol, el Parc de la Pau i la Natura, i el de Ca n'Alzamora, i en la riba nord de la riera, hi ha unes grans extensions de natura amb diferents graus de protecció arrel de les resolucions del parlament de Catalunya 941/V i 554/V, a la Serra de Can Guilera, Can Ramoneda, Can Xercavins, Can Roig, la Serra de Can Riquer i el Corredor biològic de Can Carreras.
[edita] Infraestructures
[edita] Educatives
La ciutat compta amb onze escoles públiques d'educació primària, els CEIP 25 de Setembre, CEIP Ca n'Alzamora, CEIP Joan Maragall, CEIP Maria Montessori, CEIP Mossèn Cinto Verdaguer, CEIP Pau Casals, CEIP Ramon Llull, CEIP Rivo Rubeo, CEIP Schola, CEIP Teresa Altet i CEIP Torre de la Llebre.
La ciutat compta amb quatre escoles públiques d'educació secundària, l'IES Duc de Montblanc. IES J. V. Foix, IES L'Estatut i l'IES La Serreta.
[edita] Sanitàries
La ciutat compta amb tres Centre d'Atenció Primària (CAP), el CAP 1 Mútua de Terrassa, el CAP 2 Anton de Borja, el Centre d'Orientació Sanitària (COS) i el CAP 3 de Sant Jordi Parc Ferran Salsas i Roig i un Centre de Dia en Salut Mental (CDSM). Està previst un hospital a Ca n'Oriol.
[edita] Esportives
|
|
|
[edita] Comunicació viària
El municipi de Rubí està situat en un dels principals nusos de comunicacions de Catalunya. Diversos eixos la creuen en totes direccions. Les xarxes de transport públic estan incloses en el sistema tarifari integrat de transport[7] de la regió metropolitana de Barcelona.
[edita] Ferrocarril
Les dues companyies de ferrocarril que operen a Catalunya tenen línies a Rubí.
Les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, anomenades "Metro del Vallès", uneixen Barcelona (Plaça Catalunya) amb Sabadell i Terrassa. Disposen d'una parada en la plaça Pearson i d'un Centre Operatiu. La línia que passa per Rubí és la S1 (Barcelona-Terrassa). També hi ha trens amb origen a Rubí i destinació Barcelona amb el nom de línia S5.
Per part de Renfe, hi passa la línia de rodalies R7/C7, en la que té una estació a l'avinguda de l'Electricitat, a la vora del barri de Ca n'Alzamora. Aquesta línia uneix Martorell amb Barcelona (Plaça de Sants), entrant-hi per la banda del riu Besòs.
[edita] Autobús
Rubí té a la disposició dels ciutadans una xarxa de quatre línies d'autobusos públics per a la ciutat, gestionada per l'empresa Corporación Española del Transporte S.A (CTSA) que s'ampliarà en dues línies més en els propers mesos. Aquests passen per tots el barris excepte pel de Sant Muç, actualment en obres.
- Línia 1 - El Pinar - Castellnou
- Línia 1F (festius) - El Pinar - Castellnou
- Línia 2 - Can Rosés - Can Jardí
- Línia 3 - Can Solà - Castellnou
- Línia 4 - Can Rosés - Mercat
Sis línies d'autobusos interurbans connecten la ciutat amb les del seu voltant:
- Autos Castellbisbal. SA: Rubí - El Papiol - Molins de Rei (3 autobusos, només els dies feiners)
- Autos Castellbisbal. SA: Rubí - Castellbisbal (5 autobusos, només els dies feiners)
- Autos Castellbisbal. SA: Sabadell - Sant Quirze del Vallès - Rubí - Hospital General (2 autobusos en cada sentit, només els dissabtes)
- Autobús nocturn: Barcelona - Rubí - Les Fonts (4 autobusos, cada nit)
- Sarbus A4: Barcelona: Cerdanyola - Sant Cugat del Vallès - Rubí - Terrassa
- Transports Generals d'Olesa, S.A.: Ullastrell - Rubí - Terrassa (6 autobusos en cada sentit, feiners i dissabtes)
[edita] Autopistes i Carreteres
Autopistes
- L'autopista AP-7 creua el en direcció est-oest. Cap a l'oest connecta la comarca amb Tarragona, València i el sud de la península Ibèrica, així com amb l'autovia A-2 i l'autopista AP-2 (sud de Barcelona, Lleida, Saragossa). Cap a l'est, comunica amb les comarques de Girona i França.
