Sant Joan Baptista de Perpinyà
La Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà és seu episcopal des de 1601, quan s'hi va transferir la seu de la diòcesi d'Elna (substituïnt llavors la catedral d'Elna) i, des de 1817, seu de la diòcesi de Perpinyà-Elna.
Història
Construïda entre 1324 i 1509, al costat d'una església anterior dedicada a Sant Joan, la de Sant Joan el Vell (Saint-Jean-le-Vieux), dels segles XII-XIII (consagrada el 1246), que es conserva al costat nord. L'església, seu de la parròquia antiga de Perpinyà, creada el 1025, va esdevenir seu d'una comunitat de canonges agustinians en 1102.
Des de 1230, va ser unida a la seu episcopal d'Elna. El 1324, quan la ciutat va ser capital del Regne de Mallorca, el rei Sanç començà a bastir el nou edifici amb la intenció de convertir-lo en la seu de la diòcesi en el futur.
El pla inicial era d'una església de tres naus, transepte i una capçalaera amb tres absis, amb capelles als costats. Les obres s'interromperen als vint anys d'haver començat, sense haver completatm més que l'absidiola sud de la capçalera. La fi del regne, el 1344, i la pesta negra detingueren la construcció. Fins al bisbat de Jeroni d'Ocon, al començament del segle XV no es va reemprendre. El mestre d'obres va ser llavors el mallorquí Guillem Sagrera, el 1416, que hi continuarà fins al seu retorn a Mallorca en 1422.
En 1436, Galceran Albert, nou bisbe, canvia el projecte de Sagrera: la construcció es reduïrà a una sola nau, de 18 m d'ample i 26 d'alt, amb capelles laterals entre els contraforts. Així s'abaratien els costos i es reduïa el temps de construcció.
Les voltes es cobriren entre 1490 i 1493, i la primera missa s'hi feu el 1504; fou consagrat el 16 de maig de 1509.
Descripció
La catedral és d'estil gòtic meridional: nau única de gran amplitud (80 metres de llarg, 18 d'ample, 26 d'alçada), amb set voltes de creueria, amb un transepte curt i absis cobert per una volta de set panys.
La façada occidental no ha estat acabada. En les restauracions dels segles XIX i XX, la finestra gòtica de façada va ser reconstruïda, ja que prèviament havia estat substituïda per una obertura rectangular. La porxada i la torre del rellotge daten del segle XVIII.
El mobiliari és ric. Entre les peces conservades cal destacar-ne:
- el retaule de l'altar major (s. XVI-XIX)
- l'orgue (amb parts de 1504: les portes pintades i la decoració són de llavors)
- els vitralls neogòtics (segons meitat del XIX)
- el Sant Crist del s. XIV, a la Capella del Sant Crist.
Sepulcre reial
A la catedral hi ha la tomba de Sanç I el Pacífic, rei de Mallorca i comte del Rosselló i la Cerdanya, que va començar a construir l'actual edifici de la catedral. El sepulcre, amb una escultura jacent, és obra de Frederic Marès i Deulovol.
Bibliografia
- DURLIAT, Marcel, Roussillon Roman, Zodiaque, 1986. ISBN : 2-7369-0027-8.
- MALLET, Géraldine, Églises romanes oubliées du Roussillon, Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN : 2-85998-244-2.
- Études roussillonnaises, t.19 : L'ensemble cathédral Saint Jean Baptiste de Perpignan (actes du colloque, 20 mai 2000), 2002.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan Baptista de Perpinyà |
- (francès) Fiche du ministère de la culture
- (francès) Fiche sur le site Monum
- (francès) Fiche sur le site Structurae.de
- (francès) Fiche de la cathédrale sur le site de la mairie de Perpignan
- (francès) Fiche du Campo Santo sur le site de la mairie de Perpignan
- (francès) Fiche de Saint-Jean-le-Vieux sur le site de la mairie de Perpignan
- (francès) Description de l'orgue de la cathédrale