Catedral de Lucca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Catedral  | |||
| Construcció | segle XI - segle xii | |||
| Consagració | 1070 | |||
| Dedicat a | Sant Martí de Tours | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic-Gòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lucca (Itàlia) | |||
| Localització | Piazza Antelminelli, 55100 Lucca LU | |||
| ||||
| Format per | bell tower of San Martino (en)  | |||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Lucca | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Lloc web | museocattedralelucca.it… | |||
La catedral (en italià Duomo) de Lucca o de Sant Martí és una església catòlica romana que es troba a la ciutat italiana de Lucca (Toscana). És l'església més important de la ciutat i de l'arquebisbat de Lucca. Està dedicada a sant Martí.
La seua construcció va ser iniciada l'any 1063 pel bisbe Anselm de Baggio, el futur papa Alexandre II. De l'estructura originària roman el gran absis, amb altes arcades columnars, i el delicat campanar.
La nau i el transsepte van ser reconstruïts en estil gòtic al segle xiv, mentre que la façana occidental va ser iniciada l'any 1204 per "Guidetto" (Guido Bigarelli de Como), i consisteix en un vast pòrtic de tres magnífics arcs, i damunt tres fileres de galeries obertes adornades amb escultures, obeint el model característic del romànic pisà. Els relleus a sobre d'una de les portes són obra de Nicola Pisano.
A la nau es troba un petit templet octogonal que conté la famosa relíquia de la Santa Faç (Volto santo). És un Crist Majestat de fusta de cedre que va ser tallat, segons la llegenda, per sant Nicodem, i que miraculosament va arribar a Lucca l'any 782. Crist es presenta vestit amb una túnica llarga o colobium. El templet va ser construït l'any 1484 per Matteo Civitali, el més cèlebre escultor del primer Renaixement de Lucca.
A la sagristia es troba la tomba d'Ilaria del Carretto, obra mestra de Jacopo della Quercia i la primera de les seues obres fúnebres (1406-1408). Ilaria del Carretto va ser la segona esposa de Paolo Giunigi, capdavanter de la família més poderosa de Lucca durant la baixa edat mitjana.[1][2]
A més, la catedral conté una Mare de Déu amb els sants Pere, Climent, Pau i Sebastià de Ghirlandaio; una Adoració dels reis Mags de Federico Zuccari; un Sant Sopar de Jacopo Tintoretto i una Mare de Déu i infant (1509) de fra Bartolomeo i l'altar de la capella de la Llibertat, degut a Giambologna (1579).[3]
És igualment notable el laberint gravat que es troba a la base del campanar, amb una inscripció explicativa al costat que fa referència al mític laberint de Creta, construït per Dèdal i del qual només Teseu va descobrir el secret.
Al costat de la catedral es troba el museu on s'exposa el tresor.[4]
-
Laberint del pòrtic de la catedral -
Jacopo della Querciaː tomba d'Ilaria del Carretto -
Templet de la Santa Faç de Lucca
Referències[modifica]
- ↑ Fallai, Paolo «Svelato il mistero di Ilaria Del Carretto» (en italià). Corriere della Sera.
- ↑ Lucca, Città di. «Ilaria del Carretto - Città di Lucca» (en italià). [Consulta: 17 octubre 2017].
- ↑ «Cultura Italia, un patrimonio da esplorare» (en italià). [Consulta: 17 octubre 2017].
- ↑ «Il Museo della Cattedrale di Lucca». Arxivat de l'original el 2013-09-09. [Consulta: 17 octubre 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Lucca |
- Fotos panoràmiques interactives de la plaça de la catedral, en 360° i alta definició, per Hans von Weissenfluh per al web promocional de Turisme de la Toscana.