Catarroja
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de l'Horta Sud | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Sud Manc. de l'Horta Sud Catarroja |
||
| Gentilici | Catarrogí, catarrogina | ||
| Predom. ling. | Català (valencià) | ||
| Superfície | 13,00 km² | ||
| Altitud | 16 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
27.697 hab. 2.130,54 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 24′ 10″ N, 0° 24′ 16″ O / 39.40278,-0.40444Coord.: 39° 24′ 10″ N, 0° 24′ 16″ O / 39.40278,-0.40444 | ||
| Distàncies | 8 km de València | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 11 PP, 6 PSPV, 2EUPV, 2 BLOC-Compromís Soledad Ramón Sánchez (PP) |
||
| Codi postal | 46470 |
||
| Festes majors | Segona quinzena de setembre | ||
| Patró/Patrons | Sant Miquel | ||
| Web | |||
Catarroja és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.
Limita amb Albal, Alcàsser, Massanassa, Paiporta, Picanya, Torrent i la ciutat de València.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat a la comarca de l'Horta Sud, es troba a 8 km de la capital València i molt a prop del llac valencià per exceŀlència, l'Albufera. El seu port de l'Albufera es famós, gràcies al qual s'ha convertit en el bressol de l'all i pebre (plat típic valencià la base principal del qual és l'anguila).
S'estén per una extensa plana aŀluvial enfonsada des del Miocè, que s'eleva des de la mar Mediterrània fins als turons de l'oest.
L'horta i la marjal són els elements més definitoris del paisatge, on l'Albufera amb les seues barques, la pesca, el port i el conreu de l'arròs són la raó de la seua existència. Els camps d'arròs amb les xicotetes construccions que alberguen els motors d'aigua i els horts de taronges conformen el paisatge agrari a l'actualitat. El clima és mediterrani.
Història [modifica]
En les partides de L'Hort de Pepica i de L'Alter, s'han trobat deixalles arqueològiques d'època romana; la fundació del poble és, però, musulmana. En 1238 Jaume I dona el lloc a Pelegrí d'Atrossillo.
A principis del segle XIV el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau, d'origen català, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va negar-se, recolzat pel poble, a pagar el delme a l'església per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delme a l'església i va donar carta pobla el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies. Els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà , el 1417; el fill d'aquest, degut als deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Pujades; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà, filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d'Escrivà, el qual l'havia venut als Pujades. D'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se'l senyoriu durant els quatre-cents.
En el XVI va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Vilafermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper degut a la seua proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n'era la via d'accés a la capital des del sud. En 1631 Ximén Pérez de Calatayud obtingué de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i el poble, que va guanyar aquell. A partir de 1670, degut als processos d'aferraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent comença a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogràfic.
Des del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; durant la guerra de la Independència el general Hanspe hi instaŀlà la seua caserna general; l'any 1885 una epidèmia de còlera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez Campos des d'on va iniciar l'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat. Els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuació de la Coŀlectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).
Demografia [modifica]
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 7.043 | 7.977 | 8.308 | 9.056 | 10.437 | 11.204 | 11.680 | 15.703 | 20.195 | 20.157 | 20.616 | 23.895 | 25.658 | 27.100 |
Economia [modifica]
Catarroja ha estat un poble de tradició pesquera, encara que a poc a poc aquesta es va perdent. També té, però, una àmplia zona d'horta i, sobretot, la marjal el cultiu principal de la qual és l'arròs, conreat en el Camí del Port (ribera de l'Albufera).
Quant a la indústria, destaca de manera important el sector del moble. També podem destacar l'existència d'un fort teixit empresarial situat en el seu polígon.
Política i administració [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | Soledad Ramón Sánchez | 6.735 | 11 | 48,17 | |
| Partit Socialista del País Valencià | Alberto Gradolí Cánovas | 3.470 | 6 | 24,82 | |
| Esquerra Unida del País Valencià | Rosa Pérez Garijo | 1.359 | 2 | 9,72 | |
| Coalició Compromís | Jesús Monzó Cubillos | 1.330 | 2 | 9,51 | |
| Altres | 709 | - | 5.07 % | ||
| En blanc | 380 | - | 2.72 % | ||
| Total | 14.264 | 21 | |||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Antonio Cubillos Royo | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Antonio Cubillos Royo | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Antonio Cubillos Royo | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Antonio Cubillos Royo | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Francisco Chirivella Peris | PP |
| 1999 - 2003 | Francisco Chirivella Peris | PP |
| 2003 - 2007 | Mª Ángeles López Sargues | UV |
| 2007 - 2011 |
Francisco Chirivella Peris (fins el 30-12-2009, per decés) |
PP |
| Des del 2011 | Soledad Ramón Sánchez | PP |
Monuments [modifica]
Monuments religiosos [modifica]
- Església de Sant Miquel. Restaurada l'any 1701 pels pescadors.
- Ermita de Sant Antoni de Pàdua.
Monuments civils [modifica]
- Casa Palau Vivanco. Barroc del XVIII. Declarada BIC.
- Pont del Barranc de Xiva. Obra de Vicent Gascó de l'any 1767.
- Mercat Municipal. Modernista, de 1927.
- Coŀlegi Públic Esteban Paluzie. Edifici construït l'any 1927.
Llocs d'interés [modifica]
El Port de Catarroja, un canal amb accés al llac de l'Albufera, discorre pràcticament paraŀlel al barranc de Xiva. Hi trobem cases com "Casa Sulema", "Casa Baina" i "Casa Primitiva" què, a l'empara de ser antigues, han estat remodelades (alguna d'elles, fins i tot, iŀlegalment) sense cap projecte d'obra ni respecte per l'entorn.
Festes i celebracions [modifica]
- Sant Antoni. El 17 de gener se celebra aquesta festa. La processó, la venda ambulant de "porrat" i les fogueres que encén el poble a la nit, marquen les hores de la vespra i del dia del sant. Aquesta commemoració enclou, així mateix, la tradicional benedicció dels animals i la desfilada de cavalls i carruatges en què hi participen gents d'arreu de la comarca.
- Falles. Aquesta festivitat del 19 de març, té un gran arrelament en la localitat.
- Verge d'Agost. Se celebra el 15 d'agost.
- Sant Miquel. Se celebren l'última quinzena de setembre, coincidint amb la finalitat de la sega de l'arròs. Dintre d'aquest esdeveniment se celebra l'Entrada de Moros i Cristians amb una participació ciutadana cada vegada major.
- Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les Festes Majors, han recuperat una tradició antiga: la "Carxofa". Un bellíssim espectacle que val la pena admirar a la porta de l'església de Sant Miquel.
Fills iŀlustres [modifica]
Vegeu Categoria: Catarrogins
- Bartolomé Raga Fortea (Catarroja, 1932) és músic (retirat), director de banda, fou director convidat de la unió Musical L'Artesana de Catarroja, arreglista i compositor.
- Salvador Chulià Hernàndez (Catarroja, 1944) és músic, compositor i director del Conservatori Professional de Música "José Iturbi" de València.
- Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 1890 – † València, 1951) fou compositor, músic i professor del Conservatori de València.
- Miquel Gil i Alfonso (Catarroja, 1956) és un cantant, exmembre del grup Al Tall.
- Ricardo Penella Arias (Catarroja, 1957) era un futbolista exjugador del València CF.
- Maria Jesús Yago Casas (Catarroja, 1964) és una poetessa.
- Ramon Guillem Alapont (Catarroja, 1959) és un poeta.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catarroja |
- Ajuntament de Catarroja
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||