Caterina de Ricci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Caterina de Ricci

La santa abraçada al crucifix, per Girolamo Ticciati, s. XVIII (Prato, S. Vincenzo)
verge, religiosa
Nom secular Alessandra Lucrezia Romola de' Ricci
Naixement 23 d'abril de 1522
Florència, República de Florència
Defunció 2 de febrer de 1590 (als 67 anys)
Florència, Gran Ducat de Toscana
Enterrament Basílica dei Santi Vincenzo e Caterina de' Ricci (Prato, Toscana)
Beatificació 23 de novembre de 1732, Roma per Climent XII
Canonització 29 de juny de 1746, Roma per Benet XIV
Lloc de pelegrinatge Prato
Festivitat 2 de febrer (4 de febrer fins al 1969)
Orde Monges Dominiques
Iconografia Amb hàbit de monja dominica (blanc i negre), mirant un crucifix; abraçant Crist que s'hi apareix o tenint una visió; amb un anell vermell
Patronatge Copatrona de Prato

Caterina de' Ricci, al segle Alessandra Lucrezia Romola (Florència, 23 d'abril de 1522 - 2 de febrer de 1590) va ser una religiosa dominica i autora mística italiana, venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De família rica, als sis anys, el seu pare la va fer ingressar al veí convent de Monticelli perquè hi estudiés, la qual cosa va influir en la seva vocació posterior. Després d'un breu període fora del convent, als catorze anys es va fer monja dominica al monestir de San Vincenzo de Prato. En fou l'abadessa des dels 25 anys i hi passà la resta de la seva vida.

Va mantenir correspondència amb tres futurs papes: Marcel II, Climent VIII i Lleó XI; els seus consells eren molt valorats per molta gent, ja fos anant a veure-la al convent o per carta. Va morir a Prato en 1590, després d'una llarga malaltia.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Caterina va ser canonitzada per Benet XIV el 1746. La festa litúrgica es va fixar el 4 de febrer, perquè no coincidís amb la Candelera (el dia 2) o Sant Blai (el 3); en 1969 es va passar al 2 de febrer.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda, les seves meditacions sobre la Passió de Crist eren tan sentides que començava a sagnar, i mentre pregava, apareixia al seu dit una marca vermellosa, com un anell, símbol del seu matrimoni místic amb Crist. Va tenir estigmes permanents, que es manifestaven sempre a la mateixa hora, especialment durant la Setmana Santa, i que van atreure molta gent que hi veia un miracle.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caterina de Ricci Modifica l'enllaç a Wikidata