Catàstrofe de l'oxigen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Proporció de CO2 en l'atmosfera terrestre. Les línies vermelles i verdes representen el rang de l'estimació mentre que el temps es mesura en milers de milions d'anys (Ga).
Estadi 1 (3.85–2.45 Ga): Pràcticament sense O2 en l'atmosfera.
Estadi 2 (2.45–1.85 Ga): O2 produït, però absorbit en els oceans i en les roques del llit marí.
Estadi 3 (1.85–0.85 Ga): O2 començament de la sortida de gas pels oceans, però és absorbit per les superfícies de terra.
Estadis 4 i 5 (0.85–a l'actualitat): O2 s'omplen els reservoris i el gas s'acumula.[1]

La catàstrofe de l'oxigen va ser un canvi ecològic massiu que es creu que va tenir lloc durant el període Siderià a principis del Paleoproterozoic, fa uns 2.500 milions d'anys. També rep el nom de crisi de l'oxigen o Gran oxigenació.

Va ser l'aparició, per causes biològiques, d'oxigen lliure (O2) en l'atmosfera terrestre. Les proves geològiques, isotòpiques i químiques suggereixen que aquest gran canvi mediambiental va passar fa uns 2.400 milions d'anys.

Els cianobacteris, que aparegueren uns 200 milions abans de la catàstrofe de l'oxigen (GOE)[2] començaren a produir oxigen via fotosíntesi. Abans del GOE, qualsevol oxigen lliure que poguessin produir era capturat químicament pel ferro de la matèria orgànica dissolta en l'aigua. El GOE va ser el punt quan aquests reservoris d'oxigen van esdevenir saturats i ja no podien capturar tot l'oxigen produït per la fotosíntesi dels cianobacteris. Després del GOE l'excés d'oxigen lliure va començar a acumular-se en l'atmosfera terrestre.

L'oxigen lliure és tòxic pels organismes anaerobis i la pujada de concentracions podria haver eliminat (extingit) la majoria dels organismes anaerobis que habitaven la Terra en aquell moment. A més l'oxigen lliure reacciona amb el metà de l'atmosfera que és un gas hivernacle provocant la glaciació huroniana, possiblement l'episodi nivós més llarg de la Terra. Des d'aleshores l'oxigen lliure ha estat un important constituent de l'atmosfera de la Terra.[3]

Paper en la diversificació dels minerals[modifica | modifica el codi]

La Catàstrofe de l'oxigen va activar un creixement explosiu de la diversitat dels minerals sobre la Terra. S'estima que aquest esdeveniment per ell sol va ser directament responsable de més de 2.500 nous minerals dels 4.500 que es troben a la Terra. La majoria d'aquests minerals van ser formes hidratades, oxidades de minerals formats per processos dinàmics del mantell geològic i l'escorça terrestre després del GEO.[4]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Holland, Heinrich D. The oxygenation of the atmosphere and oceans. Philosophical Transactions of the Royal Society: Biological Sciences. Vol. 361. 2006. p. 903–915.
  2. Flannery, D. T.. «Archean tufted microbial mats and the Great Oxidation Event: new insights into an ancient problem». Australian Journal of Earth Sciences, 59, 1, 2012, pàg. 1-11 [Consulta: 17 novembre 2012].
  3. doi:10.1038/nature08266
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  4. "Evolution of Minerals", Scientific American, March 2010