Catàleg d'estrelles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un catàleg d'estrelles és un catàleg astronòmic format per una llista d'estrelles. En astronomia es fa referència a una estrella esmentant els nombres o designacions d'un catàleg. Hi ha gran quantitat de catàlegs d'estrelles que han estat construïts amb diferents finalitats al llarg dels anys, aquest article fa relaciona alguns dels més esmentats. La majoria dels catàlegs més recents es poden trobar en un format electrònic i es poden aconseguir del Centre Astronòmic de Dades de la NASA, i d'altres llocs (vegeu els enllaços externs al final).


Catàlegs històrics[modifica | modifica el codi]

Sembla que el primer catàleg del món fou creat per Gan De, un astrònom xinès en el segle IV aC.[1]

El primer catàleg d'occident es va fer per Timocharis d'Alexandria amb l'ajuda d'Aristil. Uns 150 anys després aquest catàleg seria usat per Hiparc de Nicea per determinar el valor de la precessió dels equinoccis. El catàleg d'Hiparc (del 129 aC) esmentava 1.080 estrelles.

També s'ha de deixar constància de l'Almagest fet per Claudi Ptolemeu, l'any 128, que comprèn 1.028 astres.

El pròxim catàleg d'estrelles del que ha quedat constància històrica és el de Mohamed Ulug-Beg, de 1437, amb 1.018. Com es pot veure, cada vegada anam a menys, i més si es té en compte que Tycho Brahe, el 1598 publicarà el seu catàleg del miler d'estrelles, en realitat 1.004. S'haurà d'esperar el 1603 en què Johann Bayer publicarà Uranometria, una obra que amb 1200 estrelles supera per primera vegada l'obra d'Hiparc.

Els catàlegs de Bayer i Flamsteed[modifica | modifica el codi]

Dos sistemas introduïts en els catàlegs històrics s'usen encara avui. El primer prové de l'obra de Bayer: Uranometria, ja esmentada, i correspon a les estrelles més brillants. Aquestes es designen per una lletra grega seguida del genitiu de la constel·lació en la que estan localitzades: per exemple, Alfa Centauri o Gamma Cygni. Vegeu: designació de Bayer per més informació. El problema més gran que genera la designació de Bayer és causat pel nombre de lletres de l'alfabet grec (24). És fàcil acabar les lletres com pot passar amb les constel·lacions grans com a Argo Navis. Bayer allargà les seves llistes fins a 67 estrelles usant primer les minúscules de l'alfabet llatí (de "a" fins a "z"), i després les majúscules ("A" fins a "Z"). Qualcuna d'aquestes designacions ha sobreviscut. S'ha d'esmentar perquè ha servit com a punt d'inici de la designació d'estrelles variables, que comença des de "R" passat per la "Z", llavors "RR", "RS", "RT"..."RZ", "SS", "ST"..."ZZ" i més enllà. Vegeu l'article per més informació.

El segon sistema prové de l'obra de John Flamsteed Historia Coelestis Britannica. Utilitza el genitiu de la constel·lació com a final dels noms del catàleg, però usa nombres en lloc del alfabet grec al principi. Per exemple 61 Cygni o 47 Ursae Majoris; vegeu Designació de Flamsteed per més informació.

ADS[modifica | modifica el codi]

Catàleg d'estrelles dobles Aitken.

New general catalogue of double stars within 120 deg of the North Pole (1932, R. G. Aitken).

És una llista de 17.180 estrelles dobles del nord amb una declinació de - 30 graus.

GJ, Gliese, Gl[modifica | modifica el codi]

El catàleg Gliese (més tard Gliese-Jahreiβ intenta relacionar totes les estrelles fins a 20 parsecs de la Terra. Les darreres edicions expandiren la cobertura a 25 parsecs. Els nombres estan en un rang 1.0-965.0 (nombres Gl) pertanyen a la segona edició:

Catalogue of Nearby Stars (1969, W. Gliese).

Sembla ser, que els nombres abans del punt representen estrelles que hi ha a la primera edició, mentre que el nombre amb un punt permet inserir noves estrelles a la segona edició sense destruir l'ordre desitjat. Aquest catàleg és esmentat com a CN52, encara que aquest nom no s'usa en els nombres de catàleg.

Els nombres del rang 9001–9850 pertanyen al suplement

Extension of the Gliese catalogue (1970, R. Woolley, E. A. Epps, M. J. Penston and S. B. Pocock).

Els nombres del rang 1000–1294 i 2001–2159 (nombres GJ) formen el suplement

Nearby Star Data Published 1969–1978 (1979, W. Gliese and H. Jahreiß).

