Catifa de microbis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els estromatòlits els formen algunes catifes de microbis.

Una catifa de microbis (en anglès:Microbial mat) és una làmina multicapa de microorganismes, principalment bacteris i archaea. Les catifes de microbis creixen a la interfícies entre diferents tipus de materials, la majoria submergits o en superfícies humides però uns pocs poden sobreviure als deserts.[1] Colonitzen ambients que van des de les temperatures de –40°C a +120°C. Uns pocs es troben com endosimbionts d'animals.

Encara que com a màxim el seu gruix és de pocs centímetres, les catifes microbianes creen un ampli rang d'ambients químics interns i per tant generalment consisteix en capes de microorganismes que es poden alimentar o com a mínim tolerar els productes químics dominants al seu nivell i el qual són normalment formats per espècies estretament relacionades. En condicions humides les catifes normalment queden unides per substàncies polimèriques extracel·lulars secretades pels microorganismes i en alguns casos alguns microorganismes formen xarxes de filaments que mantenen la catifa unida. Les formes més conegudes són catifes planes i pilars anomenats estromatòlits, però també hi ha formes esfèriques.

Les catifes de microbis són les primeres formes de vida sobre la Terra i n'hi ha proves fòssils des de fa 3.500 milions d'anys i han estat els membres més importants i mantenidors dels ecosistemes de la Terra. Originàriament depenien de surgències hidrotermals per a l'energia i l'aliment químic, però el desenvolupament de la fotosíntesi gradualment els alliberà delconfinament hidrotermal.

Com a resultat les catifes de microbis produïren l'atmosfera actual en la qual l'oxigen lliure és un component vital. Al mateix temps va ser el lloc de naixement dels més complexos eucariotes. Les catifes de microbis van ser abundants fins a la Revolució del substrat cambrià, quan els animals que vivien en els fons del mar incrementaren les seves capacitat fer forats i van deixar aigua amb oxigen a les capes profundes, enverinant amb oxigen els microorganismes que n'eren intolerants que hi vivien. Malgrat que això va elminar les catifes de microbis de la profunditat dels mars aquestes catifes van prosperar en altres ambients.

Per la capacitat de les catifes microbianes d'aprofitar pràcticament qualsevol cosa per alimentar-se hi ha un considerable interès industrial en utilitzar aques catifes, especialment per al tractament de l'aigua i per netejar la contaminació.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Les catifes de microbis també s'anomenaven com catifes d'algues i catifes de bacteris. Són un tipus de biofilm que és prou gros per a poder ser vist a ull nu i prou robust per a sobreviure a moderats estressos físics. Es formen colònies de bacteris per exemple entre l'aigua i el sediment. Poden estar definides o fusionar-se gradualment unes entre les altres.[2] Una gran varietat de microbis són capaços de transcendir els límits de la difusió usant "nanocables" per llançar electrons de les seves reaccions metabòliques .[3]

Els tipus de catifes de microbis més ben conegudes són les catifes laminades, les quals es formen sobre superfícies aproximadament horitzontals i els estromatòlits, però hi ha altres formes.[2]


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Schieber, J., Bose, P, Eriksson, P.G., Banerjee, S., Sarkar, S., Altermann, W., and Catuneanu, O.. Atlas of Microbial Mat Features Preserved within the Siliciclastic Rock Record. Elsevier, 2007. ISBN 0-444-52859-8 [Consulta: 1 juliol 2008]. 
  2. 2,0 2,1 Krumbein, W.E., Brehm, U., Gerdes, G., Gorbushina, A.A., Levit, G. and Palinska, K.A.. «Biofilm, Biodictyon, Biomat Microbialites, Oolites, Stromatolites, Geophysiology, Global Mechanism, Parahistology». A: Krumbein, W.E., Paterson, D.M., and Zavarzin, G.A.. Fossil and Recent Biofilms: A Natural History of Life on Earth (PDF). Kluwer Academic, 2003, p. 1–28. ISBN 1-4020-1597-6 [Consulta: 9 juliol 2008]. 
  3. doi:10.1038/nature08790
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Jürgen Schieber. «Microbial Mat Page». [Consulta: 2008-07-01]. - outline of microbial mats and pictures of mats in various situations and at various magnifications.