Catedral de Lausana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de la Catedral al cim d'un turó

Catedral de Lausana és un edifici d'estil gòtic del segle XIII, completament restaurat per Eugène Viollet-le-Duc a finals del segle XIX, la seva planta és de tres naus separades per pilars i volta de creuer. Il·lumina l'interior uns bells vitralls i les pintures en fresc).

En la seva guia per a pelegrins del 1495, el monjo Hermann Kunig de Bach descriu així aquest lloc de peregrinació:

« [...]i després s'arriba a una ciutat nomenada Losan...
allà jeu Santa Anna, la mare de Maria...
i has de lloar totes dues[...]
i no vacil·lar en mostra-les la teva veneració>.
»

Lausana ha estat sempre l'etapa més important de la Via Francigena, que va de Canterbury a Roma, doncs aquest camí de pelegrins es creua allí amb el que porta a Sant Jaume de Compostela.

El turó sobre el que s'alça la catedral (colline de la cité) restà poblada des del neolític. En època romana s'aixecava dalt del turó un temple gal·lo-romà que quedà destruït en el segle IV. Més tard, el turó també fou un lloc de culte. En el segle VI la seu episcopal de l'extensa diòcesi es traslladà de la capital helvètica a Lausana i la importància del lloc fou en augment.

Rosetó de la catedral

Els pilars de la base de l'edifici actual daten d'aquesta primerenca època de supremacia cristiana. A finals del segle X, el primer edifici es reemplaçà amb un d'estil romànic, però l'església romànica no gaudi de llarga vida, doncs a partir del 1150 fou substituïda de bell nou per un conjunt gòtic. Fins al 1240, diversos arquitectes treballaren en la construcció de la catedral, però degut als incendis, que retardaren la culminació de les obres, l'església dedicada a Maria no va poder ser consagrada pel papa Gregori X fins al 1275.

Notre-Dame de Lausanne és l'edifici més important de Suïssa i fou, fins a la Reforma, un lloc de peregrinació molt concorregut. A partir d'aquesta època es transformà en temple protestant. Malgrat les diverses etapes de la seva construcció, l'estil de l'església és equilibrat i unitari. Destaca especialment el portal peint (d'entre 1225 i 1235), un meravellós himne de pedra a la vida de Maria. Digne de menció és el rosetó de la nau transversal (també del segle XIII), que representa les idees cosmològiques de l'època: terra i mar, aire i foc, les estacions, els mesos i els signes zodiacals, monstres que assetgen en els límits del món i una llum divina que brilla sobre tota la resta. De l'ornamentació artística interior no se n'ha conservat gaire, perquè fou víctima de la iconoclàstia característica de la Reforma.

El 1449, la catedral de Lausana fou escenari d'un esdeveniment únic en la història del cristianisme, quan el llavors papa Fèlix V es treia la tiara en el curs d'una missa solemne i, amb aquest gest, posà fi al cisma de l'Església catòlica.

Hi ha una tradició medieval que gaudeix d'una popularitat extraordinària i que s'ha conservat fins al present: el guardià nocturn puja totes les nits a la torre i dóna les hores en totes les direccions per sobre dels terrats de la ciutat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Lausana Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 46° 31′ 21″ N, 6° 38′ 07″ E / 46.5226°N,6.6352°E / 46.5226; 6.6352