Catedral de Colònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Catedral de Colònia
Catedral de Colònia
Catedral de Colònia
Catedral de Colònia situat respecte Alemanya
Catedral de Colònia
Informació
Tipus Catedral
Començament 1248
Acabament 1880
Localització Colònia
Rin del Nord-Westfàlia
Alemanya Alemanya
Estil Arquitectura gòtica
Materials utilitzats Pedra
Superfície 258 ha
Patrimoni * És un valor universal d'una obra excepcional del geni creatiu humà
Vistes
Alçat 157 m (torres)
Planta 144 m (llarg) x 86,25 m (ample)
Alter Dom Köln nach Boisserée.jpg
Koelner Dom Innenraum.jpg
Interior

Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(iv)
ID 292
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1996 (20a sessió)
Extensió 2004 (28a sessió)
  2006 (30a sessió)
Coordenades 50° 56′ 29″ N, 6° 57′ 29″ E / 50.94139°N,6.95806°E / 50.94139; 6.95806Coord.: 50° 56′ 29″ N, 6° 57′ 29″ E / 50.94139°N,6.95806°E / 50.94139; 6.95806
Perill 2004-2006
* Segons les regions de la UNESCO.

Catedral de Colònia (en alemany: Kölner Dom, oficialment Hohe Domkirche St. Peter und Maria) és la seu de l'Arquebisbe de Colònia, sota l'administració de l'Església catòlica Romana i és reconegut com a monument del cristianisme, de l'arquitectura gòtica, i de la fe de les persones de la ciutat on està. És dedicat a Sant Pere i la Mare de Déu.

La catedral està catalogada com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, essent un dels millors monuments arquitectònics d'Alemanya, i el més destacat de Colònia, descrit per la UNESCO com a una "feina excepcional del geni creatiu humà". La Catedral de Colònia és una de les esglésies més grans del món, essent l'església gòtica més gran del nord d'Europa. Durant quatre anys, 1880-84, fou l'estructura més alta del món, fins que la conclusió del Monument de Washington seguit per la Torre Eiffel. És la segona església amb les agulles més altes, només superat per l'agulla única de la catedral d'Ulm, que es va completar deu anys més tard el 1890. A causa de les seves enormes agulles bessones, també presenta la façana més gran de qualsevol església del món.

El cor de la Catedral de Colònia, també té la distinció de tindre la major ratio entre l'alçada i l'amplada de qualsevol església Medieval, 3.6:1, superant fins i tot la Catedral de Beauvais que té un lleugerament més alt.

La Construcció de l'església gòtica va començar el 1248 i va construir-se, amb interrupcions, fins a 1880 per completar un període de més de sis-cents anys. Té 144.5 metres de llarg, 86.5 m d'ample i les seves dues torres són de 157 m alt.

La Catedral de Colònia, malgrat haver quedat incompleta durant el període medieval, finalment va esdevenir unificada com "una obra mestra de valor intrínsec excepcional" i "un potent testimoni de la força i persistència de la creença cristiana a l'Europa medieval i moderna", tal com era un lloc de culte del Sagrat Emperador Romà essent també el tradicional santuari dels Tres Reis.

Història[modifica | modifica el codi]

Construcció i inauguració[modifica | modifica el codi]

Excavacions en el subsòl d'aquest edifici han revelat els fonaments de construccions romanes i carolíngies. La construcció de l'actual Catedral va començar el 1248, però no es va acabar fins al 1880. Cap a 1510 es va interrompre la construcció per problemes econòmics i per falta d'interès. El 1560, el Capítol de la Catedral va deixar d'aportar fons de forma definitiva. A partir de llavors, durant segles es va estar utilitzant com temple la part ja acabada.

Imatge del 1856

La finalització de la Catedral va ser fortament recolzada durant el segle XIX per l'Emperador alemany, que reconeixia en el gòtic una herència germànica. A la vegada, feia construir al costat de la Catedral la impresionant estació de tren, símbol de la fusió del passat i el futur de la nova Alemanya. La història, en detall, és la següent. A començaments del segle XIX, els romàntics alemanys, entusiasmats per l'Edat Mitjana, van cridar l'atenció sobre l'estat en què es trobava la Catedral, inacabada. Personalitats com Joseph Gorres i Sulpiz Boisserée varen impulsar la finalització, de manera que van aconseguir que el rei Frederic Guillem IV de Prússia destinés fons a aquest projecte. El 4 de setembre de 1842 es va posar la primera pedra per a la renovació de la construcció, en la presència del propi rei i del coadjutor i futur arquebisbe de Colònia Johannes von Geissel. Poc abans s'havia fundat l'"Zentral-Dombau-Verein zu Köln" (Associació per a la construcció de la Catedral de Colònia) amb l'objectiu d'aconseguir fons.

