Catedral d'Amalfi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catedral d'Amalfi
Amalfi Piazza del Duomo Italy 2.JPG
Situació
• Estat Itàlia
• Territori cap
• Província província de Salern
• Municipi Amalfi
• Coordenades 40° 38′ 04″ N, 14° 36′ 11″ E / 40.63444,14.60306Coord.: 40° 38′ 04″ N, 14° 36′ 11″ E / 40.63444,14.60306
Fitxa tècnica
Estil Bizantí
Documentat Des del 553
Començament 937
Categoria Catedral
Festivitat Sant Andreu apòstol
Estat d'ús en ús
Característiques
Claustre Chiostro del paradiso ( s. XIII )


El famós Chiostro del paradiso

Catedral d'Amalfi el més celebre monument d'Amalfi, vila d'Itàlia, és la catedral de Sant Andreu (Duomo) que al cim d'una escalinata domina la Piazza del Duomo. L'Amalfitana representa un dels passeigs marítims més bonics d'Europa i porta al visitant envers aquesta ciutat, antigament esplendorosa, que atorga el seu nom a tota la costa, també anomenada <divina>. Amalfi florí en els segles X i XI, però es coneix coma ciutat des de l'Antiguitat.

Fundada pels romans l'any 553, es convertí en bizantina i, l'any 786, després del setge dels sarraïns i longobards, assolí una ampla autonomia, convertint-se, en conseqüència, en una de les repúbliques marítimes més poderoses i influents d'Itàlia.

Per aquesta època, l'any 937, també es donà a començar la construcció de la seva imponent catedral. Una majestuosa escala condueix des de la plaça de la catedral, amb la seva font barroca, fins a Sant Andreu. Aquest edifici

Font barroca

de tres naus es transformà vers el 1203 a l'estil àrab normand, si bé la seva façana actual, de multitud de colors i decorat amb nombrosos mosaics, data del segle XIX. En ascendir per l'escala i penetrar en l'interior per la porta de bronze, procedent de Constantinoble, el visitant resta captivat per una llum tènue i màgica creada pel sostre, realitzada amb or fos a partir de monedes.

En la cripta de la catedral si conserven les relíquies de Sant Andreu: aquest apòstol és el patró de la ciutat i de tota la regió d'Amalfi.

A escassos passos d'aquí si troba el paradís, almenys això és el que diu el nom del claustre, Chiostro del Paradiso, construït a mitjans del segle XIII.

Abans de les exhaustives modificacions que experimentà durant els anys noranta del segle XX, aquest petit claustre i les plantes que els adornen, quasi salvatges, transmetien la sensació d'un petit paradís. Amb tot, encara s'ha conservat quelcom de la seva capacitat de suggestió, mercès al disseny particular dels elements de la façana a manera de palmera a l'estil mixt àrab normand, que proporciona un aspecte oriental al conjunt.

A més, l'aparença de la façana s'accentua gràcies a les palmeres plantades de l'interior del claustre, d'aquesta manera, sorgeix una tensa interacció entre les plantes i l'arquitectura que resulta singular en el món dels claustres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral d'Amalfi