Catí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catí
Escut de Catí
(En detall)
Localització

Localització de Catí respecte del País Valencià Localització de Catí respecte de l'Alt Maestrat


Municipi de l'Alt Maestrat
Vista de Catí
Vista de Catí
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Maestrat
Manc.Castelló Nord
Manc. Turística del Maestrat
Vinaròs
Gentilici Cantinenc, catinenca
Predom. ling. Valencià
Pressupost 1.462.739,40
Superfície 102,35 km²
Altitud 661 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
824 hab.
8,05 hab/km²
Coordenades 40° 28′ 17″ N, 0° 01′ 22″ E / 40.47139°N,0.02278°E / 40.47139; 0.02278Coord.: 40° 28′ 17″ N, 0° 01′ 22″ E / 40.47139°N,0.02278°E / 40.47139; 0.02278
Distàncies 141 km de València
81 km de Castelló de la Plana
15 km de Albocàsser
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
4 PP i 3 PSPV
Manuel Puig Puig (PP) (2007)
Codi postal 12513
Codi territorial 12042
Festes majors Festes Patronals (del 7 al 17 d'Agost)
Patró/Patrons Sant Martí de Tours
Dies de mercat Dimecres pel matí
Web

Catí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

El terme de Catí té una extensió de 102,72 km² limitant amb els termes de Morella, Xert, Sant Mateu, La Salzadella, Tírig, Albocàsser, Vilar de Canes i Ares del Maestrat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi de Catí està situat a 661 metres d'altura sobre el nivell del mar, al bell mig d'una vall ampla anomenada el corredor de Catí, al centre de la zona muntanyosa que uneix els Ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda). Comprèn al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera (Barranc de Salvassòria), travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l'indret de la Venta del Aire i de l'Hostal del Mestre; al centre, la capçalera del barranc de la Valltorta (barranc de la Serp i rambla Morellana); al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, que va a parar a la rambla Carbonera.

El terme està dividit en dos zones: la Font de Catí i la Vall de Cirerers. Del nord-oest al sud té una extensió d'uns 25 km i d'est a oest uns 15 km en la Font de Catí i uns 7 en la Vall de Cirerers.

És el terme de Catí prou muntanyós, abundant les muntanyes i serres. Al Nord, contra la Serra de Vallivana està la serra Atalaia i l'Espadella (968 m). A l'Est Sant Vicent (844), Puig Cabrer (867) i el Morral del Voltor (852). Més a l'interior les de Feixetes, Mas de la Cabrida (709) i la Costereta (685). Al sud està la Pedrafita (853) i el tossal d'En Rabassa (913). A l'oest és on trobem les muntanyes més altes: Tossal de la Nevera (1.286 m), Campanarets (1.189 m) i Serra de L'Avellà (1.031 m).

Barris i pedanies[modifica | modifica el codi]

  • L'Avellà
  • Hostal del Mestre
  • Masia Costereta
  • Masia D'En Ramon
  • Masia d'Evaristo
  • Masia de Gatella
  • Masia de Jaume Vicent
  • Masia de Roblasco
  • Masia de Segarra de Dalt
  • Masia Font Nova

Història[modifica | modifica el codi]

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Són un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell). En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d- fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià.

Orígens[modifica | modifica el codi]

És probable que igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan en mal estat de conservació (Pouets).

És probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí, ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre.

Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeit- Abuceit i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Botjar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Xiva de Morella, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifassà, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell de Morella, La Todolella, Vallibona, Villores i Sorita. Posteriorment, en 1303, també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca.

Els Ports o Maestrat?[modifica | modifica el codi]

Cal ressaltar que històricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès a vegades atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Orde de Montesa van continuar sent de pertinença reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera del Maestrat i després Sant Mateu.

Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.

La reconquesta[modifica | modifica el codi]

Podem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor.

Carta Pobla de Catí

El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alagó atorgà la Carta Pobla de Catí a En Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més. Per els cognoms d'aquests pobladors sembla que aquestos procedien de la província de Lleida. Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Catí, on alguns situen la primitiva població, i de la Vall de Cirers.

