Catedral de la Dormició
 Успенский собор o Uspenski sobor | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Dormició de Maria  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Catedral ortodoxa, atracció turística i punt de referència | |||
| Part de | Kremlin de Moscou | |||
| Arquitecte | Aristotile Fioravanti | |||
| Construcció | 1475 (Gregorià) | |||
| Dedicat a | Dormició de Maria | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura de Rússia | |||
| Material | pedra calcària | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tverskoi (Rússia) | |||
| Localització | Москва, Кремль | |||
| ||||
| Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia | ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | eparquia de Moscou | |||
| Religió | cristianisme ortodox | |||
| Lloc web | assumption-cathedral.kreml.ru | |||
.JPG)
La Catedral de la Dormició, o de l'Assumpció (en rus Успенский собор, Uspenski sobor), és un dels temples de pedra blanca més antics del Kremlin de Moscou. Engalana la part septentrional de la plaça de les Catedrals.[1]
Història[modifica]
_-_Ivan_Mikhailovich_Snegirev.jpg)
La seva construcció data del període de la formació de l'estat centralitzat rus, quan la vella Rússia, després d'haver-se alliberat de l'opressió tàrtara i mongola, va entrar de ple en l'àmbit de les relacions internacionals.
La catedral de la Dormició es va erigir entre els anys 1475 i 1479 [2]en el lloc on hi havia hagut el vell temple de 1326, demolit a causa del seu estat ruïnós.[3]
Per crear el primer temple metropolità de Moscou va servir de model l'antiga catedral de la Dormició de Vladímir, amb la qual cosa es volia destacar la continuïtat de Moscou respecte a un dels centres polítics més antics de la terra russa. Els murs de la catedral són de pedra blanca treballada, i les voltes i els tambors de les cúpules són de maó.
Les façanes sud, oest i nord del temple apareixen adornades a mitjana alçada amb una faixa de columnetes que componen una arcada. Les entrades a la catedral són portades que penetren en el gruix de la paret. Cinc cúpules daurades coronen la catedral.
El 1514, segons consta en els annals, la catedral va ser embellida amb frescos realitzats pels millors inspiradors pictòrics de la vella Rússia.[4]
Aquestes pintures, part de les quals s'han conservat a l'altar de la Celebració de la Mare de Déu de la catedral de la Dormició, es distingeixen per la gran mestria amb què estan fetes. La seva factura pictòrica i l'harmonia cromàtica les acosta molt a les obres del gran pintor rus Dionís el Savi i dels mestres que s'agrupaven entorn d'ell.
Les obres antigues es feien amb pintures al fresc i al tremp. A la catedral podem veure totes dues classes de pintures. En el transcurs del segle xix les obres pictòriques de la catedral de la Dormició es van restaurar tres vegades amb pintures a l'oli. Al començament del segle xx es va fer una neteja parcial dels frescos.
La part central del temple està separada de l'altar per un iconòstasi de cinc sèries superposades i de gairebé 16 metres d'altura, que a finals del segle xix va ser recobert de plata daurada repussada. A l'iconòstasi hi figuren magnífiques obres de la pintura russa antiga.
Quan Napoleó va envair Moscou, la catedral va ser saquejada per les tropes franceses i convertida en caballerissa.[5] Moltes icones antigues es van fer servir com a llenya. Del temple en van espoliar un gran nombre d'objectes d'or i de plata, amb un pes de 288 quilos d'or i més de 5.000 quilos de plata.
La catedral de la Dormició va ser el principal temple de la Rússia antiga, signe del poder i de la grandesa de l'estat centralitzat rus. Hi tenien lloc totes les cerimònies solemnes i s'hi feien públiques les disposicions de l'Estat. A la catedral hi tenien lloc els juraments, l'entronització dels tsars russos i el coronament dels emperadors. Allà Ivan IV va ser primer que va rebre el títol de tsar rus.
La catedral de la Dormició va ser panteó dels metropolitans i patriarques de Moscou.[6] Les tombes dels grans jerarques de l'església russa, des del metropolità Pere (1326) fins al patriarca Adrià (1700), es troben al llarg de les parets del temple.
