Catí

De Viquipèdia

Catí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

El terme de Catí té una extensió de 102,72 km2 limitant amb els termes de Morella, Xert, Sant Mateu, La Salzadella, Tírig, Albocàsser, Vilar de Canes i Ares del Maestrat.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Barris i pedanies 2 Història 2.1 Toponímia 2.2 Origens 2.3 Els Ports o Maestrat? 2.4 La reconquesta 3 Demografia 3.1 Evolución demográfica 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Festes i celebracions locals 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

El municipi de Catí està situat a 661 metres d'altura sobre el nivell del mar, al bell mig d'una vall ampla anomenada el corredor de Catí, al centre de la zona muntanyosa que uneix els Ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda). Comprèn al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera (Barranc de Salvassòria), travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l'indret de la Venta del Aire i de l'Hostal del Mestre; al centre, la capçalera del barranc de la Valltorta (barranc de la Serp i rambla Morellana); al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, que va a parar a la rambla Carbonera.

El terme està dividit en dos zones: la Font de Catí i la Vall de Cirerers. Del noroest al sud té una extensió d'uns 25 km i d'est a oest uns 15 km en la Font de Catí i uns 7 en la Vall de Cirerers.

És el terme de Catí prou muntanyós, abundant les muntanyes i serres. Al Nord, contra la Serra de Vallivana està la serra Atalaia i l'Espadella (968 m). A l'Est Sant Vicent (844), Puig Cabrer (867) i el Morral del Voltor (852). Més a l'interior les de Feixetes, Mas de la Cabrida (709) i la Costereta (685). Al sud està la Pedrafita (853) i el tossal d'En Rabassa (913). A l'oest és on trobem les muntanyes més altes: Tossal de la Nevera (1.286 m), Campanarets (1.189 m) i Serra de L'Avellà (1.031 m).

[edita] Barris i pedanies

• L'Avellà
• Hostal del Mestre
• Masia Costereta
• Masia D'En Ramon
• Masia d'Evaristo
• Masia de Gatella
• Masia de Jaume Vicent
• Masia de Roblasco
• Masia de Segarra de Dalt
• Masia Font Nova

[edita] Història

[edita] Toponímia

Són un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell). En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d- fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià.

[edita] Origens

És probable que a l'igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan en mal estat de conservació (Pouets).

Es probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre.

Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeit- Abuceit i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Botjar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Xiva de Morella, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifassà, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell de Morella, La Todolella, Vallibona, Villores i Sorita. Posteriorment, en 1303, també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca.

[edita] Els Ports o Maestrat?

Cal ressaltar que històricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès en ocasions atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Orde de Montesa van continuar sent de pertinència reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera del Maestrat i després Sant Mateu.

Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.

[edita] La reconquesta

Podem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor.

El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alagó atorgà la Carta Pobla de Catí a En Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més. Per els cognoms d'aquests pobladors sembla que aquestos procedien de la província de Lleida. Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Catí, on alguns situen la primitiva població, i de la Vall de Cirers.

Mort En Balasc d'Alagó, el Rei En Jaume va confirmar la Carta Pobla de Catí el 5 de novembre de 1243 i la donació de la vila a En Ramon de Bocona. Aquest darrer, al obtenir en possessió el poble d'Onda, va vendre el terme de Catí a En Ramon Castellà l'any 1268. L'any 1374 Jaume Castellà va vendre de nou Catí a la vila de Morella.

La història de Catí durant els segles XIV, XV, XVI i XVII es veu condicionada per una llarg procés: el de la independència respecte de Morella. Ja en l'any 1292 comença el pleit polític- administratiu entre Morella i les seues viles dependents que no culminaria fins a l'any 1691 (9 de febrer) amb la independència d'aquestes respecte de Morella.

Sorprèn el fet de la rapidesa amb que Catí, encara pertanyent a Morella, es converteix en una de les viles amb més auge econòmic de la comarca, fet que li permet en els moments d'apogeu dels segles XIV i XV el construir veritables obres d'art que encara avui no podem deixar d'admirar. Entre aquestes obres d'art destaquem l'església parroquial (1240-1250), la Sala de la Vila (1428) , la Casa Spígol (1448), la Casa dels Miralles (1452), el Retaule de Jacomart (1460), i la Casa del Delme.

