Castor europeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Castor europeu
Beaver pho34.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Castoridae
Gènere: Castor
Espècie: C. fiber
Nom binomial
Castor fiber
(Linnaeus, 1758)
La distribució territorial actual del castor europeu correspon a tota la part d'Euràsia acolorida al mapa. La part d'Amèrica pintada de verd correspon a l'hàbitat del castor americà i amb el color vermell s'indica aquelles zones on s'ha introduït el castor americà i conviuen totes dues espècies.
La distribució territorial actual del castor europeu correspon a tota la part d'Euràsia acolorida al mapa. La part d'Amèrica pintada de verd correspon a l'hàbitat del castor americà i amb el color vermell s'indica aquelles zones on s'ha introduït el castor americà i conviuen totes dues espècies.

El castor europeu, també anomenat eurasiàtic, (Castor fiber) és un gran rosegador semiaquàtic. Aquesta espècie habita les regions fredes d'Euràsia, principalment Rússia. Des de l'antiguitat foren caçats, comprometent-ne la supervivència. Foren eradicats de la majoria de les zones on vivien abans a causa de la caça desmesurada, i encara actualment l'espècie es troba lleugerament amenaçada;[1] cada vegada són més els esforços realitzats per restablir les poblacions a tot el continent i per això la població d'aquesta espècie va en augment.[2] Es calcula que el seu nombre ronda els 600.000 individus.[3] Per col·laborar en aquest projecte de repoblació, alguns organismes, com la Unió Europea (UE), i acords internacionals, com el Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies de Fauna i Flora Salvatge Amaneçades (CITES), administrat pel Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), s'encarreguen de protegir aquest rosegador.[4]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Els castors són herbívors, fan caure arbres per menjar-ne l'escorça i les fulles, i també mengen d'altra vegetació de ribera com per exemple, els rizomes dels nenúfars.

Als rius, el castor europeu hi construeix dics de llot i branques per crear un estany. Llavors cava el cau protegit per l'aigua, tal com fa el castor americà, el seu parent proper. Tot i així, hi ha algunes zones amb estanys naturals on no hi cal construir cap dic, poden construir túnels, canals i múltiples entrades al cau.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Es caracteritzen pel pelatge fosc, per una cua llarga, prima i aplanada, i unes fosses nassal de forma triangular. Els castors europeus solen ser més pesants que els seus parents nord-americans, ja que passen dels 35kg. També es diu que tenen les dents més dèbils i una menor capacitat reproductiva.[5] Tenen 48 cromosomes, cosa que fa inviable la hibridització amb el castor americà.

Supervivència[modifica | modifica el codi]

Els castors europeus han sobreviscut en algunes regions d'Europa, uns quants milers continuen a viure a l'Elba, el Roine, el Danubi i algunes parts d'Escandinàvia.

A altres contrades, el castor europeu ha estat caçat fins a extingir-lo, i es creu que desaparegué de la Gran Bretanya al segle XVI.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Castor, l'article principal sobre el gènere, molt més extens i explicatiu.

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castor europeu Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 . Castor fiber. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 10-10-08.
  2. Gippoliti, S. «Castor fiber». IUCN Red List of Threatened Species, 2002. [Consulta: Consultat el 16 gener 2008]. (anglès)
  3. Dollinger, Peter i Geser, Silvia. «Eurasian beaver (Castor eurasiàtic)». World Association of Zoos and Aquariums. [Consulta: Consultat el 20 gener 2008]. (anglès)
  4. «Arquitectos en la naturaleza (Arquitectes a la naturalesa)». Organització de les Nacions Unides(ONU). (castellà)
  5. Universitat d'Hèlsinki