Castrum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reconstrucció d'un campament romà (castrum)
a l'Arqueòdrom de Beaune (França)

El castrum - en plural castra (llatí) - era el campament nocturn de l'exèrcit romà. Cada cop que l'exèrcit romà s'aturava en algun lloc per passar la nit establia el castrum, dins dels límits del qual quedava protegit l'exèrcit. Aquesta operació no es va ometre mai ni quan estaven a punt d'entrar en combat, i els soldats encarregats de construir-lo ho feien sense interferir en els que duien a terme la batalla. Contràriament a tots els exèrcits antics, les legions romanes en campanya construïen cada vespre un campament fortificat. Aquest costum era molt antic, i remuntant-se potser a les reformes de Marc Furi Camil (Gai Mari va codificar més tard aquests costums).

Construcció[modifica | modifica el codi]

Un campament d'etapa per a quatre legions (de 16.000 a 20.000 homes) té forma rectangular, aproximadament de 655 per 610 metres de costat (o sigui una superfície de 40 hectàrees). Un campament d'hivernada o permanent seria dues vegades més gran.

Tria de l'indret[modifica | modifica el codi]

Per raons tàctiques, l'emplaçament preferit era en un lloc alt. Però els criteris essencials eren l'accés segur i fàcil (ja que el campament s'instal·lava en finalitzar la jornada, i les tropes estaven cansades), la presència d'un punt d'aigua, prats suficients per al farratge dels cavalls i dels animals de càrrega i un terreny com més uniforme millor, amb prou pendent per al drenatge: ni boscos, ni roques, ni torrents.

Plànol[modifica | modifica el codi]

Plànol del campament romà:
1) Praetorium – 2) Via praetoria
3) Via principalis
4) Porta principalis dextra (dreta)
5) Porta praetoria – 6) Porta principalis sinistra (esquerra)
7) Porta decumana

El plànol és sempre el mateix, i permet una construcció molt ràpida. El tribú i els centurions encarregats d'establir el campament recorren el terreny i fixen l'emplaçament del pretori o praetorium (la tenda de campanya del general), un quadrat de 60 metres de costat. La bandera blanca plantada en aquest indret serveix d'indicació per organitzar-hi tot el campament al voltant: els camins, les tendes de campanya, el fòrum i la tanca. Darrere la tanca, es deixava lliure un espai de prop de seixanta metres per tal de permetre els moviments de les unitats; així, a més a més, els primers rengles de tendes quedaven resguardats dels llançaments enemics.

Dues vies principals, el cardo o via praetoria i el decumanus o via principalis, s'encreuen en angle recte davant el pretori. Si el nombre de legions que allotjava el campament era més elevat, també era traçada una via quintana paral·lela a la via principalis.

Les tropes d'elit acampaven a banda i banda del pretori i estan formades per infanteria i cavalleria.

Els valetudinaria eren zones mèdiques incorporades al campament a partir de la professionalització dels exèrcits d'August, autèntics hospitals de campanya.

Desenvolupament de la construcció[modifica | modifica el codi]

Els soldats no començaven a condicionar el campament fins que el lloc era completament marcat a terra per banderoles de color. S'excava un fossat i es forma un talús o terraplè (agger), que era estabilitzat per terrossos de gespa. La infanteria pesant (3.000 homes) era l'encarregada d'excavar, mentre que les tropes lleugeres i la cavalleria muntaven guàrdia entre l'enemic i el campament. Aquesta guàrdia netejava el glacis, per tal d'impedir que s'hi acostés l'enemic. Les branques són utilitzades per fer-ne cervices, punts de fre disposats sobre el glacis, el fossat o el talús. Aleshores s'entrava l'equipatge. Després, a poc a poc, quan es posava la tanca d'estaques (vallum), entra la infanteria pesada, seguida de la cavalleria.

Aquest és l'esquema clàssic. Si cal fer cas de l'arqueologia i dels textos, sembla que cada vespre les tropes repetien la maniobra d'urgència. La columna (agmen) es divideix en dues columnes que se separen fins a formar un rectangle (agmen quadrata). El comboi de mules entra dins el rectangle i la rereguarda pren posició en línia sobre l'últim costat. Una vegada immobilitzades i havent rectificat les alineacions, les tropes passen a fer les tasques de fortificació i els mulaters instal·len les tendes de campanya. El resultat és un campament amb els costats generalment rectes, tot i que els angles són més aviat aproximats, amb un perímetre, i sovint amb cada costat, que és un múltiple de 94 m, la longitud ideal del maniple.