- L'autopista C-16 o dels Túnels de Vallvidrera, connecta al nord cap a Manresa, Terrassa i al sud amb Sant Cugat del Vallès i Barcelona. Té com accessos l'entrada núm. 11 (Sant Cugat-Rubí Sud BP-1503) i la sortida núm. 17 (BP-1503 Rubí Nord-Les Fonts)
Carreteres
- La B-30, la calçada lateral de l'AP-7 és una de les principals vies d'accés a la ciutat, amb diverses entrades.
- La C-1413 parteix de Molins de Rei, on connecta amb l'A-2, la B-24 i l'autopista AP-2 (B-23), i passa, a més de per Rubí, per Sabadell i Sentmenat per connectar finalment amb la C-17 a l'alçada de Centelles.
- La BP-1503 connecta Rubí, on dins de la ciutat es transforma en l'Avinguda de l'Estatut amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Terrassa.
[edita] Demografia
La població de la ciutat va anar creixent des dels 3.000 habitants amb què comptava el 1860 fins els 6.000 amb que es va estabilitzar des dels anys 1930 fins els anys 1960, tret de la davallada produïda per la Guerra Civil Espanyola i el posterior exili. El creixement de població en aquesta època es basa en la immigració procedent de Catalunya. Si a començaments dels seixanta Rubí amb prou feines superava els 9.000 habitants, en aquella dècada triplicà la població, i a finals del segle XX ja ultrapassava els 50.000. L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries provinents del nord d'Àfrica i el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat que ja supera els 70.000 habitants[8], composats en un 50,5% de població masculina i un 49,4% de població femenina.
Els immigrants espanyols (2001) representen encara el 32,61% de la població[9], i els ciutadans no espanyols de Rubí (2006), que representen el 10,6% de la població son fonamentalment marroquins (28,7%), Equatorians (28,7%) i colombians (6,5%). La resta de procedències son residuals.[10].
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
La piràmide de població és indicativa dels fluxos migratoris que rep la ciutat, car s'eixampla de manera especial en les franges situades al voltant dels 25 a 35 anys, a les que pertanyen pràcticament el doble que en les franges de gent més jove. El decreixement de percentatges de població adulta segueix un descens tradicional.
[edita] Economia
La població de la ciutat treballa majoritàriament en els sectors serveis (47,9%), bàsicament en el subsector del comerç al detall; i la indústria (40,1%)[11], que està concentrada en els polígons industrials propers a la riera de Rubí, car la indústria existent dins del nucli urbà s'ha anat transformant en habitatges, i compta amb una taxa d'atur (2006) del 6,4%, superior a la mitjana de la província.
Les feines agrícoles i ramaderes, que havien estat part fonamental de l'economia de la ciutat fins al segle XX, ocupant a finals del segle XIX[12] el 92,6 de la superfície conreable amb vinya, per la producció de vi i aiguardent actualment són residuals, amb una crisi que es va iniciar el 1886 amb una plaga de fil·loxera.
[edita] Divisió administrativa
Al terme municipal es va annexionar el sector de Castellnou el 1904, que havia format part del municipi de Sant Pere de Terrassa, que es va annexionar a Terrassa.
La ciutat es distribueix en diferents barris i també hi ha unes urbanitzacions. Cal destacar la Riera de Rubí. coneguda com la Riera de les Arenes a Terrassa que passa a la vora de la ciutat.
[edita] Govern municipal
Rubí destaca per ser una de les ciutats amb el major índex d'abstenció de Catalunya, i que compta a nivell local amb més candidatures: a les darreres eleccions municipals s'hi van presentar 10 llistes, sis de les quals van obtenir representació. Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament és la següent:
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Carme García Lores | 9.418 | 12 | |
| ICV-EUiA | Núria Buenaventura i Puig | 2.926 | 4 | |
| Partit Popular | Mònica Querol Querol | 2.688 | 3 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | Arés Tubau i Pomareda | 2.077 | 2 | |
| Convergència i Unió | Francesc Xavier Reinaldos Martínez | 2.892 | 2 | |
| Alternativa Ciutadana de Rubí | Jordi Giménez Manent | 1.452 | 2 | |
| Altres | 2.103 | - | ||
| Blanc | 603 | - | ||
| Total | 32.646 | 25 | ||
Formen el govern municipal la coalició PSC-ERC, sent l'alcaldessa Carme García Lores[13], del PSC, que s'ha quedat a 21 vots d'obtenir la primera majoria absoluta per al seu partit[14] en unes eleccions municipals a Rubí. També cal destacar a Jordi Peiró Simon (PSC) com a primer tinent d'alcalde i Arés Tubau i Pomareda com a portaveu d'ERC, l'altra força de govern.
