Catedral de Perpinyà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 42° 42′ 2″ N, 2° 53′ 49″ E / 42.70056°N,2.89694°E / 42.70056; 2.89694

La catedral de Sant Joan Baptista, des del claustre del cementiri

La Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà és seu episcopal des de 1601, quan s'hi va transferir la seu de la diòcesi d'Elna (substituint llavors la catedral d'Elna) i, des de 1817, seu de la diòcesi de Perpinyà-Elna.

Història[modifica | modifica el codi]

Construïda entre 1324 i 1509, al costat d'una església anterior dedicada a Sant Joan, la de Sant Joan el Vell (Saint-Jean-le-Vieux), dels segles XII-XIII (consagrada el 1246), que es conserva al costat nord. L'església, seu de la parròquia antiga de Perpinyà, creada el 1025, va esdevenir seu d'una comunitat de canonges agustinians en 1102.

Des de 1230, va ser unida a la seu episcopal d'Elna. El 1324, quan la ciutat va ser capital del Regne de Mallorca, el rei Sanç començà a bastir el nou edifici amb la intenció de convertir-lo en la futura seu de la diòcesi.

El pla inicial era d'una església de tres naus, transsepte i una capçalera amb tres absis, amb capelles als costats. Les obres s'interromperen als vint anys d'haver començat, sense haver completat més que l'absidiola sud de la capçalera. La fi del regne, el 1344, i la pesta negra detingueren la construcció. Fins al bisbat de Jeroni d'Ocon, al començament del segle XV no es va reprendre. El mestre d'obres va ser llavors el mallorquí Guillem Sagrera, el 1416, que hi continuà fins al seu retorn a Mallorca en 1422.

Interior de la catedral de Sant Joan, amb les pintures murals de Jacques Pauthe (1866-1874)

En 1436, Galceran Albert, nou bisbe, canvià el projecte de Sagrera: la construcció es reduiria a una sola nau, de 18 m d'ample i 26 d'alt, amb capelles laterals entre els contraforts. Així s'abaratien els costos i es reduïa el temps de construcció.

Les voltes es cobriren entre 1490 i 1493, i la primera missa s'hi féu el 1504; fou consagrada el 16 de maig de 1509.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Vista de la capçalera des del Camp Sant
Part superior de la façana occidental

La catedral és d'estil gòtic meridional: nau única de gran amplitud (80 metres de llarg, 18 d'ample, 26 d'alçada), amb set voltes de creueria, amb un transsepte curt i absis cobert per una volta de set panys.

La façana occidental no ha estat acabada. En les restauracions dels segles XIX i XX, la finestra gòtica de façana va ser reconstruïda, ja que prèviament havia estat substituïda per una obertura rectangular. La porxada i la torre del rellotge daten del segle XVIII.

El mobiliari és ric. Entre les peces conservades cal destacar-ne:

  • el retaule de l'altar major (s. XVI-XIX)
  • l'orgue (amb parts de 1504: les portes pintades i la decoració són de llavors)
  • els vitralls neogòtics (segons meitat del XIX)
  • el Sant Crist del s. XIV, a la Capella del Sant Crist.
Sepulcre de Sanç I de Mallorca

Sepulcre reial[modifica | modifica el codi]

A la catedral hi ha la tomba de Sanç I el Pacífic, rei de Mallorca i comte del Rosselló i la Cerdanya, que va començar a construir l'actual edifici de la catedral. El sepulcre, amb una escultura jacent, és obra de Frederic Marès i Deulovol. També hi fou sebollida Esclarmonda de Foix, esposa del rei Jaume II de Mallorca.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DURLIAT, Marcel, Roussillon Roman, Zodiaque, 1986. ISBN 2-7369-0027-8
  • MALLET, Géraldine, Églises romanes oubliées du Roussillon, Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2-85998-244-2
  • Études roussillonnaises, t.19 : L'ensemble cathédral Saint Jean Baptiste de Perpignan (actes du colloque, 20 mai 2000), 2002

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Perpinyà Modifica l'enllaç a Wikidata