Els frescos i les icones de la Catedral de la Dormició[modifica]
La catedral està dedicada a una de les festes religioses més significants, que és la Dormició (o Assumpció) de la Mare de Déu. Per això la majoria dels seus frescos representen les escenes de la vida de la Mare de Déu (les parets del nord i del sud).
- La icona de la Mare de Déu de Vladímir és una antiquíssima obra mestra de la pintura romana d'Orient del segle xi. En primera instància, en portar-la de Constantinoble, es va guardar a Kíev. D'allà, el príncep Andrei Bogoliubski el 1155 la va portar a la catedral de la Dormició de Vladímir; després, el 1395, sota el govern del príncep Basili I de Moscou, fill de Dmitri Donskoi, va ser enviada i dipositada a la catedral de la Dormició del Kremlin moscovita. Des de 1930 es conserva a la galeria Tretiakov de Moscou. Malgrat el tema religiós de la icona, l'artista va aconseguir imprimir a la imatge de la Mare de Déu una gran emoció humana, un profund sentiment maternal, pena i amor.
- La icona de Sant Jordi (segle xii). És obra de la inspiració artística de Nóvgorod. En aquesta creació de la pintura russa antiga veiem reflectida de manera gairebé realista la figura triomfal d'un combatent. S'ignora quan i per quin motiu la imatge de sant Jordi va ser completament coberta per una capa de pintura a l'oli. El 1935, mestres restauradors van separar amb cura la pintura a l'oli i van fer reaparèixer el bell colorit antic.
- La icona de La Trinitat és una obra monumental de l'art rus del primer quart del segle xiv. S'atribueix al pinzell d'un pintor rus anònim de l'època anterior a Andrei Rubliov.
A la part nord de l'iconòstasi s'han conservat els frescos del segle xv; són originals, tot i que l'iconòstasi va ser fet al segle xvii. Això és perquè als temps antics els iconòstasis de fusta no existien, només hi havia parets cobertes amb frescos.[7]
La pintura mural i l'iconòstasi de l'església ortodoxa[modifica]
Tradicionalment la paret occidental del temple ortodox es pinta amb fragments del Judici Final: Jesucrist amb les balances jutjant la gent; Joan Baptista i la Mare de Déu que preguen Crist que perdonin els humans; la multitud de la gent a banda i banda; el Drac (el símbol del pecat) amb anells amb inscripcions de tots els pecats. El paradís és a la dreta del Senyor; l'infern, a l'esquerra.
Als temples ortodoxos, al costat oriental sempre hi ha l'altar, que és la part més sagrada del temple, però gairebé mai es pot veure perquè està separat, aïllat de la part central del temple per una paret d'icones anomenada iconòstasi.
L'iconòstasi sol tenir 5 fileres, en les quals es pot veure tota la història bíblica escrita al Nou Testament i l'Antic Testament. L'iconòstasi es llegeix de dalt a baix, perquè les voltes del temple simbolitzen el cel.
La primera fila de l'iconòstasi està dedicada als primers homes que van viure a la terra: Adam (i de vegades, Eva), Abel, Noè, Sem, Abraham, Lot, etcètera). La segona fila és la dels primers sacerdots, reis, jutges i profetes que predeien i anunciaven el proper adveniment del Crist: Moisès, Aaron, David, etc. La tercera fila és la dels apòstols: Pere, Pau, etc. De vegades a la tercera fila es col·loquen les icones que relaten tota la vida humana del Senyor i representen les festes religioses més importants. A la quarta fila Jesús ja no és un home, ja és un Déu: seu al tron i jutja la gent.
A l'última i cinquena fila es col·loquen les icones més importants per a l'Església Ortodoxa. Per exemple, a la catedral de la Dormició, a la cinquena fila s'hi pot veure al mig de l'iconòstasi la icona dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu (segle xvi, Dionís el Savi). A més, també a la cinquena fila se situen les icones regalades per altres monestirs i esglésies.
