Caterina de Mèdici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caterina de Mèdici

Retrat de Caterina de Medici
Naixement 13 d'abril de 1519
Florència, República de Florència
Defunció 5 de gener de 1589
Blois, Regne de França
Nacionalitat República de Florència República de Florència
Ocupació Reina de França
Conegut per Catalina de Medici
Fills/es Francesc, Isabel, Clàudia, Lluís, Carles, Enric, Francesc, Victòria i Joana.
Pares Llorenç II de Mèdici - Alfonsina Orsini

Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589), reina consort de França (1547 - 1559) i regent de França (1560 - 1563). Es fa molt difícil de donar una idea exacta del caràcter de Caterina de Medici. La qualitat més clara que apareix en ella és la de l'ambició, però per a satisfer-la emprà mitjans sovint contradictoris. Era escèptica en política i indiferent en religió, i per això no es veu en la seva conducta una definida orientació, atès que tan aviat es recolzà en els protestants per a debilitar als catòlics, com afavorí aquests últims per arruïnar als altres. No seria just, però, negar mèrits a Caterina, doncs sentí com poques la dignitat del tron i sabé defensar França dels seus enemics. Una prova del seu caràcter per la defensa de la dignitat reial, fou el desterrament de la cortesana Renata de Rieux, amant del seu fill Enric a causa de la gran influència que aquesta exercia sobre ell. A més, fou una sobirana molt il·lustrada que enriquí la Biblioteca de París amb manuscrits de Grècia i d'Itàlia i manà edificar el Palau de les Tulleries i l'Hotel du Soissons, així com molts palaus a províncies. Una anècdota del seu caràcter és que fou la introducció de la cotilla -també anomenada corset- a la cort del seu espos, Enric II de França. Fou d'ús obligat a la cort i, la funció d'aquesta faixa, era modelar la silueta femenina d'acord amb un cànon estètic determinat, per mitjà de la compressió exercida per una estructura reforçada amb barnilles sobre natges, malucs, cintura, ventre i pits.[1]

Família[modifica | modifica el codi]

Era filla de Llorenç II de Mèdici, duc d'Urbino, i de l'aristòcrata d'origen francès Magdalena de La Tour. Era néta per línia paterna del duc Pere II de Mèdici i de la princesa Alfonsina Orsini, i per línia materna del comte Joan III d'Alvèrnia i de la princesa Joana de Borbó-Vendome. El 1519 va heretar de la seva mare la meitat del comtat d'Alvèrnia i del comtat del Lauraguès; i el 1524 va heretar l'altra meitat de la seva tia Anna de la Tour (germana de la seva mare).

Òrfena de pare i mare abans del mes del seu naixement, als catorze anys es casà amb Enric, duc d'Orleans i fill segon del rei Francesc I de França. La unió fou beneïda pel papa Climent VII, oncle de la núvia.

Es va casar el 1533 a Marsella amb el príncep i futur rei Enric II de França. D'aquesta unió nasqueren:

Vida política[modifica | modifica el codi]

Caterina de Mèdici

Durant els primers anys del seu matrimoni, Caterina visqué foscament en la cort i encara sofrí molt en el seu amor propi, doncs el seu marit estava entregat per complet a Diana de Poitiers. La mort del seu cunyat, el delfí, la féu pujar en categoria però no en influència. No obstant la seva hàbil conducta acabà conquerint les simpaties de la cort, fins i tot la de Diana, de la qual es féu amiga, aconseguint que el seu marit no la repudiés, doncs en 10 anys de matrimoni no li havia donat cap fill.

