Catedral de Salzburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de la façana de la catedral

Catedral de Salzburg (Catedral ubicada en el centre de la ciutat, la qual és un dels millors exemples d'església barroca del Nord dels Alps).

Història[modifica | modifica el codi]

La primera catedral de Salzburg fou consagrada l'any 774 pel bisbe Virgili. Al llarg dels anys següents, aquest edifici fou ampliat successivament, reconstruït, desvalisat i saquejat. Durant l'incendi de 1598, l'arquebisbe regent ordenà no apagar les flames, ja que planejava una construcció més bella.

Impressionat per les esglésies barroques de Roma, volia construir quelcom similar al Nord dels Alps, en la seva ciutat, pel que l'incendi resultà convenient pels seus objectius. Ordenà enderrocar per complet les restes de la catedral incendiada i encarregà una nova construcció a l'arquitecte Santino Solari, el qual la començà el 1614.

La catedral es consagrà el 1628, malgrat que fins més de trenta anys després no s'acabà la torre de la façana. El resultat fou una catedral amb espai per a més de 10.000 creients, un nombre superior al de persones que vivien per aquell temps a Salzburg. La construcció, en estil barroc, és senzilla i té clares divisions, a excepció de la façana, subdividida en dues torres. Encara i així no resulta recarregada i si nota clarament la influència del llenguatge figuratiu de les esglésies romanes.

Les torres es troben lleugerament avançades respecte a la façana i porten als creients directament a un pòrtic amb tres portes de bronze, realitzades per artistes del segle XX, que mostren les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat. A l'interior destaca la cúpula octogonal, les quals finestres deixen passar la llum, que il·lumina tot el creuer.

En suggerent contrast, la nau central amb voltes tota ella roman en penombra degut a una il·luminació indirecta. Les capelles laterals estan unides entre si mitjan corredors, el que crea la impressió d'una nau lateral. La decoració en estuc de la cúpula i la volta li confereix un efecte solemne. Les peces d'estuc emmarquen les imatges del sostre i les parets, que representen escenes de les vides de Jesús, Maria i Sant Francesc.

Les imatges de la cúpula mostren escenes de l'Antic Testament, i les de les petxines, als quatre Evangelistes. La planta del cor i la nau té forma de trebol, el que la caracteritza com un magnífic exemple de construcció equilibrada i harmònica, pel que des de la seva construcció ha estat un dels millors exemples d'església barroca al nord dels Alps.

Postals de la catedral[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Salzburg Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 47° 47′ 52.34″ N, 13° 02′ 47.9″ E / 47.7978722°N,13.046639°E / 47.7978722; 13.046639