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 | ||
| 1983-1987 | ||
| 1987-1991 | ||
| 1991-1995 |
Miquel Llugany i Paredes (1991-1994) Eduard Pallejà i Sedó (1994-1995)
|
|
| 1995-1999 | ||
| 1999-2003 |
Eduard Pallejà i Sedó (1999-2000) Núria Buenaventura i Puig (2000-2003)
|
|
| 2003-2007 | ||
| 2007-2011 |
En la darrera etapa democràtica, la població de la ciutat s'ha mostrat com una ciutat d'esquerra i poc nacionalista catalana, fruit de la transformació demogràfica de les darreres generacions, formades en bona part per persones d'origen humil, tant espanyoles, com africanes i sud-americanes, sumades a una població autòctona comparativament reduïda, i visualitzat per les majories absolutes, entre els anys 1978 i 1999 del PSUC i la seva successora Iniciativa per Catalunya, i a partir de 1999 relativa d'Iniciativa per Catalunya i, des del 2003, relativa del PSC. Durant la legislatura 1999-2003, el PSC (10 regidors) va governar amb CiU (2 regidors) i ERC (2 regidors).
Encara que amb grans diferències de vots per cada partit segons el tipus d'elecció, el partit dominant en la ciutat és el PSC, que ha guanyat totes les eleccions des de les municipals del 1999, amb percentatges que oscil·len entre el 33,62% a les autonòmiques i el 50,40% de les eleccions generals. Iniciativa per Catalunya, la segona força, aconsegueix els millors resultats en les locals (12,6%) i el Partido Popular, la tercera força, aconsegueix els millors resultats en les generals (16,32%) es mantenen en posicions intermèdies.
La suma de percentatges de les dues forces nacionalistes catalanes que es presenten a les eleccions locals, CiU i ERC se situa a l'entorn del 20%, amb una distància que progressivament s'ha anat escurçant amb els anys, i que ha fet que els independentistes gaudeixin lleugerament de més suport en les eleccions locals. En les eleccions al Parlament de Catalunya, el percentatge sumat de les dues forces és del 35%, rebent els conservadors el doble de vots que els d'esquerra, que mantenen un vot més fidel.
En les eleccions de 2003 van sorgir diversos moviments en resposta a la gestió dels equips d'Iniciativa per Catalunya, que van fructificar en dues agrupacions que van aconseguir representació, de les quals únicament Alternativa Ciutadana de Rubí va aconseguir repetir representació, mentre que Units per Rubí va desaparèixer.
[edita] Llocs d'interès
| 41° 29′ 14″ N 2° 1′ 35″ E |
- Celler Cooperatiu
| 41° 29′ 15″ N 2° 1′ 60″ E |
| 41° 29′ 31″ N 2° 1′ 49″ E |
- Jaciment romà de Ca n'Oriol [15]
- Museu Etnogràfic Vallhonrat
- Ermita de Sant Muç
L'ajuntament ha editat un plànol amb informació turística en els que s'hi ubiquen els espais i edificis de més rellevància històrica i arquitectònica de la ciutat[16].
[edita] Festes i tradicions
[edita] Festa Major de Sant Pere
La Festa Major de Rubí se celebra el cap de setmana més proper al dia 29 de juny, dia de Sant Pere, patró de la ciutat. Els actes més tradicionals de la festa són el pregó, la missa, cercavila, els balls d'envelat, les ballades de l'esbart i de l'escola de dansa de l'Esbart Dansaire de Rubí, la ballada de gitanes al carrer, concurs i audicions de sardanes, ballades dels Gegants de Rubí[17], actuació castellera, correfoc i piromusical, activitats per infants, actuacions de les agrupacions folklòriques foranes, la fira d'atraccions, mercat artesanal, i espectacles musicals (concerts, orquestres per la joventut).
