Català pallarès

Lingüística catalana
Dialectes Divisió dialectal del català-valencià BLOC OCCIDENTAL a) nord-occidental    1. Ribagorçà       i. Benasquès    2. Pallarès b) Valencià de transició o tortosí    1. Parlars de Matarranya c) sud-occidental (valencià)    1. Castellonenc    2. Apitxat    3. Meridional    4. Salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera*    5. Alacantí    6. Valencià murcià (desaparegut). Trets léxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià BLOC ORIENTAL a) Septentrional (rossellonès)    1.Capcinès    2.Septentrional de transició b) Central    1. Salat de la Costa Brava*    2. Barceloní    3. Tarragoní c) Baleàric    1. Mallorquí         i. Solleric         ii. Pollencí    2. Menorquí         i. Menorquí oriental         ii. Menorquí occidental    3. Eivissenc         i. Eivissenc de camp oriental         ii. Eivissenc de camp occidental         iii. Eivissenc de vila d) Alguerès DIALECTES DE TRANSICIÓ a) Xipella* (entre l'oriental i l'occidental)    1. Solsoní ALTRES a) Patuet d'Algèria (desaparegut) b) Judeocatalà (desaparegut) c) Catanyol
Gramàtica Accentuació Conjugació verbal Ortologia Ortografia Fonètica Pronoms febles Apostrofació Interferències gramaticals Falsos amics
Literatura Homilies d'Organyà Les quatre grans Cròniques Joanot Martorell Tirant lo Blanc Ausiàs March Ramon Llull Ars magna  · Blanquerna Jacint Verdaguer Atlàntida  · Canigó Josep Pla Mercè Rodoreda Vicent Andrés Estellés
Lingüistes Segle XV: Segle d'or valencià Segle XVI-XVIII: Decadència Segle XIX: Renaixença Segle XX: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Normalització Cronologia de la repressió del català
Institucions Institut d'Estudis Catalans Acadèmia Valenciana de la Llengua Institut Ramon Llull Junta Permanent del Català (Catalunya) Junta Avaluadora del Català (Illes) Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià Associació d'Escriptors en Català
Portal del Català

Principals isoglosses del subdialecte pallarès segons Pep Coll (1991).

El pallarès és la varietat constitutiva del català al Pallars, que per les seues condicions geogràfiques pròpies és un dels dialectes més conservadors de la llengua catalana.

Característiques

Algunes característiques del pallarès:

Fonètica

Vocalisme

• Existeixen casos en què hi ha e oberta quan en català general hi ha e tancada:
  • En paraules que tenien E curta en llatí: era, adés, herba.
  • Possessius: meu, teu, seu
  • En paraules que tenien E llarga o I curta en llatí: cera, neu (en Sort, Senet, Esterri, Cardós, Vallferrera).
  • Paraules que tenien A en llatí: llet, i formes del verb fer.
  • Sufix -er < -ARIUS, igual que en català ribagorçà.

Consonantisme

• Coincideix amb el ribagorçà en el fet que hi ha casos en què els grups llatins: -DY-, -GY- i -Y- han evolucionat a -i- (pronunciat [j]) (com en aragonès), i no pas a -j-, -tj-, -ig- com en el català general: mai (maig), pui (puig), maió (major), goi (goig)...
• Evolució del grup N'R> nr, sense la -d- epentètica: divenres (divendres)...
• En el conjunt de la llengua és el dialecte on es concentren més casos d'evolució de -NN- llatina a -n- simple i no pas a -ny-: cabana (cabanya), cana (canya)...

Morfologia

• Els demostratius presenten formes sonoritzades: aguet (aquest), aguestos (aquests).
• Combina els pronoms febles li + en > li'n, en compte de n'hi.
• Convivència en present d'indicatiu de 1a conjugació de les formes: -am (4a), -au (5a) / -em, -eu.
• Els imperfets d'Indicatiu acaben en -eva, -iva: feva (feia), voliva (volia), sentiva (sentia).
• El verb ser, fa el present d'indicatiu amb les formes: és (2a), é (3a).
• No diferencia per i per a.
• Utilitza la partícula cap per a negar: é cap veritat (no és veritat).