D'especial importància cal recordar el dia 9 de febrer de 1691. Es tracta de la data que se signada en Madrid per part del rei Carles II la independència de Catí i vuit pobles més respecte de Morella. Al complir-se l'any 1991 el tercer centenari d'aquesta important data van celebrar-se grans festes a Catí.

[edita] Demografia

[edita] Evolución demográfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
971	931	923	912	897	869	855	853	857	869	861

[edita] Economia

L'economia ha estat i està basada en la ramaderia, actualment: porc, vaques, pollastres, conills, ovelles. La indústria està relacionada amb la ramaderia, s'hi elaboren formatges, pinsos. També hi ha moble, tèxtil i construcció. L'esquerp del terme i la pobresa del sòl donen com a resultat una agricultura de secà molt feble: olivera, ametla, la resta del terme està poblat de pi i alzina. Altres recursos són el turisme rural i l'aigua mineral de la Font de l'Avellà.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Eugenio Puig Puig	UCD
1983-1987	Aurelio Beltrán Sancho	UCD
1987-1991	Juan Gozalbo Gómez	PP
1991-1995	José Roca García	PP
1995-1999	José Roca García	PP
1999-2003	José Roca García	PP
2003-2007	José Roca García	PP
2007-2011	Manuel Puig Puig	PP

[edita] Monuments

El nucli urbà va ser declarat Conjunt Historicoartístic el 7 de març de 1979. El dia 22 d'octubre de l'any 2004, a més, se li va concedir a tot el patromoni històric de la localitat el BIC (Bé d'Interes cultural)

[edita] Monuments religiosos

• Ermita de la Verge del Pilar. Del segle XVII.

En la plana denominada La Vall de Catí s'aixeca l'ermita, a la Venda del Segarró. El dia 6 de gener de 1625, festa dels Sants Reis, es van reunir els amos de les dotze masies del contorn, i van acordar edificar aquesta ermita. L'església amida 13 metres de llarg, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Adossada a l'església està la casa de l'ermità, que continua avui sent habitada. A continuació de la casa hi ha una gran sala, que no fa molts anys servia d'escola rural. El sostre de l'església, a dues aigües, està sustentada per dues arquejades de pedra i la façana per rematada un campanar, però sense campana. Romiatge el dia 12 d'Octubre.

• Ermita de Sant Vicent. Del segle XVII.

Es va començar a construir en 1610, en el més alt d'una muntanya. L'obra es va acabar en 1618 i la primera missa es va celebrar en 1620. Presenta un aspecte sòlid i auster per la construcció en maçoneria i sòlids contraforts. Des d'ella s'observa una magnífica panoràmica que abasta des del poble de Xert fins a l'ermita de Santa Bàrbara a Tírig. L'edifici té 20 m de llarg i 7 d'ample. Té l'escut del picapedrer Pedro del Sol, tres petites finestres laterals a l'est i un afronti a l'altar major, prop de la porta per a poder veure bé la imatge del sant. El sostre està construït a doble vessant. Hi ha una casa per a l'ermità adossada a la paret dreta de la qual només queda la façana. L'interior és d'una sola nau, de planta rectangular. L'espai queda dividit en tres trams per dos arcs de traçat lleugerament apuntats que arrenquen del mateix mur. En la capçalera se situa la capella major.

• Ermita de Sant Josep. Del segle XVII

Presenta una façana simple amb arc d'entrada de mig punt i la resta de maçoneria. Només queden en peus les parets i estan deteriorades. Hi ha una casa per l'ermità que també està abandonada.

• Ermita de Santa Anna. Del segle XV.

Consta d'un sol cos amb tres arcs, de regulars dimensions, amb cor i altar major. Va ser director de l'obra Arnaldo Pedro, picapedrer de Forcall, qui va posar la primera pedra el 29 d'agost de 1441. En 1618 Pere del Sol fa la capella major i al 1708 Miquel Blasco adoba parets i fa el cor. L'exterior presenta una façana sòbria amb porta d'accés de mig punt amb grans dovelles. Té porxo davant amb sostre de fusta i bancada adossada. Es tracta d'una construcció essencialment de masoneria. Pel que fa a l'interior és d'una sola nau amb tres trams de regulars dimensions travessats per arcs gòtics apuntats que descansen sobre fortes pilastres. Un arc de mig punt comunica amb el presbiteri cobert amb volta de creueria, rematant el punt d'intersecció amb una petita clau. Conserva altar neoclàssic. El sostre és a doble vessant de fusta treballada. Sobre la porta d'entrada hi ha una rosassa. Les pintures murals del presbiteri són del s.XVIII a força de grotescs.