Finalment, la inauguració de la Catedral el 15 d'octubre de 1880 no va presentar la mateixa imatge d'harmonia, car va coincidir amb el moment àlgid del "Kulturkampf", la desavinença entre l'Estat prussià i l'Església catòlica a Alemanya, pel que en el moment de la inauguració l'arquebisbe de Colònia, Paulus Melchers, es trobava a l'exili. Per això, el Capítol de la Catedral es va negar a que se celebrés una Missa d'inauguració amb presència de l'Emperador Guillem I i només va permetre un solemne Te Deum.

De la II Guerra Mundial a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Soldat americà el 4 d'abril de 1945

En els bombardeigs efectuats pels aliats durant la Segona Guerra Mundial la catedral va patir greus destrosses, tot i que la seva estructura es va mantenir intacta: es va danyar la base de la torre esquerra (que va estar moltes dècades sense restaurar, sent visible l'estructura de maó que es va col locar immediatament després del dany) i, sobretot, es van destruir (per les vibracions) molts vitralls; altres van poder ser retirats a temps. L'única bomba que li va afectar directament va ser la que va causar els danys a la torre. La catedral comptava amb un sistema d'il·luminació que advertia als pilots dels bombarders. Malgrat les destrosses, l'estructura va continuar dominant la silueta de la ciutat en ruïnes. Són memorables les imatges de la processó del Corpus el 1946, per entre la ciutat en ruïnes, cap a la Catedral.

Des de fa molts anys, la catedral està sotmesa a un procés continu de reparació, ja que la contaminació atmosfèrica i els coloms causen danys en la pedra. La catedral es va construir amb tres tipus de pedra diferent; un d'ells és força sensible a aquestes influències. Un altre tipus de pedra ennegreix considerablement amb el pas del temps.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

thum

El disseny de la Catedral de Colònia es va basar en el de la catedral d'Amiens, a nivell de planta, estil i llargària de l'alçada de la nau central. El pla té la forma d'una creu llatina, com és habitual amb les catedrals gòtiques. Compta amb dues naus a cada costat, el que ajudarà a donar suport a una de les més altes voltes gòtiques del món, sent gairebé tan alta com el de la nefasta Catedral de Beauvais, gran part de la qual es va ensorrar. Externament l'empenta cap a l'exterior de la volta està ocupada per arcbotants a la manera francesa. L'extrem oriental té un unic deambulatori, el segon passadís amb set capelles radials.

Internament, el cor medieval és més ampli i menys mecànic en els seus detalls que l'edifici del segle XIX. Presenta un estil francès de disposició d'arcades molt alta, un delicat estret trifori i una galeria il·luminada per finestres i detallada que la fusió amb traceria de les finestres superiors. Les finestres són clerestoris alts i retenen alguns dels antics figuratius de vidre a la part inferior de les seccions. El conjunt està unit pels alts arbres que escombren ininterrompudament des del terra als seus capitals a la primavera de la volta. La volta és de plana quadrada.

El cor conserva un gran nombre dels seus elements originals, incloent les talles, el que es fa més sorprenent pel fet que les tropes revolucionàries franceses havien profanat l'edifici. Una gran estàtua de pedra de Sant Cristòfol mira cap avall cap al lloc de l'anterior entrada de la catedral, abans de la seva finalització a finals del segle XIX.

La nau es veu reforçada per un bon nombre de vitralls del segle XIX que inclou una sèrie de cinc al costat sud de l'anomenada "Bayernfenster" que van ser un regal de Lluís I de Baviera, un conjunt molt representatiu de l'estil pictòric alemany d'aquesta època.

A l'exterior, especialment des de la distància, l'edifici està dominat per les seves grans torres que són totalment de caràcter germànic, essent com les de les catedrals d'Ulm, Viena i Ratisbona.