[edita] Festa Major de Sant Roc (festa major petita)
Els rubinencs, que havien fet un vot de poble, celebraven una missa anual en honor de la festivitat de Sant Roc el darrer diumenge d'agost, ja des de mitjans del segle XVI. A mitjan segle XIX la Germandat de sant Roc de Socors Mutus va afegir una processó i es celebraven balls. Avui en dia la festa l'organitzen les entitats que formen la Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rubí i l´Ajuntament, i s'ha traslladat al segon cap de setmana de setembre. Els actes més tradicionals de la festa són la trobada de puntaires, la trobada de gegants[17], els Versots, la Tronada, audició de sardanes, la Xerricada (concurs de beure en porró), actuació castellera, la cantada d´havaneres, concert i activitats infantils.
[edita] Festes del Carrer Sant Jaume
Les Festes del Carrer Sant Jaume es celebren des del segle XIX[18] durant 4 o 5 dies al voltant del 25 de juliol.
[edita] Festa dels Xatos
Els orígens de la Festa dels Xatos es remunten al segle XIX, quan l'agrupació "Els xatos" de Barcelona anava en romiatge fins a l'ermita de Sant Muç[19], un sant molt popular, per la festivitat de la Pasqua Granada, i el ball de la tarda era molt celebrat a la ciutat. El romiatge va perdre força a principis del segle XX i es va transformar en un aplec simbòlic.
L'Esbart Dansaire de Rubí l'any 1986 amb motiu de la celebració del l'Any del Mil·lenari de Rubí, recupera la festa, que actualment consisteix en anar de la Plaça del Doctor Guardiet, passant per la masia de Can Ramoneda fins a l'ermita de Sant Muç, on s'hi fa una arrossada[20] popular, i durant les celebracions es ballen sardanes, la dansa dels xatos i altres balls tradicionals. També hi participen moltes entitats de cultura popular i tradicional de la ciutat: La Colla de Geganters de Rubí[17] i els gegantons del CEIP Teresa Altet, els Castellers de Rubí, Diables de la Riera de Rubí, Foment de la Sardana de Rubí, la Coral Unió Rubinense.
[edita] Fira de Sant Galderic
La fira de Sant Galderic, impulsada per l'Associació Sant Galderic, que es realitza a la plaça del Doctor Guardiet[21] i els carrers del Casc Antic, inclou parades d'artistes i alimentació, i al mateix temps es realitzen cursos de tast de vins, xerrades, exposicions, i una trobada de col·leccionistes.
[edita] Els Tres Tombs
Anomenada com el "dia dels burros"[22] per Sant Antoni Abat, patró dels animals. Es celebra als inicis de febrer. Consisteix en la cercavila d'una rua de carros, cavalls i altres animals domèstics. Tots gaudeixen d'un esmorzar popular i a l'acabar la cercavila els animals participants són batejats a l'Església de Sant Pere de Rubí.
[edita] Altres festivitats
Compta també amb la festivitat de les reconegudes festes com ara Carnestoltes, la Cavalcada de reis, la fira de Santa Llúcia, o Sant Jordi, a part de nombroses festes de barris i carrers.
[edita] Mitjans de comunicació
Rubí edita mitjans de comunicació d'àmbit local:
- Diari de Rubí Setmanari gratuït d'informació local editat per Imatge Blanch, SL[23] amb una tirada de 15.000 exemplars, escrits parcialment en català i en castellà. Surt cada dijous i es troba en diferents punts de la ciutat. Disposa de pàgina web i fòrum de participació.
- Ràdio Rubí. Emissora de ràdio municipal fundada el 20 de novembre de 1979, es troba al 99.7 de la freqüència modulada [24].
- Rubí Notícies. Setmanari gratuït d'informació local a tot color editat per Premsa de Rubí, SL, té una tirada d'11.000 exemplars, escrits parcialment en català i en castellà, i que es troben en diferents punts de la ciutat. Es va començar a editar el 30 de setembre de 2005 i surt cada divendres. Disposa de pàgina web.
- La Ciutat: Revista municipal gratuït d'informació local, repartida a les bústies de les cases.
[edita] Entitats ciutadanes
[edita] Cultura tradicional i popular
- Castellers de Rubí. Prenent el nom de la colla que va existir a Rubí durant l'any 1984, que va fer castells de 5 i un intent de 4 de 6 [25], es crea el 1996 l'actual agrupació, que compta amb uns 90 membres i aixeca castells de sis, tot i haver arribat a aixecar castells de set (dificultat mitja).