Mort En Balasc d'Alagó, el Rei En Jaume va confirmar la Carta Pobla de Catí el 5 de novembre de 1243 i la donació de la vila a En Ramon de Bocona. Aquest darrer, al obtenir en possessió el poble d'Onda, va vendre el terme de Catí a En Ramon Castellà l'any 1268. L'any 1374 Jaume Castellà va vendre de nou Catí a la vila de Morella.

La història de Catí durant els segles XIV, XV, XVI i XVII es veu condicionada per una llarg procés: el de la independència respecte de Morella. Ja en l'any 1292 comença el pleit polític- administratiu entre Morella i les seues viles dependents que no culminaria fins a l'any 1691 (9 de febrer) amb la independència d'aquestes respecte de Morella.

Sorprèn el fet de la rapidesa amb què Catí, encara pertanyent a Morella, es converteix en una de les viles amb més auge econòmic de la comarca, fet que li permet en els moments d'apogeu dels segles XIV i XV el construir veritables obres d'art que encara avui no podem deixar d'admirar. Entre aquestes obres d'art destaquem l'església parroquial (1240-1250), la Sala de la Vila (1428), la Casa Spígol (1448), la Casa dels Miralles (1452), el Retaule de Jacomart (1460), i la Casa del Delme.

D'especial importància cal recordar el dia 9 de febrer de 1691. Es tracta de la data que se signada en Madrid per part del rei Carles II la independència de Catí i vuit pobles més respecte de Morella. Al complir-se l'any 1991 el tercer centenari d'aquesta important data van celebrar-se grans festes a Catí.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

El gràfic de població mostra una tendència de retroces poblacional, típica dels pobles com Catí
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
971 931 923 912 897 869 855 853 857 869 861

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia ha estat i està basada en la ramaderia, actualment: porc, vaques, pollastres, conills, ovelles. La indústria està relacionada amb la ramaderia, s'hi elaboren formatges, pinsos. També hi ha moble, tèxtil i construcció. L'esquerp del terme i la pobresa del sòl donen com a resultat una agricultura de secà molt feble: olivera, ametla, la resta del terme està poblat de pi i alzina. Altres recursos són el turisme rural i l'aigua mineral de la Font de l'Avellà.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Eugenio Puig Puig UCD
1983 - 1987 Aurelio Beltrán Sancho UCD
1987 - 1991 Juan Gozalbo Gómez PP
1991 - 1995 José Roca García PP
1995 - 1999 José Roca García PP
1999 - 2003 José Roca García PP
2003 - 2007 José Roca García PP
2007 - 2011 Manuel Puig Puig PP
Des del 2011 Manuel Puig Puig PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Ermita de Sant Vicent
Campanari de l'església
Casa de la Vila

El nucli antic del segle XIII, va ser declarat Conjunt Historic-artístic el 7 de març de 1979. El dia 22 d'octubre de l'any 2004, a més, se li va concedir a tot el patromoni històric de la localitat el BIC (Bé d'Interes cultural). El desenvolupament urbà del municipi està condicionat pel pendent orientat al migdia. Situada entre dues fonts, la Font Vella i la Font Nova comunicades pel carrer Major, els primers habitatges i edificacions es van situar en la part oriental en la part superior del pendent. Es tracta de carrers estrets i tortuosos en les quals en els segles XIII-XIV es trobaven el forn, el cementiri, l'església, la Casa del Delme i la Casa de la Vila. Posteriorment va ser creixent pel costat nord-oest amb el carrer Llarg, des del carrer de Sant Roc fins a la Font Nova.