El 1547 mori Francesc I, i Caterina fou coronada solemnement amb el seu marit Enric, però la vertadera sobirana continuava sent Diana de Poitiers. El 1552 va aconseguir recuperar el domini del bisbe de Clarmont d'Alvèrnia, que des de 1535 era Guillem del Prat; un decret del Parlament li reconeixia la possessió de les terres del bisbat. Mort Enric II el 1559 el succeí el seu fill gran Francesc II de França, però aquest esdeveniment tampoc no augmentà l'autoritat de Caterina, atès que el seu fill estava completament sotmès a la seva esposa Maria I d'Escòcia. Però Caterina a força d'habilitats assolí intervenir en els negocis d'estat, i la seva primera providència fou desterrar la seva antiga rival, els béns de la qual, tanmateix respectà.

Llavors començà a desenvolupar la seva hàbil política, però encara vacil·lant. Els Guisa, que personificaven el partit catòlic, eren molt poderosos, i Caterina pensà en principi en atreure'ls al tron, però com que això hauria augmentat el seu poder, nomenà canceller Michel de L'Hospital i d'acord amb ell intentà aixecar el partit protestant amb l'objecte d'oposar-lo als Guisa, Mentrestant morí Francesc II i el succeí el seu germà Carles IX, que només contava deu anys i mig. Conferí la regència a la seva mare, la qual inicià una política de reconciliació, tractant de parar els progressos de la casa de Lorena i cridant els Montmorency, comtes de Chatillon, que havien romàs en l'ostracisme durant el regnat de Francesc II. El 1562 Caterina va rebre el títol de duquessa de Valois.

Després de la matança de Vassy encara volgué persistir en la política d'amistat amb els protestants, però en ser assassinat Enric de Lorena, segon duc de Guisa, per un protestant, i comprenent que el partit catòlic era el més fort, procurà col·locar al seu front Carles IX, que ja havia arribat a la majoria d'edat. A fi d'afirmar l'autoritat del tron, emprengué amb el seu fill un viatge per províncies, durant el qual se celebrà la misteriosa entrevista de Baiona, a la que assistí el duc d'Alba en representació de Felip II d'Espanya i de la qual alguns historiadors fan derivar els sagnants esdeveniments de la Nit de Sant Bartomeu. La majoria, malgrat tot, neguen la influència de l'entrevista en aquells successos.

Els protestants s'alarmaren i esclatà una segona guerra religiosa que durà fins al 23 de març de 1568, data que se signà la pau de Longjumeau, que no fou de llarga durada, puix que la conducta tortuosa de Caterina motivà no poques sublevacions dels protestants, que ja havien perdut tota influència en l'ànim de la reina mare. La temptativa d'assassinat de l'almirall Gaspard de Coligny, protestant conspicu, exacerbà encara més els ànims, i la nit del 24 d'agost es produí l'horrorosa matança, de la qual tots els historiadors fan responsable Caterina de Medici.

Mort Carles IX el 30 de maig, el mateix dia que havia signat una ordenança concedint la regència a la seva mare, aquesta governà fins a l'arribada del seu fill Enric III de França, però la guerra religiosa encara continuava, i Caterina es veié apartada completament del tron. Morí tretze dies després de l'assassinat d'Enric I de Lorena, tercer duc de Guisa.

El 1573 el seu fill Enric de Valois havia estat proclamat rei de Polònia, però la mort de Carles IX l'any següent provocà el seu retorn immediat. El Caterina 1582 va cedir el ducat de Valois a la seva filla Margarida de Valois. El 1589, amb l'anuència del seu fill Enric III de França, va llegar el comtat d'Alvèrnia, el del Lauraguès i altres dominis (Carcassona, Alais i Clermont-en-Beauvaisis) a Carles de Valois, fill natural de Carles IX.

Caterina va morir el 5 de gener de 1589, mesos abans de l'assassinat d'Enric III, a Blois i fou enterrada a la Basílica de Saint-Denis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 131. ISBN 978-84-7246088-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedida per:
Magdalena de La Tour
Comtessa d'Alvèrnia
15191589
Succeïda per:
reversió a la Corona
Precedida per:
Francesc II
Regent de França
15601563
Succeïda per:
Carles IX