A la catedral de la Dormició es conserven també altres monuments interessants de l'art plàstic:
Al costat de l'entrada de la part sud es conserva una obra única tallada en fusta: el tron d'Ivan el Terrible, fet el 1551 per artífexs russos.[8] És conegut com el Tron de Monòmac. Aquest tron d'Ivan el Terrible va ser revestit de talles amb composicions i inscripcions que descriuen la llegenda de les regalies (les insígnies de la potestat monàrquica: la corona, el ceptre, el tron, la porpra, etc.). Foren rebudes per Vladímir II Monòmac de l'emperador romà d'Orient.
Al costat de la columna quadrada del sud de la catedral es conserva el Seient del Patriarca, molt antic i de pedra, i al costat de la columna quadrada del nord hi ha el Seient del Tsar. Al principi va ser destinat per a la tsarina i va ser a la catedral de la Nativitat.
Una interessantíssima obra de les arts aplicades de la Rússia antiga són les portes de la part sud de la catedral. Estan revestides de làmines de coure, en les quals hi ha pintades en or sobre laca negra vint representacions amb temes bíblics.
La nau central del temple està il·luminada per disset finestres petites, disposades en dos nivells, i per dotze lluernes de bronze daurat que daten dels segles xvii i xix. El llum central en forma d'aranya es va fer amb la plata presa a les tropes napoleòniques el 1812.
Referències[modifica]
- ↑ Kukota, Irene. «Old Frescoes Discovered: Interview with Keeper of the Dormition Cathedral of the Moscow Kremlin» (en anglès). russianartandculture.com, 25-05-2020. [Consulta: 2 juliol 2023].
- ↑ Yang, Jingjing; Abramovich, Azariyi. «Technical Characteristics and Development Trend of Russian High-Rise Buildings». A: Hydraulic and Civil Engineering Technology VII: Proceedings of the 7th International Technical Conference on Frontiers of HCET 2022 (en anglès). IOS Press, 2022-12-23, p. 55-64. ISBN 978-1-64368-355-3.
- ↑ Kleimola, Ann «Power, Sainthood, and the Art of Myth». Kritika: Explorations in Russian and Eurasian History, 12, 4, 2011, pàg. 992–1004. DOI: 10.1353/kri.2011.0054. ISSN: 1538-5000.
- ↑ Hurst, Ellen «Italians and the New Byzantium: Lombard and Venetian Architects in Muscovy, 1472-1539». Dissertations, Theses, and Capstone Projects, 01-02-2014.
- ↑ Hartley, Janet M. «Russia in 1812 Part II: The Russian Administration of Kaluga Gubernija». Jahrbücher für Geschichte Osteuropas, 38, 3, 1990, pàg. 399–416. ISSN: 0021-4019.
- ↑ Miller, David B. «The Coronation of Ivan IV of Moscow». Jahrbücher für Geschichte Osteuropas, 15, 4, 1967, pàg. 559–574. ISSN: 0021-4019.
- ↑ Gronek, A «Eschatological elements in the schemes of paintings of high iconostases». Series Byzantina, 2014, pàg. 11-21.
- ↑ Miller, David B. «Creating Legitimacy: Ritual, Ideology, and Power in Sixteenth-Century Russia». Russian History, 21, 3, 1994, pàg. 289–315. ISSN: 0094-288X.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de la Dormició |
- Catedral de la Dormició, dins la pàgina oficial del Kremlin (anglès) (rus)
- El temple ortodox Arxivat 2009-01-15 a Wayback Machine. (castellà)
| Exterior | |
|---|---|
| Edificis administratius | |
| Esglésies | Catedral de la Dormició · Catedral de l'Anunciació · Catedral de l'Arcàngel · Església de Sant Joan de l'Escala i campanar d'Ivan el Gran · Església de la Deposició del Mantell · Palau del Patriarca i església dels Dotze Apòstols · Catedral Verkhospasski i les esglésies de Tèrem · Catedral de la Intercessió (o de Sant Basili el Benaurat) · Catedral de Kazan |
| Places i jardins | |
| Monuments | |
| Antics | |
