Catalunya Ràdio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Radio-Tower.png Catalunya Ràdio 30x-Radio-Tower.png
Catradio logo1998.png
Nom comercial Catalunya Ràdio
Propietari Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Fundació 20 de juny de 1983
Àmbit Catalunya
Lloc web www.catradio.cat

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya i és la que dóna el nom al grup d'emissores de la Generalitat anomenat Catalunya Ràdio SRG SA. Actualment, aquest grup està format per aquest canal i 3 emissores més de caràcter temàtic:

  • Catalunya Música, amb continguts de música clàssica i contemporània.
  • Catalunya Informació, una emissora dedicada les vint-i-quatre hores del dia a la informació.
  • iCat, emissora que va substituir, des del 23 d'abril del 2006, a Catalunya Cultura, una radiofórmula semblant a la que anys enrere havia posat en marxa RAC 105.

Història[modifica | modifica el codi]

Inici[modifica | modifica el codi]

L'any 1983, la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, va decidir engegar la seva primera emissora de ràdio, amb l'objectiu de promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes.[1] D'aquesta manera, Catalunya Ràdio va iniciar les emissions el dilluns 20 de juny del 1983. Les primeres paraules que es van escoltar (en veu d'un jove Miquel Calçada, mentre de fons sonava una sintonia de Lluís Llach) van ser: «Són les zero hores, zero minuts del dia 20 de juny del 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la posada en marxa de Catalunya Ràdio [...]».[2] No obstant això, Catalunya Ràdio no va ser la primera emissora a emetre en llengua catalana, ho va ser Ràdio Barcelona, impulsada per l'Associació Nacional de Radiodifusió, durant el primer terç del segle XX.

El 1995, Josep Maria Clavaguera és triat director de Catalunya Ràdio, càrrec que ocupà fins que fou destituït l'any 2002 pel llavors director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Miquel Puig.[3] Com a substitut és designat Eugeni Cabanes,[4] periodista que dirigirà l'emissora pública durant dos anys.

El vintè aniversari[modifica | modifica el codi]

Logotip commemoratiu dels 20 anys

L'any 2003 es van celebrar les dues dècades de l'emissora amb el lema La força dels 20 anys (el mateix que per TV3). Per celebrar-ho, el mes de juny del 2003 es va fer un creuer per la mar mediterrània, amb un conjunt d'oients i gran part de l'equip de l'emissora. A més, el dissabte 21 de juny es va celebrar, al Liceu, El Concert dels Vint Anys de Catalunya Ràdio, per compartir una altra vegada l'efemèride amb tots els oients que hi van poder assistir (va ser retransmès en directe per Catalunya Ràdio i pel 33).

El 2004, Montserrat Minobis assumeix la direcció de Catalunya Ràdio, en un període marcat per la inestabilitat interna de l'empresa, que desemboca en una vaga de treballadors l'any 2005[5] i amb la marxa de dos de les seves principals estrelles, Toni Clapés i Jordi Basté, a RAC 1.[6] El juliol de 2005, un any després d'accedir al càrrec, Minobis deixa la direcció a Oleguer Sarsanedas.

Per a la temporada 2005/06 Catalunya Ràdio fitxa els periodistes Joan Barril, pel programa El cafè de la república; Bernat Soler, pel programa Els millors anys de la nostra vida i Xavier Grasset, que ocupà les tardes amb el magazín De quatre a set.[7] No obstant això, el nou espai de tardes no aconsegueix mantenir l'audiència de Toni Clapés, i és substituït un any més tard per un nou magazín, On vols anar a parar?, presentat per Llucià Ferrer. A més, durant la temporada 2006/07 també retorna Manel Fuentes a l'emissora, al capdavant del programa Problemes domèstics.[8]

El vint-i-cinquè aniversari[modifica | modifica el codi]

El programa Hem de parlar en directe des de la Plaça Catalunya de Barcelona durant la Diada de Sant Jordi de l'any 2009.

