Catedral de Le Mans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 48° 0′ 33″ N, 0° 11′ 56″ E / 48.00917,0.19889

catedral de Saint-Julien de Mans'
Le Mans - Cathedrale St Julien ext autumn.jpg
Viste general de l'edifici
Fitxa tècnica
Tipus Catedral
Començament 1060
Consagració Església Catòlica Romana
Acabament 1430
Localització França
Estil Art romànic - Art gòtic

La catedral de Saint-Julien de Mans és un edifici religiós situat en la ciutat de Le Mans. És el símbol de la diòcesi i seu del bisbe de la ciutat. És un dels edificis més grans de l'època gòtic-romànic de França, única a l'Oest francès.

Encara que és comparable a les catedrals de Reims o de Chartres és menys coneguda que aquestes i han estat múltiples les reconstruccions i reformes de les que ha estat objecte després de la seva fundació. El bisbe Vulgrin va començar la seva construcció l'any 1060, la catedral té un disseny arquitectònic que es distingeix pel fort contrast entre la nau romànica i la capçalera d'estil gòtic (començat el 1217 i acabat prop de 1254). Es va acabar, tal com està en l'actualitat, l'any 1430. Encara que no pot dir-se que estigui completament acabada, ja que havia d'haver estat ampliada el 1500, però la falta de mitjans va impedir que es portés a terme aquesta ampliació pel que van haver de resignar-se les autoritats religioses de l'època. Molt deteriorada, al llarg dels anys, per la pol·lució automobilística i coberta per una capa de residus, la catedral va ser completament restaurada l'any 2003. Dintre d'ella es conserven les tombes de Saint-Julien i de Carles d'Anjou.

Història[modifica | modifica el codi]

Primera construcció[modifica | modifica el codi]

Interior romànic de la nau lateral nord

Consta la construcció d'un edifici als segles IV o V de la nostra era. Les primeres nocions històriques que es tenen són les que fan referència al bisbe Vulgrin el 1056. El mateix va escollir l'emplaçament de la futura catedral: la part oposada a la muralla nord que envoltava la ciutat. L'elecció d'aquest lloc no va ser el més adequat en vista a les futures ampliacions de la catedral. Deu anys després d'aquesta primera construcció, l'edifici es va ensorrar i els successors de Vulgrin van decidir continuar amb l'obra. El bisbe Arnaud al càrrec de la diòcesi des del 1067 va reprendre la construcció de l'edifici. L'any 1081 es van construir la capçalera i la cripta i es van posar els fonaments del creuer i costats laterals. D'aquesta reconstrucció tan sols queda, ara com ara, un fragment de l'arc del creuer nord. El bisbe Hoël va decidir, el 1085 acabar els treballs iniciats pel seu antecessor. Admirador de les obres normandes va contractar els obrers d'aquesta regió perquè prosseguissin la construcció, les torres i els laterals de la nau es van construir a l'estil normand.

Durant la realització d'aquestes obres resultava impossible per als pelegrins acostar-se a les relíquies i tombes de Saint-Julien, primer arquebisbe de Le Mans i prestigiosa figura del cristianisme oriental, per la qual cosa els ingressos van minvar visiblement arribant a paralitzar-se els treballs, a causa d'això els habitants de Le Mans van obligar a l'arquitecte a obrir l'edifici als visitants. El 17 d'octubre de 1093 es va permetre que els pelegrins poguessin visitar la part ja acabada de la catedral.

Ampliació i reconstrucció[modifica | modifica el codi]

Detall de la capçalera gòtica de la part nord amb vitralls

Van transcórrer tres anys abans que el nou bisbe Hildebert de Lavardin comencés a supervisar les obres. La seva direcció és aleshores confiada a un monjo de Vendôme: Jeans, donant-se per acabades les obres l'any 1120, quan la seva consagració la va celebrar el bisbe Hildebert. Les autoritats de l'època van quedar realment impressionades pel resultat obtingut. La catedral d'aquella època és, exactament, la mateixa que pot veure's actualment, encara que enorme per a aquell temps, no deixa d'ésser comparable a les dimensions de qualsevol gran església d'avui en dia.

Al 1134, una gran tempesta es va abatre sobre Le Mans. Totes les mansions situades al «turó Plantagenêt» van quedar destruïdes a causa d'un incendi; la catedral no va escapar a la destrucció. Ràpidament es van reconstruir les parts afectades, però quatre mesos més tard es va produir un altre incendi a la ciutat que va afectar, també, la catedral. Es van reconstruir novament la nau central i la torre sud. La nau central és realment superba: 55 metres de llarg per 25 metres d'amplada són els empleats per crear aquesta peça d'estil romànic. Es van utilitzar noves tècniques per a la reedificació la volta, es va adoptar l'encreuat d' ogives, es van reforçar els pilars i es van inserir uns vitralls més grans i més alts. Es va obrir una porta, cara al carrer principal de Le Mans, situada a l'ala sud de la nau. Guilleume de Passavant, nou bisbe de Le Mans, va inaugurar i consagrà la nova catedral el 18 d'abril de 1158. Al 1220 es van iniciar noves reformes, l'antiga capçalera resultava massa triste i estreta per al gust del bisbe i va ordenar la seva nova construcció, després d'aconseguir del rei Felip August el permís per a la nova construcció i adquisició de nous terrenys, iniciant-se les obres per la part de la capella axial, la coberta de les tretze capelles radials i la realització del projecte de la doble girola. Aquesta catedral engloba dos arts majors a un sol edifici: romànic (la nau) i gòtic a la nova capçalera. Els vitralls són, encara avui, el símbol d'aquesta fusió de gèneres arquitectònics. L'any 1254 torna a tenir una altra nova consagració.[1]

