Catedral de Gniezno

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catedral de Gniezno
Gniezno. Napoleon Orda.jpg
Gravat de la catedral de Gniezno per Napoleó Orda
Fitxa tècnica
Tipus catedral
Arquitectes Ephraim Schroeger
Començament 970 - 977
Consagració 999, a Sant Adalbert
Acabament Reconstruïda parcialment 1932-1936
Localització Gniezno (Polònia)
Estil Gòtic - Neoclàssic
Materials utilitzats pedra i vidre

Catedral de Gniezno és el segon centre espiritual de Polònia després del de Częstochowa. Ubicada sobre un petit turó a l'oest de la plaça Rynek, és, després de Częstochowa, el centre espiritual del país. En el mateix emplaçament, el duc Miezko I ordenà construir un centre de culte pagà; entre els anys 970 i 977 s'edificà la primera església que, l'any 999, acollí les restes mortals de Adalbert de Praga (Sw. Wojciech, en polonès); destruïda en dues ocasions (1018-1048), l'església fou reconstruïda a finals del segle XI com basílica romànica flanquejada per dues torres.

El 1342 accedí a la càtedra arquebisbal Jaroslau Bogoria Skotnicki, que havia sigut rector de la Universitat de Bolonya, fundador de la Universitat Jagellón i primer constructor de la catedral del Wawel a Cracòvia: el nou arquebisbe fou el promotor de la càtedra actual, potser la construcció gòtica més majestuosa de Polònia, edificada seguint l'estil de les grans catedrals de França; el 1390 s'acabà l'absis i en el segle XV la zona dels peus. Després de múltiples transformacions, un incendi, ocorregut el 1760, destruí l'interior i la seva reconstrucció fou encomanada a l'arquitecte de Varsòvia, Ephraim Schroeger, que entre 1761 i 1790 transformà l'edifici en estil neoclàssic.

Els estralls causats per la segona guerra mundial foren el pretext per retornar a la catedral el seu primitiu aspecte gòtic, deixant constància de les diferents transformacions: la façana està rematada per un timpà d'estil gòtic tardà holandès, de la primera meitat del segle XVIII; les dues torres, pro-vistes de contraforts i coronades per cúpules barroques en formes d'elm, són obra d'Ephraim Schroeger (1779); a ambdós costats, sobre els contraforts, foren instal·lades diferents estàtues de sants polonesos, obra de l'escultor Marcin Romek (1932-1936. L'entrada és a la façana meridional, d'aspecte neoclàssic, on hi ha les conegudes portes de bronze.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Reliquiari de sant Adalbert

L'interior presenta tres solemnes naus basilicals (sense creuer) i absis amb girola; una sèrie de pilars divideixen les altes i estretes arcuacions ogivals així com les finestres; els murs ofereixen una nua severitat i les voltes d'aresta confereixen una intensa espiritualitat al conjunt. Entre la façana principal i la zona dels peus hi ha el pòrtic, on es representa les portades originals; la meridional a la dreta, té en el timpà un relleu que representa a Crist, la Verge i sant Joan apòstol, envoltat d'àngels que porten els símbols de la Passió de Jesús (segona meitat del segle XIV); la septentrional (a l'esquerra) presentà en el timpà en relleu de la Crucifixió (1400); propera a aquest últim s'obre una porta que condueix a la biblioteca, fundada el segle XI junt amb l'escola depenent del Capítol i nucli de la tradició humanista de Gniezno; encara avui la biblioteca allotja valuosos manuscrits miniats medievals.

En l'absis, sota de l'altar, hi ha la llosa sepulcral, de marbre vermell, amb l'estàtua jacent de Sant Adalbert, obra de Hans Brandt (finals del segle XV): sobre el modern altar pot veure's el magnífic reliquiari de sant Adalbert, en forma de sarcòfag, de pura plata (15 quilos de pes), obra mestre de l'orfebre de Danzing, Peter van der Rennen (1662); a la dreta hi ha la pila baptismal gòtica, amb una alta coberta cònica, del 1414; sobre l'arc triomfal està representada una Crucifixió, del 1430 aproximadament. A la dreta de l'absis hi ha la barroca Stary Kapitularz, antiga sala capitular on si mostre les precioses escultures gòtiques, procedents de diversos llocs; mereix destacar-se un tríptic que representa la Coronació de la Verge i imatges de Santes, del 1400 aproximadament. A ambdós costats de l'entrada de la Sala Capitular pot veure's en el mur dues precioses lloses sepulcrals: a l'esquerra, la imatge en marbre vermell de l'arquebisbe Zbigniew Olesnicki obra de Veit Stoss; a la dreta, l'estàtua en bronze de l'arquebisbe Jakub von Sienno (mort el 1480), obra d'un artista flamenc anònim. Les capelles laterals són barroques i neoclàssiques, i resten tancades per boniques reixes de ferro forjat.

Les Portes de bronze

Només entrar en la nau de la dreta, hi ha les Portes de bronze el més important monument escultòric romànic de Polònia. Segons la tradició, sembla que foren encarregades per el duc Boleslav III Bocatorta; el cert és que són una obra dels segles XI i XII i només es poden comparar amb les portes de bronze de la catedral de Magdeburg. En aquestes hi resten descrites 18 escenes de la vida de Sant Adalbert de Praga entre imaginatius marcs de motius florals i zoomòrfics. Destaca pel seu profunda espiritualitat.

Capelles de la dreta[modifica | modifica el codi]

Les cinc capelles, que se succeeixen en l'orde següent, són molt semblants: dels Lubienski, de sant Josep, de sant Nicolau,[text imprecís] dels Baranowski i de sant Estanislau.

Girola[modifica | modifica el codi]

Davant la primera capella (a l'esquerra) hi ha dos magnífics sepulcres renaixentistes. A la dreta, el de l'arquebisbe Andrzej Krzycki (mort el 1537); en l'interior d'un nínxol on hi ha representats els sants patrons Nicolau i Adalbert, hi ha l'estàtua jacent del difunt, obra de l'italià Girolamo Canavesi (que també treballà a Cracòvia).

Capelles de l'esquerra[modifica | modifica el codi]

Són especialment interessants la tercera, la Kaplica Bozego Ciala (capella del Corpus Christi), del 1460, que abriga un bonic altar neoclàssic, obra d'Ephraim Schroeger (1783), i l'última, la Kaplica Potockiego (capella dels Potocki), encarregada per l'arquebisbe Theodor Potocki (que apareix representat de genolls davant l'altar) i construïda entre 1727 i 1730 per l'italià Pompeu Ferrari; presenta una harmoniosa i elegant estructura oval sobre pilars rematats per una cúpula.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Gniezno

Coord.: 52° 32′ 14″ N, 17° 35′ 49″ E / 52.537121°N,17.596858°E / 52.537121; 17.596858