Les portades solen ser de pedra, bé d'arc de mig punt o adintelades. S'obren finestres i algunes balconades de fusta. És característic el gran ràfec realitzat en maó o fusta. La tipologia de cases es va mantenir durant segles en els quals es continua construint segons el model dels segles XIII-XIV. En el segle XV la població estava protegida per un mur que va ser reformat en 1462. En ell s'obrien diferents portals que presentaven arcs de mig punt. Van ser eliminats a principis del segle XX, entre 1922 i 1932. Fins al segle XX Catí va mantenir la seva estructura medieval, el municipi es va anar ampliant segons les noves necessitats conservant en part la seva trama medieval.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Casa Miralles del segle XV. En el carrer Major, formant cantó amb el carreró de la Casa de la Vila, s'aixeca majestuosa la casa-palau de Sant Joan i després casa de Miralles. El seu amo, Ramón Sant Joan, ric mercader i notari, la va concertar en 1452 amb els picapedrers Pere Crespo i Lluis Bellmunt. D'estil gòtic, façana de carreus amb finestres ogivals i arquejades interiors apuntades. Digna de figurar en la representació d'edificis notables d'Espanya, en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Llotja o Casa de la Vila del segle XIV. Mostra important de l'arquitectura gòtica civil de les comarques castellonenques. Catí tenia ja la seva casa de la Cort però volia aixecar una que fos capaç per a les reunions del Consell i de tot el poble. En 1418 van començar les obres a càrrec de Bernat Turó de Traiguera. La sala té de fons 22,43 metres; d'ampla, 11,84, i 15,70 d'alta. Té els baixos i un pis amb una falsa de bona fusta. La façana en la seva part inferior té dos arcs gòtics i dintre i de costat tres arcs d'estil ogival. El saló principal amida 16,72 per 10,20 metres. Li donen llum dues finestres d'estil gòtic amb una columna central d'1,88 metres. La falsa està sostinguda per 18 files i 272 taulons i 3 files grans que descansen en dos pilars de pedra picada. La façana és de pedra llaurada, el pis empedrat, i la fusta de Benassal. En aquest gran saló se celebraven les reunions del Consell i les del poble per a assumptes comunals.
  • Nevera del Mas de la Serra. del segle XVII. Dipòsit de planta circular de 8,7 metres de diàmetre i murs d'1 metre d'ample. A l'Est del pou una gran plataforma d'11,70 metres de longitud sostinguda per un mur servia de rampa d'accés i de càrrega. El pou està en ruïnes i ple de vegetació, pedres i enderrocs. La profunditat actual oscil·la entre 4 i 5'50 m. A l'interior s'accedeix per un túnel-escala que descendeix des de l'estada de 4'50 m de longitud. S'obre al pou mitjançant una boca de'2 40 metres d'altura, coberta per dues lloses i un arc de descàrrega. A 5 km de la població, seguint el Barranc de la Masada o de la Toba.
  • Nevera del Tossal del segle XVII. Dipòsit de planta quadrangular. L'amplària dels murs és d'uns 2 metres. La planta interior rectangular és de 7'70 x 6 m. Els despreniments del sostre han omplert el sòl almenys uns 20 metres. En les parets Nord i Sud hi ha uns forats per a encaixar bigues que formaven una coberta interior si el pou no estava completament ple de neu. A l'interior s'accedeix per una escala de pedra adossada a les parets. La capacitat s'estima en uns 300 m3. En la part superior existia una estada de la qual solament queden restes dels murs. La porta s'obre a la façana Oest, a la part Sud s'adossa una plataforma amb funcions de càrrega. Dintre de l'estada s'obrien dues vies d'accés al pou. Una zenital de forma quadrada d'1,65 metres, l'altra adossada a la façana Oest permetia l'accés a l'escala. La nevera fou construïda en 1636 per Joan Bueso. Mostra gran similitud amb la de la font dels Regatxols a Ares del Maestrat. Es tracta d'un dipòsit de caràcter comercial.

Festes i celebracions locals[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Se celebren del 7 al 17 d'agost i estan dedicades a la Mare de Déu de l'Assumpció i a Sant Roc.
  • Ntra. Sra. de L'Avellà. El 8 de setembre, amb missa i processó.
  • Romeria a Sant Pere de Castellfort. Se celebra el primer dissabte de maig cap a l'ermita del sant a Castellfort i es torna el diumenge.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]