L'emissora va celebrar el primer quart de segle amb una programació especial durant la temporada 2007-2008 (com per exemple el programa-concurs Els 25, cada dissabte, presentat per Mireia Mallol). La festa grossa va ser el divendres 20 de juny del 2008 al Teatre Nacional de Catalunya amb un espectacle inspirat en La guerra dels mons d'Orson Welles. Hi van participar una cinquantena de professionals que treballaven en aquells moments a l'emissora o que hi havien treballat. Se'n van realitzar dues sessions: a les sis de la tarda i a les nou del vespre; i tant Catalunya Ràdio com el 33 ho van emetre en directe. L'espectacle va ser conduït per Josep Maria Pou i el va preparar Enric Llort. Incorporava una crònica d'algunes de les notícies més destacades dels últims vint-i-cinc anys.

La temporada 2008/09 l'emissora pateix una important remodelació de la seva programació, amb canvis destacables als seus programes principals: el magazín dels matins, El matí de Catalunya Ràdio; el magazín de tardes, On vols anar a parar? i el magazín dels caps de setmana, El suplement.[9] En aquest últim programa, Xavier Solà abandona la direcció del programa després de vint anys, per posar-lo al capdavant d'un nou programa, anomenat Concurs d'idees, i fou substituït per Núria Ribó. A la tarda, l'emissora substitueix el magazín de Llucià Ferrer per un nou programa dirigit per tres presentadores (Marta Alonso, Flora Saura i Míriam Fuster), anomenat Hem de parlar. Finalment, a El matí de Catalunya Ràdio, Neus Bonet substitueix a Antoni Bassas al capdavant del programa després de catorze anys al programa radiofònic més escoltat de Catalunya. El 18 de juliol de 2007, amb motiu de l'últim programa, desenes d'oients es van reunir a les portes de l'emissora per mostrar el seu desacord amb la marxa de Bassas per considerar-la una represàlia de caràcter polític,[10][11] ja que pocs mesos abans, Joan Ferran, diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya, havia acusat el locutor d'aprofitar l'emissora pública per llançar "arengues nacionalistes".[12] En aquesta línia, l'any 2010 l'emissora va vetar unes falques publicitàries que el Cercle Català de Negocis volia fer dintre la campanya 'Els beneficis de la independència'.[13]

Un altre dels canvis destacats de la temporada 2008-09 va ser la recuperació d'un programa històric de l'emissora, acabat quatre anys abans, anomenat La nit dels ignorants, presentat en aquesta nova etapa per Mireia Mallol.

Ramon Mateu i Llevadot fou designat director de Catalunya Ràdio el mes de juny del 2009, després de la destitució d'Oleguer Sarsanedas.[14]

Pel que fa a la temporada 2009-10, l'emissora també va remodelar la seva programació, amb quatre grans canvis: la direcció d'El matí de Catalunya Ràdio, per Manel Fuentes, i que a més va ampliar una hora, fins a les dotze del migdia, la seva emissió; la substitució del programa Problemes domèstics, per un de nou anomenat Tot és molt confús i dirigit per Pere Mas; un nou programa de tardes dirigit per Sílvia Cóppulo, anomenat El secret i que substitueix a Hem de parlar; i la recuperació de l'espai esportiu de mitjanit presentat per Pere Escobar, anomenat El club de la mitjanit.[15][16]

Quant a la programació de la temporada 2010-11, l'emissora ha buscat la continuïtat dels programes de la temporada anterior, però donant especial atenció a la participació ciutadana a través de les xarxes socials. L'única incorporació respecte a la temporada anterior és la de Tatiana Sisquella al programa del cap de setmana El suplement. Només cal destacar la petita remodelació, al vespre i a la nit, amb l'inici d'El cafè de la república, El club de la mitjanit, La nit dels ignorants 2.0 i El visitant una hora abans a causa del trasllat de L'ofici de viure al cap de setmana.[17]

Per la temporada 2011-12, la programació ha patit pocs retocs. El canvi més destacat es produeix a les tardes, on el nou programa La tribu de Catalunya Ràdio, presentat per Tatiana Sisquella, subsitueix El Secret, de Sílvia Cóppulo. Sisquella, per tant, deixa de presentar el programa del cap de setmana El Suplement, que precisament presentarà Cóppulo. Al migdia, també s'hi produeix un canvi important: Tot és molt confús passa a durar una hora i d'una a dues del migdia apareix el nou programa esportiu Tenim un punt, presentat per Francesc Garriga. L'Informatiu Migdia, que s'emet després, passa a durar una hora i incorpora 15 minuts de desconnexió territorial. La resta de la programació no pateix canvis.[18]