- Colla de Trabucaires de Rubí. Creada el 2007.
- Colla Gegantera del CEIP Teresa Altet de Rubí. Entitat cultural nascuda a l'escola Teresa Altet, que té com a objectius desenvolupar una activitat cívica i lúdica de coneixement de la cultura catalana i de donar a conèixer Rubí als pobles que visita, mitjançant l'activitat gegantera i musical.
- Coral Unió Rubinense
- Diables de la Riera de Rubí.
- Diables de Rubí.
- Escola de Sardanes Flor de Neu.
- Esbart Dansaire de Rubí: Fundat el 1923, és una entitat que treballa en els diferents àmbits de la dansa catalana: l'ensenyament, producció i presentació d'espectacles, i la conservació i difusió de les tradicions catalanes. Compta amb una escola de dansa. Participa activament en l'Aplec de Sant Muç, la Festa dels Xatos, la Ballada de Gitanes al Carrer, i l'organització del Festival Internacional de Dansa Tradicional de Rubí (Rubifolk).
- Foment de la Sardana de Rubí. Fundat el 23 d'octubre de 1927[26], les seves activitats es van interrompre el 1936, fins la seva refundació com Fomento de la Danza de la Parroquia de San Pedro de Rubí. El 1977 va recuperar el seu nom original en la celebració del 50è aniversari. Ha editat 6 discs amb sardanes dedicades a Rubí.
- Colla de Geganters de Rubí. A Rubí hi ha gegants des de 1956[27] En Roc i la Paula, els gegants de Rubí, acompanyats de la gegantona Laia participen en les festes[17]major, de Sant Pere, i els Xatos
- Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rubí
- Obrador Coral de Rubí
[edita] Altres cultures
- Hermandad Rociera de Rubí
- Irmandade Galega de Rubí
- Rubí Solidari
[edita] Clubs esportius
- Atletisme: Unió Atlètica Rubí, fundada el 1993, té com a seu les instal·lacions a les pistes d'atletisme de Can Rosés i disposa d'una escola.
- Bàsquet: El CEB Sant Jordi competeix en el grup quatre de la segona divisió catalana, mentre que el CIPSA Rubí competeix en primera divisió masculina de Copa Catalunya, Grup 1.
- Futbol: Les entitats més destacades són la UE Rubí, que ha descendit de categoria i la temporada vinent jugarà en regional preferent i l'Olímpic Can Fatjó, es manté en regional preferent. Altres clubs com la Penya Blaugrana Ramon Llorens fan esport de base.
- Futbol sala: Club Esportiu Rubí Futbol Sala
- Hoquei sobre patins en línia: Cent Patins.
- Taekwondo: Gimnàs Seul.
- Waterpolo: El Club Natació Rubí té equip masculí, que participa en la segona divisió espanyola, i femení, que participa en la divisió d'Honor. La seva seu és a la zona esportiva de Can Rosés.
[edita] Ciutadans il·lustres
- Pere Aguilera i Garriga, alcalde (intermitentment) 1934-1938
- Joan Manuel Tresserras i Gaju, conseller de la Generalitat 2006-.
- Marià Ramoneda i Llunell (1849-1909): jutge municipal de Rubí i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Berenguer de Rubí, fundador del Castell de Rubí el 1233.
[edita] Ciutats agermanades
.svg){kind=small}
[edita] Notes
|
|||||
[edita] Bibliografia
- Batalla i Alemany, Ramon (1999). Els casinos republicans. política, cultura i esbarjo. El casino de Rubí, 1884-1939. ISBN 84-8415-123-9.
- Freixes, Josep Maria (2004). La Unió Esportiva Rubí, una història (1912-2004), Barcelona, Generalitat de Catalunya. ISBN 84-609-2741-5.
- Pereira Castro, Carlos (1998). Xemeneies de Rubí. ISBN 84-930697-1-X.
- Tresserras i Gajul, Joan Manuel (2001). Rubí en molts sentits. ISBN 84-7782-790-7.
- Torné i Clemente, Meritxell (2002). L'Abans. Rubí recull gràfic 1872-1965. ISBN 84-95550-12-1.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Rubí: la seva història i el seu patrimoni
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Anuari de Cajaespaña
- Mapa de Rubí en Google Maps
|
|||||
|
|||||||||||