• Ermitori de l'Avellà. Del segle XVI.

La fonda és originària del segle XVIII i la casa de Banys del segle XIX. En l'actualitat la fonda ha culminat una fase d'obres de remodelació i d'adequació que ho han convertit en un modern hotel de turisme rural. S'ha recuperat l'antiga denominació i funció de la Casa de Banys, per a això s'han instal·lat en la planta baixa modernes sales d'hidromasage i gimnàs. Situada en el Balneari de Nrta. Sra. de L'Avellà, declarat d'utilitat pública en 1928, Aigua miner medicinal. Als afores de Catí, en adreça cap a la carretera de Vinaròs i de Morella, d'aquí surt la carretera que puja cap a L'Avellà.

• Església de l'Assumpció. Del segle XIV.

El campanar que domina tota la població és construït en el segle XVII. L'església conserva diverses obres d'art entre les quals destaca un retaule dedicat als sants Llorenç i Pere de Verona de Jacomart. En 1315, en una visita pastoral, consta que estava oberta al culte i que disposava de llibres i ornaments necessaris. En la seva estructura originària és de nau única dividida en trams definits pels arcs apuntats i pilastres que els suporten. Se li van afegir capelles laterals, sent la de la Comunió la més gran i recent (s.XVIII), promoguda per l'il·lustre rector Francisco Celma. L'actual campanar es va edificar en 1615. De les seves dues portes d'entrada és la qual dóna al carrer Major la més rica en decoració. En la seva interior conserva importants mostres d'art.

• Retaule de Jacomart. Del segle XV.

L'església parroquial de Catí posseïx un dels millors retaules pintats del segle XV, amb la particularitat d'ésser de l'afamat artista valencià Jacomart, pintor del rei Alfons V. Retaule gòtic compost per banc amb set compartiments i tres carrers, amb dos pisos cadascuna; polseres en els extrems. Llevat del carrer central, se separen els pisos per arcs conopials amb traceria calada, igual com succeïx en la predela. Per la seva banda els carrers se separen amb contraforts que acaben amb pinacles. En l'espiga té el Crucifix, a un costat la Mare de Déu, a l'altre San Joan Evangelista. Enmig del retaule Sant Llorenç i Sant Pere Màrtir, de l'Orde dels Predicadors i a un costat i altre dues històries dels esmentats sants. En el bancal, la Pietat; a la dreta la Mare de Déu i a l'esquerra Sant Joan, Santa Llúcia i Sant Agustí. Se li coneix com retaule de Sant Pere Màrtir i també com retaule Espígol, perquè es va pagar amb els seus béns.

[edita] Monuments civils

• Casc antic. Del segle XIII.

El desenvolupament urbà del municipi està condicionat pel pendent orientat al migdia. Situada entre dues fonts, la Font Vella i la Font Nova comunicades pel carrer Major, els primers habitatges i edificacions es van situar en la part oriental en la part superior del pendent. Es tracta de carrers estrets i tortuosos en les quals en els segles XIII-XIV es trobaven el forn, el cementiri, l'església, la Casa del Delme i la Casa de la Vila. Posteriorment va ser creixent pel costat nord-oest amb el carrer Llarg, des del carrer de Sant Roc fins a la Font Nova.

Les portades solen ser de pedra, bé d'arc de mig punt o adintelades. S'obren finestres i algunes balconades de fusta. És característic el gran ràfec realitzat en maó o fusta. La tipologia de cases es va mantenir durant segles en els quals es continu construint segons el model dels segles XIII-XIV. En el segle XV la població estava protegida per un mur que va ser reformat en 1462. En ell s'obrien diferents portals que presentaven arcs de mig punt. Van ser eliminats a principis del segle XX, entre 1922 i 1932. Fins al segle XX Catí va mantenir la seva estructura medieval, el municipi es va anar ampliant segons les noves necessitats conservant en part la seva trama medieval.