El rang 1000–1294 representa estrelles pròximes, mentre que el nombres 2001–2159 representa probables estres pròximes. En la literatura, els nombres GJ a vegades són estesos retroactivament als nombres Gl (ja que no s'encavalquen). Per exemple Gliese 436 pot fer referència tant a Gl 436 com a GJ 436.

Els nombres del rang 3001–4388 pertanyen a

Preliminary Version of the Third Catalogue of Nearby Stars (1991, W. Gliese and H. Jahreiß).

Encara que aquesta versió del catàleg es designa com a "preliminar", és encara l'actual des de març de 2006, i és esmentada com a CNS3. Relaciona un total de 3.803 estrelles. La majoria d'aquestes estrelles ja tenen nombres GJ, però hi podem trobar també 1.388 estrelles que no tenen nombre (a més el Sol, que no necessita nombre). La necessitat de donar qualque nom en aquestes 1.388 ha donat com a resultat que s'hagin numerades en el rang 3001‐4388 (nombres NN, per les que "no tenen nom"), i els arxius de dades d'aquest catàleg usualment inclouen aquests nombres. Un exemple d'aquestes estrelles que s'esmenta sovint d'una d'aquestes sense GJ nombre oficial és GJ 3021.

GCTP[modifica | modifica el codi]

El Catàleg General de Paral·laxis Trigonomètriques, fou publicat primerament en el 1952 i després superat pel Nou GCTP (actualment en la seva quanta edició), relaciona a prop de 9.000 estrelles. Al contrari del Gliese no pren una distància dada del Sol; més aviat intenta catalogar totes les paral·laxis conegudes. Dona les coordenades de l'època 1900, la variació secular, el moviment propi, la paral·laxi mitja absoluta i l'error estàndard, el nombre d'observacions de la paral·laxi, la qualitat de la integració dels diferents valors, la magnitud visual, i diferents identificacions creuades amb altres catàlegs. També relaciona informació auxiliar, incloent la fotometria UBV, els tipus espectrals MK, dades de la variabilitat i de la natura binària de les estrelles, òrbites quan estan disponibles, i informació miscel·lània per ajudar a determinar l'exactitud de les dades.

William F. van Altena, John Truen-liang Lee and Ellen Dorrit Hoffleit, Yale University Observatory, 1995.

Catàlegs d'estrelles amb moviment propi[modifica | modifica el codi]

Un mètode que se segueix sovint per detectar les estrelles pròximes se cercar aquelles que tenen un moviment propi relativament alt. Existeixen molts de catàlegs, dels que es poden esmentar uns pocs. Els catàlegs de Frank Elmore Ross i Max Wolf van ser els pioners en aquest camp:

Ross, Frank Elmore, New Proper Motion Stars, twelve successive lists, The Astronomical Journal, Vol. 36 to 48, 1925-1939
Wolf, Max, "Katalog von 1053 stärker bewegten Fixsternen", Veröff. d. Badischen Sternwarte zu Heidelberg (Königstuhl), Bd. 7, No. 10, 1919; and numerous lists in Astron. Nachr. 209 to 236, 1919-1929

Més tard Willem Jacob Luyten crearia una sèrie de catàlegs:

L – Catàleg Luyten de Nanes Blanques amb moviment propi

Luyten, W. J., Proper Motion Survey with the forty-eight inch Schmidt Telescope, University of Minnesota, 1941 (General Catalogue of the Bruce Proper-Motion Survey)

LFT – Catàleg Luyten de les 5 dècimes

Luyten, W. J., A Catalog of 1849 Stars with Proper Motion exceeding 0.5" annually, Lund Press, Minneapolis (Mn), 1955 ([2])

LHS – Catàleg Luyten del mig segon

Luyten, W. J., Catalogue of stars with proper motions exceeding 0"5 annually, University of Minnesota, 1979 ([3])

LTT – Catàleg Luyten de les dues dècimes

Luyten, W. J., Catalogue of stars with proper motions exceeding 0"2 annually, Univ. of Minnesota, 1980 ([4])

NLTT – Nou catàleg Luyten de les dues dècimes

Luyten, W. J., New Luyten Catalogue of stars with proper motions larger than two tenths of an arcsecond (NLTT), Univ. of Minnesota, 1979, suplement de 1980 ([5][6])

LPM – Catàleg Luyten d'estrelles amb moviment propi

Luyten, W. J., Proper Motion Survey with the 48 inch Schmidt Telescope, University of Minnesota, 1963-1981

Posteriorment, Henry Lee Giclas creà també una sèrie de catàlegs:

Giclas, H. L., i cols., Lowell Proper Motion Survey, Lowell Observatory Bulletins, 1971-1979 (l'anomenat a vegades Catàleg Giglas).([7])

Notes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]