Darreres construccions[modifica | modifica el codi]

Interior gòtic de la catedral

Al registre de la ciutat només consten, als arxius, els noms de tres arquitectes, però segurament van intervenir molts d'altres. Però l'arquitectura presenta tres clares diferenciacions, el primer mestre d'obres va realitzar els seus plànols generals inspirant-se a l'edifici de la catedral de Bourges, tanmateix el següent arquitecte va practicar clarament l'estil normand a l'interior de la catedral a la part alta de l'absis, el tercer arquitecte format com el primer a l'Illa de França es va inspirar novament a la catedral de Bourges als pilars per a la nau central, on adossa a la columna central columnes més petites, a diferència de les cilíndriques de l'absis.[2] La nova capçalera es va acabar el 1254 que,sobrepassa la resta de la catedral amb 10 metres més d'altura.

Transcorreguts cent anys, les pedres de l'edifici van requerir, novament, una restauració i s'aprofità el moment per edificar la sagristia que comunica, pel sud, amb el deambulatori utilitzat per a la construcció de la capçalera. L'edifici va guanyar en amplitud. El xoc d'estils entre les dues parts renovades amb les antigues va entelar l'esplendor de l'edifici. Tant el creuer com la nau havien de ser elevades 10 metres per situar-les a la mateixa altura que la capçalera, les noves obres es van iniciar cap al 1392, any al qual Carles VI va arribar a Le Mans. Es construeix una sala d'arxius sota la porta de la nau.

Les obres del creuer nord es comencen el 1403, quan s'està passant, aleshores, per un període delicat al Nord de França. La Guerra dels Cent Anys paralitza les obres. L'any 1419 la catedral amenaça en desplomar-se, venturosament els seus fonaments poden consolidar-se a temps. El creuer nord es va acabar cap a 1430, quedant la catedral tal com pot veure's ara com ara.

Al terme de la Guerra dels Cent Anys es van portar a terme molts d'altres treballs per ampliar l'edifici, ja per si mateix impressionant. S'estudia l'alçat de la nau, però resulta impossible la seva modificació, ja que les arques estan buides a causa de la Guerra dels Cent anys, i no pot pensar-se a cap reforma. Es van portar a terme nombroses restauracions al llarg dels segles posteriors. Al segle XX cap bombardeig de les dues guerres mundials va afectar la catedral.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Consta la catedral d'una planta de tres naus, la central de doble amplitud que les laterals i amb deu trams. Les naus laterals van ser cobertes per voltes d'arestes romàniques i les absidioles que se trobaven a tots dos costats del creuer per voltes de canó, els braços del creuer i la nau central amb volta d'ogiva. A Le Mans, de l'època romànica encara existeix la façana occidental, així com els murs laterals i la base del frontispici nord del creuer.[3]

Disposa d'època posterior una doble girola una més alta que l'altra, el que va permetre que s'edifiqués un trifori que separava pel mig d'arcs les dues galeries del deambulatori. Es mostra unes capelles absidals amb una gran profunditat i amb una disposició com les de la catedral de Bourges. La capella central de la girola és molt més profunda que la resta de totes les que es troben al deambulatori, a més a més té una cripta subterrània que es descendeix per una petita escala. Durant el segle XIII es va edificar una gran sagristia a la part sud de la girola.[3]

La torre campanar es troba a la part sud del braç del creuer, aquesta posició inusual de la torre, s'explica per la resolució, presa a la fi del segle XIII, de no allargar més els braços del creuer a les noves obres que s'estaven fent. En el seu origen segurament el campanar estava situat, com era normal en les construccions normandes, sobre una torre aixecada sobre els quatre pilars del centre del creuer, i que va ser demolit durant les obres de la capçalera, resolent la seva construcció a l'extrem del creuer sud, la seva edificació no es va finalitzar fins al segle XIV.[3]

La catedral a una pintura de l'any 1855

És possible que el mestre d'obres de la capçalera fos el mateix que havia de reconstruir la nau al mateix estil gòtic, encara que el seu treball es va aturar als braços del creuer, perdent l'edifici unitat arquitectònica, però tanmateix, la història de l'art guanya per tenir les restes des d'aquesta part del creuer de l'antiga catedral original romànica.[3]

Dimensions[modifica | modifica el codi]

  • Longitud exterior .................... 134 metres
  • Longitud interior ..................... 120 metres
  • Longitud de la nau ................... 57 metres
  • Longitud del creuer .................. 52 metres
  • Altura de la nau romànica......... 24 metres
  • Altura de les voltes del creuer... 34 metres
  • Altures de la doble girola............ 11 metres i 22 metres
  • Altura de la torre sud ................. 60 metres

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Erlande-Brandenburg, Alain. El arte gótico (en castellà). Madrid: Akal, 1992, p. 511. ISBN 978-84-460-0044-0 [Consulta: 6 octubre 2010]. 
  2. Erlande-Brandenburg, Alain. El arte gótico (en castellà). Madrid: Akal, 1992, p. 512. ISBN 978-84-460-0044-0 [Consulta: 6 octubre 2010]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Viollet-le-Duc, Eugène Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe au XVIe siècle – Volum II: Cathédrale, 1856 (francès)

Enlaces externos[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Le Mans