Catral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catral
Escut de Catral
(En detall)
Localització

Localització de Catral respecte del País Valencià Localització de Catral respecte del Baix Segura


Municipi del Baix Segura
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Segura
Manc. de municipis Baix Segura
Oriola
Gentilici Catralenc, catralenca
Predom. ling. Castellà
Pressupost 2233859.82
Superfície 20,01 km²
Altitud 8 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
8.648 hab.
432,18 hab/km²
Coordenades 38° 09′ 34″ N, 0° 48′ 18″ O / 38.15944°N,0.80500°O / 38.15944; -0.80500Coord.: 38° 09′ 34″ N, 0° 48′ 18″ O / 38.15944°N,0.80500°O / 38.15944; -0.80500
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PPCV, 4 PSPV-PSOE i 3 ApC
Pedro Zaplana García (ApC) (2013)
Codi territorial 03055
Web

Catral és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Per explicar el topònim del lloc hi ha tres hipòtesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La ("les dues cimes") que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab Al-Qatrullat; l'altra es basa en el llatí Castrum Altum.

El seu terme és de 19,8 km2 absolutament plans, regat per la Séquia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.

L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.

Quant al cens, el de 2003 enregistrà 5.596 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralenc o catraleny.

Quant al patrimoni citarem:

  • Església dels Sants Joanes. Aixecada en el segle XIV sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
  • Ermites de la Puríssima, santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
  • Alguns exemples d'arquitectura rural.

La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en caldo. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.

Hi ha l'antiga tradició de los Auroros que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.

Història[modifica | modifica el codi]

Com en el cas del topònim els orígens de Catral són incerts i encara que s'apunta als íbers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de Catral; darrere la conquesta del regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castellà; posteriorment fou propietat dels Haro als quals Sanç IV va llevar-los-la per donar-la a l'aragonés Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria al Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; en 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrémol va infligir al Baix Segura; la seua terra cultivable augmentà durant les dues primeres dècades del segle XVIII a causa del drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Ñíguez Gelardo UCD
1983 - 1987 Francisco Gelardo Aguilar PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Gelardo Culiáñez PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE
2003 - 2007 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE
2007 - 2011 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE
Des del 2011
Resultats electorals de Catral, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Aurelio David Albero García 1911 6
Socialistes de Catral José Manuel Rodríguez Leal 1120 3
Alternativa per Catral Pedro Zaplana García 919 3
Partit Socialista del País Valencià María Asunción Salinas García 372 1
Total 4322 13

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catral Modifica l'enllaç a Wikidata