• Casa Miralles. Del segle XV.

En el carrer Major, formant cantó amb el carreró de la Casa de la Vila, s'aixeca majestuosa la casa-palau de Sant Joan i després casa de Miralles. El seu amo, Ramón Sant Joan, ric mercader i notari, la va concertar en 1452 amb els picapedrers Pere Crespo i Lluis Bellmunt. D'estil gòtic, façana de cadirat amb finestres ogivals i arquejades interiors apuntades. Digna de figurar en la representació d'edificis notables d'Espanya, en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

• Llotja o Casa de la Vila. Del segle XIV.

Mostra important de l'arquitectura gòtica civil de les comarques castellonenques. Catí tenia ja la seva casa de la Cort però volia aixecar una que fos capaç per a les reunions del Consell i de tot el poble. En 1418 van començar les obres a càrrec de Bernat Turó de Traiguera. La sala té de fons 22,43 metres; d'ampla, 11,84, i 15,70 d'alta. Té els baixos i un pis amb una falsa de bona fusta. La façana en la seva part inferior té dos arcs gòtics i dintre i de costat tres arcs d'estil ogival. El saló principal amida 16,72 per 10,20 metres. Li donen llum dues finestres d'estil gòtic amb una columna central de 1,88 metres. La falsa està sostinguda per 18 files i 272 taulons i 3 files grans que descansen en dos pilars de pedra picada. La façana és de pedra llaurada, el pis empedrat, i la fusta de Benassal. En aquest gran saló se celebraven les reunions del Consell i les del poble per a assumptes comunals.

• Nevera del Mas de la Serra. Del segle XVII.

Dipòsit de planta circular de 8,7 metres de diàmetre i murs de 1 metre d'ample. A l'Est del pou una gran plataforma de 11'70 metres de longitud sostinguda per un mur servia de rampa d'accés i de càrrega. El pou està en ruïnes i ple de vegetació, pedres i enderrocs. La profunditat actual oscil·la entre 4 i 5'50 m. A l'interior s'accedeix per un túnel-escala que descendeix des de l'estada de 4'50 m de longitud. S'obre al pou mitjançant una boca de'2 40 metres d'altura, coberta per dues lloses i un arc de descàrrega. A 5 km de la població, seguint el Barranc de la Masada o de la Toba.

• Nevera del Tossal. Del segle XVII.

Dipòsit de planta quadrangular. L'amplària dels murs és d'uns 2 metres. La planta interior rectangular és de 7'70 x 6 m. Els despreniments del sostre han omplert el sòl almenys uns 20 metres. En les parets Nord i Sud hi ha uns forats per a encaixar bigues que formaven una coberta interior si el pou no estava completament ple de neu. A l'interior s'accedeix per una escala de pedra adossada a les parets. La capacitat s'estima en uns 300 m3. En la part superior existia una estada de la qual solament queden restes dels murs. La porta s'obre a la façana Oest, a la part Sud s'adossa una plataforma amb funcions de càrrega.

Dintre de l'estada s'obrien dues vies d'accés al pou. Una zenital de forma quadrada de 1,65 metres, l'altra adossada a la façana Oest permetia l'accés a l'escala. La nevera es construeixo en 1636 per Joan Bueso. Mostra gran similitud amb la de la font dels Regatxols a Ares del Maestrat. Es tracta d'un dipòsit de caràcter comercial.

[edita] Festes i celebracions locals

• Festes patronals. Es celebren del 7 al 17 d'agost i estan dedicades a la Mare de Deu de l'Assumpció i a Sant Roc.

• Ntra. Sra. de L'Avellà. El 8 de setembre, amb missa i processó.

• Romeria a Sant Pere de Castellfort. Se celebra el primer dissabte de maig cap a l'ermita del sant a Castellfort i es torna el diumenge.

• Sant Martí. L'11 de novembre amb missa i processó.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catí

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Casa de Banys L'Avellá - Catí
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

v • d • e Municipis de l'Alt Maestrat Albocàsser  •  Ares del Maestrat  •  Benassal  •  Catí  •  Culla  •  Tírig  •  la Torre d'en Besora  •  Vilafranca  •  Vilar de Canes