Caterina de Ricci
 La santa abraçada al crucifix, per Girolamo Ticciati, s. XVIII (Prato, S. Vincenzo) |
|
| verge, religiosa | |
|---|---|
| Nom secular | Alessandra Lucrezia Romola de' Ricci |
| Naixement | 23 d'abril de 1522 Florència, República de Florència |
| Defunció | 2 de febrer de 1590 (als 67 anys) Florència, Gran Ducat de Toscana |
| Enterrament | Basílica dei Santi Vincenzo e Caterina de' Ricci (Prato, Toscana) |
| Beatificació | 23 de novembre de 1732, Roma per Climent XII |
| Canonització | 29 de juny de 1746, Roma per Benet XIV |
| Lloc de pelegrinatge | Prato |
| Festivitat | 2 de febrer (4 de febrer fins al 1969) |
| Orde | Monges Dominiques |
| Iconografia | Amb hàbit de monja dominica (blanc i negre), mirant un crucifix; abraçant Crist que s'hi apareix o tenint una visió; amb un anell vermell |
| Patronatge | Copatrona de Prato |
Caterina de' Ricci, al segle Alessandra Lucrezia Romola (Florència, 23 d'abril de 1522 - 2 de febrer de 1590) va ser una religiosa dominica i autora mística italiana, venerada com a santa per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
De família rica, als sis anys, el seu pare la va fer ingressar al veí convent de Monticelli perquè hi estudiés, la qual cosa va influir en la seva vocació posterior. Després d'un breu període fora del convent, als catorze anys es va fer monja dominica al monestir de San Vincenzo de Prato. En fou l'abadessa des dels 25 anys i hi passà la resta de la seva vida.
Va mantenir correspondència amb tres futurs papes: Marcel II, Climent VIII i Lleó XI; els seus consells eren molt valorats per molta gent, ja fos anant a veure-la al convent o per carta. Va morir a Prato en 1590, després d'una llarga malaltia.
Veneració[modifica]
Caterina va ser canonitzada per Benet XIV el 1746. La festa litúrgica és va fixar el 4 de febrer, perquè no coincidís amb la Candelera (el dia 2) o Sant Blai (el 3); en 1969 es va passar al 2 de febrer.
Llegendes[modifica]
Segons la llegenda, les seves meditacions sobre la Passió de Crist eren tan sentides que començava a sagnar, i mentre pregava, apareixia al seu dit una marca vermellosa, com un anell, símbol del seu matrimoni místic amb Crist. Va tenir estigmes permanents, que es manifestaven sempre a la mateixa hora, especialment durant la Setmana Santa, i que van atreure molta gent que hi veia un miracle.
-
Pintura de Franz Joseph Spiegler, 1747 (Habsthal, Alemanya)
-
Basilica de S. Vincenzo, amb l'altar major i les restes de la santa
-
Cos incorrupte de la santa (Prato, S. Vincenzo)
-
Façana lateral de la basílica de Prato
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caterina de Ricci |