El recinte[modifica | modifica el codi]

Camí de ronda del castrum permanent de Saalburg, a Alemanya
Entrada principal al campament romà de Lunt, prop de Coventry, al Regne Unit

Fins i tot per a una sola nit, sempre es construeix el castrum, malgrat els esforços considerables que requereix. Al voltant del campament s'excava un fossat de tall triangular, de 2,25 m de fons i 4,5 m d'ample. La terra era llençada cap a l'interior del camp per tal de formar un talús (agger) de tall trapezoïdal (5,25 m d'ample a la base i 2,75 m a dalt, amb una alçada d'1,25 m). Aquest talús o terraplè, que forma un camí de ronda al capdamunt, prou ample per deixar-hi passar diversos homes de front, és superat per una palissada, formada d'estaques portades pels legionaris. Aquestes estaques són d'una alçada d'uns 1,7 m, i punxegudes a tots dos extrems (per facilitar que es clavin bé a terra per sota i per millorar-ne l'aspecte defensiu per dalt). Enfonsades uns 30 cm, fan créixer l'alçada del talús 1,4 m (o sigui, que en total fa uns 4 m).

Les portes són simples obertures en aquest fossat, i n'hi ha quatre. Davant de cada obertura, un nou fossat i talús obstrueixen el pas, per tal d'entrebancar l'accés dels eventuals atacants.

Defensa del camp[modifica | modifica el codi]

El castrum de perímetre reduït permetia no ocupar més que una petita part de la legió en tasques de vigilància: per a un perímetre de 1.000 m, amb un guàrdia cada 10-15 m, només calia tenir desperts de 70 a 100 homes (més els de les entrades i les rondes), o sigui menys d'una trentena part de la tropa. La legió que marxava l'endemà estava fresca i a punt per a la batalla, ja que s'havia beneficiat d'un son reparador.

Organització de la guàrdia[modifica | modifica el codi]

Els velitares (tropes lleugeres de la República) formaven en posició avançada fora del camp, prop de les portes, a les quals asseguraven la vigilància. A cada sentinella designat per un sotsoficial del seu maniple se li lliura una tauleta de terra cuita (tessera) que porta un senyal escrit. En el transcurs de la nit, quatre cavallers efectuen junts quatre rondes. Al començament de cada torn de vigilància, sona la corneta i comencen les rondes. Els cavallers demanen a cada sentinella la seva tessera. Així es comprova que els diversos sentinelles no s'hagin adormit o hagin deixat el seu lloc, i llavors continua la ronda. Les tesserae es porten el matí al tribú, que troba el culpable i immediatament és condemnat a mort i executat per lapidació.

En cas d'atac[modifica | modifica el codi]

Aquest mapa dels aquarteraments de les legions romanes l'any 80 il·lustra el desplegament dels exèrcits a l'Imperi i indica, doncs, les zones de fricció amb els bàrbars o les províncies on subsistia de manera potencial una rebel·lió

Cada 50 m, homes que dormien amb les armes estaven llestos per intervenir. Aquest pla immutable permetia que, en cas d'atac, mai els agafessin totalment desprevinguts, ja que al davant tenien un glacis despullat de vegetació d'almenys 50 m d'ample, i tots els legionaris poguessin anar al punt previst sense una ordre precisa, segons el pla i els exercicis repetits. Aquesta disposició permetia rebutjar un atac sobtat i limitat.

En cas d'un atac en massa, l'escàs perímetre (1.000 m) permetia d'alinear tres homes a cada metre i, fent entrar la infanteria lleugera, conservar 1.500 homes en reserva per reforçar un punt concret que estigués en dificultats. Aquests efectius es movien ràpidament i es col·locaven a un lloc prefixat, ja que la disposició del camp i els llocs prefixats eren sempre els mateixos, i no calia que els donessin cap ordre determinada. En tota la història de Roma, no es va prendre mai cap campament defensat per la seva legió sencera, en cap atac de dia o de nit.

Base de sortida[modifica | modifica el codi]

Aquests campaments podien servir de base de sortida per combatre l'enemic i llavors la legió tenia un lloc segur on poder replegar-se. Es deixaven efectius de guàrdia importants per guardar el campament i els equipatges. L'avantatge, fins i tot amb efectius reduïts, era que la legió llavors era expedita: no portava tota la impedimenta a sobre, mentre que en marxa hi havia impedita, és a dir, es veia destorbada per la càrrega personal de cada legionari, les mules amb els equipatges, etc.

Camps semipermanents o permanents[modifica | modifica el codi]

El plànol és idèntic, amb una muralla de pedra i un fossat una mica més profund. Per al conjunt del recinte, s'havien previst quatre torns de guàrdia. Nombroses ciutats tenen l'origen, i fins i tot el nom, en aquests camps romans, principalment a les antigues províncies frontereres de l'Imperi, on s'establien les fortificacions més importants: Castres o Estrasburg, a França; Barcino o Tarraco, a Catalunya; Chester, Lancaster, Lincoln o Manchester, a Anglaterra; Colònia, Bonn o Magúncia, a Alemanya; Nimega als Països Baixos, etc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castrum