Castor europeu
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Castor fiber (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 La distribució territorial actual del castor europeu correspon a tota la part d'Euràsia acolorida al mapa. La part d'Amèrica pintada de verd correspon a l'hàbitat del castor americà i amb el color vermell s'indica aquelles zones on s'ha introduït el castor americà i conviuen totes dues espècies.
|
||||||||||||||
El castor europeu, també anomenat eurasiàtic, (Castor fiber) és un gran rosegador semiaquàtic. Aquesta espècie habita les regions fredes d'Euràsia, principalment Rússia. Des de l'antiguitat foren caçats, comprometent-ne la supervivència. Foren eradicats de la majoria de les zones on vivien abans a causa de la caça desmesurada, i encara actualment l'espècie es troba lleugerament amenaçada;[1] cada vegada són més els esforços realitzats per restablir les poblacions a tot el continent i per això la població d'aquesta espècie va en augment.[2] Es calcula que el seu nombre ronda els 600.000 individus.[3] Per col·laborar en aquest projecte de repoblació, alguns organismes, com la Unió Europea (UE), i acords internacionals, com el Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies de Fauna i Flora Salvatge Amaneçades (CITES), administrat pel Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), s'encarreguen de protegir aquest rosegador.[4]
Taula de continguts |
Comportament [modifica]
Els castors són herbívors, fan caure arbres per menjar-ne l'escorça i les fulles, i també mengen d'altra vegetació de ribera com per exemple, els rizomes dels nenúfars.
Als rius, el castor europeu hi construeix dics de llot i branques per crear un estany. Llavors cava el cau protegit per l'aigua, tal i com fa el castor americà, el seu parent proper. Tot i així, hi ha algunes zones amb estanys naturals on no hi cal construir cap dic, poden construir túnels, canals i múltiples entrades al cau.
Morfologia [modifica]
Es caracteritzen pel pelatge fosc, per una cua llarga, prima i aplanada, i unes fosses nassal de forma triangular. Els castors europeus solen ser més pesants que els seus parents nord-americans, ja que passen dels 35kg. També es diu que tenen les dents més dèbils i una menor capacitat reproductiva.[5] Tenen 48 cromosomes, cosa que fa inviable la hibridització amb el castor americà.
Supervivència [modifica]
Els castors europeus han sobreviscut en algunes regions d'Europa, uns quants milers continuen a viure a l'Elba, el Roine, el Danubi i algunes parts d'Escandinàvia.
A altres contrades, el castor europeu ha estat caçat fins a extingir-lo, i es creu que desaparegué de la Gran Bretanya al segle XVI.
Vegeu també [modifica]
- Castor, l'article principal sobre el gènere, molt més extens i explicatiu.
Imatges [modifica]
-
Crani de castor
-
Castors europeus
-
Gran dic construït per castors
-
Castors en captivitat
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castor europeu |
- ↑ 1,0 1,1 . Castor fiber. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 10-10-08.
- ↑ Gippoliti, S.. «Castor fiber». IUCN Red List of Threatened Species, 2002. [Consulta: Consultat el 16 gener 2008]. (anglès)
- ↑ Dollinger, Peter i Geser, Silvia. «Eurasian beaver (Castor eurasiàtic)». World Association of Zoos and Aquariums. [Consulta: Consultat el 20 gener 2008]. (anglès)
- ↑ «Arquitectos en la naturaleza (Arquitectes a la naturalesa)». Organització de les Nacions Unides(ONU). (castellà)
- ↑ Universitat d'Hèlsinki