Nova direcció[modifica | modifica el codi]

El 2 de maig de 2012, el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va anunciar el canvi de director de Catalunya Ràdio, que passava a ser Fèlix Riera,[19] mentre que Ramon Mateu i Llevadot, l'antic director des del juny de 2009, va ser designat director d'estratègia i marca de la CCMA.[20]

De cara a la temporada 2012-13, la programació va seguir una línia continuïsta, i on el migdia dels dies laborables patia els principals canvis amb la introducció de dos nous programes: el concurs musical Els optimistes, presentat per Àngel Llàcer i Manu Guix, que ocupava el lloc de Tot és molt confús; i El mirall, un programa de servei i participació sobre els grans temes que preocupen els oients presentat per Marta Romagosa, que ocupava l'espai on s'emetia Tenim un punt. Als caps de setmana, El suplement de Sílvia Cóppulo augmentava el seu horari, començant a les vuit del matí i es recuperava el programa Els viatgers de la gran anaconda per a les tardes del diumenge.[21] L'estrena de la temporada es va dur a terme la primera setmana de setembre amb alguns programes realitzats des de Girona, Tarragona, Lleida i Sabadell.[22] En una carta, el director Fèlix Riera va explicar que l'objectiu d'aquesta temporada era ampliar les vies per accedir de forma més fàcil als continguts del Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio.[23]

Els treballadors de Catalunya Ràdio van acceptar l'agost de 2013 el preacord de l'ERO, que afectarà 20 treballadors de Catalunya Ràdio en un període de quatre anys.[24] Els principals canvis de la temporada 2013 – 2014 van ser el nomenament de Mònica Terribas com a nova presentadora i directora d'El matí de Catalunya Ràdio, en substitució de Manel Fuentes; el naixement del nou programa de sexualitat Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer i el relleu de Marc Negre al capdavant del programa esportiu Tot gira per David Clupés.[25]

Logotips[modifica | modifica el codi]

Durant els 25 anys d'història, Catalunya Ràdio ha anat renovant la imatge, adaptant-la als nous temps:

Audiències[modifica | modifica el codi]

L'any 1989, l'emissora de la Generalitat assolí per primer cop el lideratge d'audiència al país, i des d'aquest any és l'emissora en català amb més oients. Lideratge que perdé però, l'any següent, en favor de la Cadena SER. Quatre anys més tard, l'any 1994, l'emissora tornà a arribar a la primera posició quant al nombre d'oients, posició que no ha abandonat des d'aleshores i fins a l'actualitat. Actualment és la tercera emissora més escoltada al país amb 427.000 oients, per sota de la Cadena SER i de RAC 1, que lidera el rànquing.

Programes[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Programes de ràdio de Catalunya Ràdio

Alguns dels programes que s'emeten o s'han emès a Catalunya Ràdio són:

Transmissions esportives[modifica | modifica el codi]

A part de la programació convencional, Catalunya Ràdio també transmet diversos esdeveniments esportius, dels quals en destaquen:

  • La transmissió d'en Puyal, transmissió de tots els partits del FC Barcelona, amb la narració de Joaquim Maria Puyal, els comentaris de Ricard Torquemada en l'anàlisi tècnica, Marta Carreras amb entrevistes i aportacions especialitzades, Sergi Cutillas a la sala d'imatges, Josep Maria Batllori al centre de dades, etc.[26]
  • La transmissió de l'Espanyol, transmissió de tots els partits del RCD Espanyol des de mitja hora abans del seu començament, amb la narració de David Clupés i les entrevistes i anàlisi de dades d'Albert Benet.[27]
  • Bàsquet a Catalunya Ràdio, transmissió de partits de la lliga ACB, de l'Eurolliga o de la Copa ULEB en què hi participen equips catalans, amb la narració d'Ernest Macià, els comentaris de Rafael Jofresa, el suport tècnic de Xavi Vall i les entrevistes de Xevi Soler.[28]

Com escoltar Catalunya Ràdio[modifica | modifica el codi]

Catalunya Ràdio es pot escoltar per la TDT (al primer canal múltiple de Televisió de Catalunya),[29] per Internet,[30] pel mòbil,[31] a través d'un podcast,[32] per satèl·lit[33] i per freqüència modulada,[34] en les freqüències que es detallen en l'apartat següent.

