Catral
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Segura | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Baix Segura Manc. de municipis Baix Segura Oriola |
||
| Gentilici | Catralenc, catralenca | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Pressupost | 2233859.82 | ||
| Superfície | 20 km² | ||
| Altitud | 8 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
9.083 hab. 454,15 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 09′ 34″ N, 0° 48′ 18″ O / 38.15944,-0.80500Coord.: 38° 09′ 34″ N, 0° 48′ 18″ O / 38.15944,-0.80500 | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 6 PPCV, 4 PSPV-PSOE i 3 ApC Pedro Zaplana García (ApC) |
||
Catral és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.
Per explicar el topònim del lloc hi ha tres hipòtesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La ("les dues cimes") que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab Al-Qatrullat ; l'altra es basa en el llatí Castrum Altum.
El seu terme és de 19,8 km2 absolutament plans, regat per la Séquia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.
L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.
Quant al cens, el de 2003 enregistrà 5.596 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralenc o catraleny.
Quant al patrimoni citarem:
- Església dels Sants Joanes. Aixecada en el segle XIV sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
- Ermites de la Puríssima, santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
- Alguns exemples d'arquitectura rural.
La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en caldo. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.
Hi ha l'antiga tradició de los Auroros que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Com en el cas del topònim els origens de Catral són incerts i encara que s'apunta als íbers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de Catral; darrere la conquesta del regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castellà; posteriorment fou propietat dels Haro als qual Sanç IV va llevar-li-la per donar-la a l'aragonés Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria al Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; en 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrémol va infligir al Baix Segura; la seua terra conreable augmentà durant les dues primeres dècades del segle XVIII degut al drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.
Política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joaquín Ñíguez Gelardo | UCD |
| 1983 - 1987 | Francisco Gelardo Aguilar | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Juan Gelardo Culiáñez | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Manuel Rodríguez Leal | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | José Manuel Rodríguez Leal | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | José Manuel Rodríguez Leal | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | José Manuel Rodríguez Leal | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | José Manuel Rodríguez Leal | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Aurelio David Albero García | 1911 | 6 | ||
| Socialistes de Catral | José Manuel Rodríguez Leal | 1120 | 3 | ||
| Alternativa per Catral | Pedro Zaplana García | 919 | 3 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | María Asunción Salinas García | 372 | 1 | ||
| Total | 4322 | 13 | |||
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catral |
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.
  |
Açò és un esborrany sobre el Baix Segura. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
|
|||||