Tresors de la Catedral[modifica | modifica el codi]

L'obra d'art més cèlebre a la Catedral és el Santuari dels Tres Reis, un gran sarcòfag daurat que data del segle XIII, i el reliquiari més gran del món occidental. Tradicionalment es creu que tenen les restes dels Reis Mags, els ossos i la roba de 2000 anys d'antiguitat, es van descobrir en l'obertura del santuari el 1864.

Prop de la sagristia hi ha la 'Gero-Kreuz', un gran crucifix tallat en fusta i amb restes de pintura i daurat. Es creu que fou encarregat al voltant de l'any 960 per l'arquebisbe Gero, és el més antic gran crucifix al nord dels Alps i antigament coneguda gran escultura del Nord de l'època medieval.

A la capella del Sagrament està la Mailänder Madonna ("Madonna Milà"), que data del voltant de 1290, una escultura de fusta que representa la Mare de Déu i el nen Jesús. L'altar dels sants patrons de Colònia, amb un retaule gòtic internacional del pintor Stephan Lochner, està a el Marienkapelle ("Capella de Santa Maria"). Diverses obres d'art més es troben al Tresor de la Catedral.

Campanes[modifica | modifica el codi]

La catedral té dotze campanes, de les quals quatre són medievals. La primera va ser la Dreikönigenglocke ("Campana dels Reis Mags"), de 3.8 tones feta el 1418, instal·lada el 1437 i refeta el 1880. Dues de les altres campanes, la 'pretiosa' (10,5 tones, en aquell moment la campana més gran a l'Occident) i el 'Speciosa' (5,6 tones) es van instal·lar el 1448 i continuen en funcionament encara avui dia.

Durant el segle XIX, com s'apropava la finalització de l'edifici, hi havia un desig d'ampliar el nombre de campanes. Això va fer que el Kaiser Wilhelm I facilités canons de bronze francès, capturats el 1870-71, per a aquest fi. Les 22 peces d'artilleria van ser exhibides fora de la Catedral l'11 de maig de 1872. Andreas Hamm a Frankentha els utilitzà per fondre una campana de més de 27.000 quilos el 19 d'agost de 1873.Però el to no era harmoniós i es va fer un nou intent el 13 de novembre de 1873. L'Associació de la Catedral central, que havia accedit a fer-se càrrec dels costos, no volia que aquest campana tampoc. Un altre intent va tenir lloc el 3 d'octubre de 1874. La colossal campana va ser enviada a Colònia i el 13 de maig de 1875, instal·lada a la Catedral.

Les 24 tones de St Petersglocke ("Campana de Sant Pere", "Dicke Pitter" en el dialecte Kölsch), fou fosa l'any 1922 i és la major campana de lliure oscil·lació del món.(Vegeu a continuació,Galeria, Petersglocke).

290px Petersglocke veure persona a la dreta
  • Campana de la Consagració - 0.425 tones
  • Campana Vespers - 0.28 tones
  • Campana Angelus - 0.763 tones
  • Campana Hail - 0.83 tones
  • Campana Chapter - 1.4 tones
  • Campana St Joseph - 2.2 tones
  • Campana Ursula - 2.55 tones
  • Campana de Magi - 3.8 tones
  • Campana Pretiosia - 10.5 tones
  • Campana Speciosia - 5.6 tones
  • Campana Petersglocke - 24 tones
  • Campana del Emperador - 27 tones • Fosa per: Andreas Hamm, Frankenthal 1874 • Diàmetre: 342 cm • to de la campana: C agut

Dimensions[modifica | modifica el codi]

  • Alçada total: 144.58 m
  • Amplada total: 86.25 m
  • Amplada de la façana occidental: 61.54 m
  • Amplada de la façana del transsepte: 39.95 m
  • Alçada de la torre sud: 157.31 m
  • Alçada de la torre nord: 157.38 m
  • Alçada de la torreta del cant: 109.00 m
  • Alçada de la façana del transsepte: 69.95 m
  • Alçada del cant de les golfes: 61.10 m
  • Alçada interior de la nau: 43.35 m
  • Alçada interior dels passadissos: 19.80 m
  • Àrea de l'edifici: 7.914 m²
  • Volum interior: 407.000 m³

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Colònia