Freqüències[modifica | modifica el codi]

Catalunya 
Illes Balears 
País Valencià 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història de Catalunya Ràdio
  2. S'abaixa el teló dels 25 anys de Catalunya Ràdio amb un emotiu acte al TNC, 3cat24.cat
  3. El Mundo. «Miquel Puig destituye a Clavaguera como director de Catalunya Ràdio» (en castellà), 20/03/2002.
  4. El Mundo. «Vicenç Villatoro designa a Eugeni Cabanes para dirigir Catalunya Ràdio» (en castellà), 20/04/2002.
  5. La Malla. «Els treballadors de Catalunya Ràdio volen cobrar el mateix que els seus companys de TV3», 30/04/2005.
  6. La Malla. «Oleguer Sarsanedas substituirà Montserrat Minobis al capdavant de Catalunya Ràdio», 19/07/2005.
  7. La Vanguardia. «Joan Barril regresa a Catalunya Ràdio y Grasset liderará las tardes» (en castellà), 05/09/2005.
  8. La Vanguardia. «Manel Fuentes i Llucià Ferrer seran les veus de Catalunya Ràdio els migdies i les tardes de la temporada vinent», 13/07/2006.
  9. El Periódico de Catalunya. «Las mujeres toman las mañanas y las tardes de Catalunya Ràdio» (en castellà), 6/9/2008.
  10. e-notícies. «Crits de "Joan Ferran, botifler" en l'adéu de Bassas», 18/07/2008.
  11. El Periódico de Catalunya. «Bassas cierra 14 años de 'matins' triste y dolido» (en castellà), 19/7/2008.
  12. Vilaweb. «Antoni Bassas deixa El matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies amb la direcció», 27/06/2008.
  13. Diari Avui, 23/07/10, El Cercle Català de Negocis denuncia que Catalunya Ràdio li veta falques
  14. Ramon Mateu dirigirá Catalunya Ràdio tras la destitución de Sarsanedas.
  15. Catalunya Ràdio anuncia les noves veus de la temporada 2009-10, 3cat24.cat
  16. Dossier de premsa de la temporada 2009-10 de Catalunya Ràdio, Catalunya Ràdio.
  17. Catalunya Ràdio consolida la seva programació 2010-2011 apostant per les xarxes socials, Europa Press, 2 de setembre de 2010.
  18. Continuïtat amb retocs, El Punt Avui, 2 de setembre de 2011
  19. Fèlix Riera, nou director de Catalunya Ràdio, Vilaweb
  20. La CCMA completa la renovació de la direcció executiva, CCMA
  21. Temporada 2012-2013, Catalunya Ràdio.
  22. Catalunya Ràdio més que mai!, Catalunya Ràdio.
  23. Carta de Fèlix Riera, director de Catalunya Ràdio, Catalunya Ràdio.
  24. «Els treballadors de Catalunya Ràdio accepten finalment el preacord de l'ERO». Ara, 6 agost 2013.
  25. «Terribas incorporarà l'humor de Minoria Absoluta a l'última franja d''El matí de Catalunya Ràdio'». Ara, 29 agost 2013.
  26. La transmissió d'en Puyal
  27. La transmissió de l'Espanyol
  28. Bàsquet a Catalunya Ràdio
  29. Catalunya Ràdio a la TDT, Catalunya Ràdio.
  30. Com escoltar-nos per Internet, Catalunya Ràdio.
  31. Com escoltar-nos pel mòbil, Catalunya Ràdio.
  32. Com escoltar-nos - Podcast, Catalunya Ràdio.
  33. Com escoltar-nos per satèl·lit, Catalunya Ràdio.
  34. Com escoltar-nos - Freqüències, Catalunya Ràdio.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catalunya Ràdio