Catarroja

Catarroja

(En detall)
Localització
Municipi de l'Horta Sud
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Sud Manc. de l'Horta Sud Catarroja
Gentilici	Catarrogí, catarrogina
Predom. ling.	Català (valencià)
Superfície	13,00 km²
Altitud	16 msnm
Població (2012)   • Densitat	27.697 hab. 2.130,54 hab/km²
Coordenades	39° 24′ 10″ N, 0° 24′ 16″ O
Distàncies	8 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 11 PP, 6 PSPV, 2EUPV, 2 BLOC-Compromís Soledad Ramón Sánchez (PP)
Codi postal	46470
Festes majors	Segona quinzena de setembre
Patró/Patrons	Sant Miquel
Web	www.catarroja.es

Catarroja és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Albal, Alcàsser, Massanassa, Paiporta, Picanya, Torrent i la ciutat de València.

Geografia

Situat a la comarca de l'Horta Sud, es troba a 8 km de la capital València i molt a prop del llac valencià per exceŀlència, l'Albufera. El seu port de l'Albufera es famós, gràcies al qual s'ha convertit en el bressol de l'all i pebre (plat típic valencià la base principal del qual és l'anguila).

S'estén per una extensa plana aŀluvial enfonsada des del Miocè, que s'eleva des de la mar Mediterrània fins als turons de l'oest.

L'horta i la marjal són els elements més definitoris del paisatge, on l'Albufera amb les seues barques, la pesca, el port i el conreu de l'arròs són la raó de la seua existència. Els camps d'arròs amb les xicotetes construccions que alberguen els motors d'aigua i els horts de taronges conformen el paisatge agrari a l'actualitat. El clima és mediterrani.

Història

En les partides de L'Hort de Pepica i de L'Alter, s'han trobat deixalles arqueològiques d'època romana; la fundació del poble és, però, musulmana. En 1238 Jaume I dona el lloc a Pelegrí d'Atrossillo.

A principis del segle XIV el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau, d'origen català, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va negar-se, recolzat pel poble, a pagar el delme a l'església per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delme a l'església i va donar carta pobla el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies. Els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà , el 1417; el fill d'aquest, degut als deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Pujades; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà, filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d'Escrivà, el qual l'havia venut als Pujades. D'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se'l senyoriu durant els quatre-cents.

En el XVI va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Vilafermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper degut a la seua proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n'era la via d'accés a la capital des del sud. En 1631 Ximén Pérez de Calatayud obtingué de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i el poble, que va guanyar aquell. A partir de 1670, degut als processos d'aferraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent comença a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogràfic.

Des del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; durant la guerra de la Independència el general Hanspe hi instaŀlà la seua caserna general; l'any 1885 una epidèmia de còlera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez Campos des d'on va iniciar l'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat. Els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuació de la Coŀlectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
7.043	7.977	8.308	9.056	10.437	11.204	11.680	15.703	20.195	20.157	20.616	23.895	25.658	27.100

Economia

Catarroja ha estat un poble de tradició pesquera, encara que a poc a poc aquesta es va perdent. També té, però, una àmplia zona d'horta i, sobretot, la marjal el cultiu principal de la qual és l'arròs, conreat en el Camí del Port (ribera de l'Albufera).

Quant a la indústria, destaca de manera important el sector del moble. També podem destacar l'existència d'un fort teixit empresarial situat en el seu polígon.

Política i administració

Resultats electorals de Catarroja, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular	Soledad Ramón Sánchez	6.735	11	48,17
	Partit Socialista del País Valencià	Alberto Gradolí Cánovas	3.470	6	24,82
	Esquerra Unida del País Valencià	Rosa Pérez Garijo	1.359	2	9,72
	Coalició Compromís	Jesús Monzó Cubillos	1.330	2	9,51
	Altres		709	-	5.07 %
	En blanc		380	-	2.72 %
Total		14.264		21

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Francisco Chirivella Peris	PP
1999 - 2003	Francisco Chirivella Peris	PP
2003 - 2007	Mª Ángeles López Sargues	UV
2007 - 2011	Francisco Chirivella Peris (fins el 30-12-2009, per decés) Soledad Ramón Sánchez	PP
Des del 2011	Soledad Ramón Sánchez	PP

Monuments

Monuments religiosos

• Església de Sant Miquel. Restaurada l'any 1701 pels pescadors.
• Ermita de Sant Antoni de Pàdua.

Monuments civils

• Casa Palau Vivanco. Barroc del XVIII. Declarada BIC.
• Pont del Barranc de Xiva. Obra de Vicent Gascó de l'any 1767.
• Mercat Municipal. Modernista, de 1927.
• Coŀlegi Públic Esteban Paluzie. Edifici construït l'any 1927.

Llocs d'interés

El Port de Catarroja, un canal amb accés al llac de l'Albufera, discorre pràcticament paraŀlel al barranc de Xiva. Hi trobem cases com "Casa Sulema", "Casa Baina" i "Casa Primitiva" què, a l'empara de ser antigues, han estat remodelades (alguna d'elles, fins i tot, iŀlegalment) sense cap projecte d'obra ni respecte per l'entorn.

Festes i celebracions

• Sant Antoni. El 17 de gener se celebra aquesta festa. La processó, la venda ambulant de "porrat" i les fogueres que encén el poble a la nit, marquen les hores de la vespra i del dia del sant. Aquesta commemoració enclou, així mateix, la tradicional benedicció dels animals i la desfilada de cavalls i carruatges en què hi participen gents d'arreu de la comarca.
• Falles. Aquesta festivitat del 19 de març, té un gran arrelament en la localitat.
• Verge d'Agost. Se celebra el 15 d'agost.
• Sant Miquel. Se celebren l'última quinzena de setembre, coincidint amb la finalitat de la sega de l'arròs. Dintre d'aquest esdeveniment se celebra l'Entrada de Moros i Cristians amb una participació ciutadana cada vegada major.
• Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les Festes Majors, han recuperat una tradició antiga: la "Carxofa". Un bellíssim espectacle que val la pena admirar a la porta de l'església de Sant Miquel.

Fills iŀlustres

Vegeu Categoria: Catarrogins

• Bartolomé Raga Fortea (Catarroja, 1932) és músic (retirat), director de banda, fou director convidat de la unió Musical L'Artesana de Catarroja, arreglista i compositor.
• Salvador Chulià Hernàndez (Catarroja, 1944) és músic, compositor i director del Conservatori Professional de Música "José Iturbi" de València.
• Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 1890 – † València, 1951) fou compositor, músic i professor del Conservatori de València.
• Miquel Gil i Alfonso (Catarroja, 1956) és un cantant, exmembre del grup Al Tall.
• Ricardo Penella Arias (Catarroja, 1957) era un futbolista exjugador del València CF.
• Maria Jesús Yago Casas (Catarroja, 1964) és una poetessa.
• Ramon Guillem Alapont (Catarroja, 1959) és un poeta.

Vegeu també

• Catarroja Club de Futbol

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catarroja

• Ajuntament de Catarroja
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.