Cauci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tribus celtes en la Irlanda de Ptolomeu

Els Cauci (Καῦκοι) era un grup tribal de l'antiga Irlanda coneguts per un únic esment del geògraf Claudi Ptolomeu[1] qui els situava en la regió dels comtats de Dublín i Wicklow.[2] A partir del segle XIX, experts en comparativa lingüista, en particular Lorenz Diefenbach, van identificar els Cauci amb el grup germànic chauci dels Països Baixos i nord-oest d'Alemanya, un paral·lelisme que ja va tenir ressò en l'argument d'un antiquari i erudit.[3] Ponents a favor d'aquest punt de vista també van ressaltar que els manapii (Μανάπιοι), que Ptolomeu els localitza a la frontera sud dels Cauci, també comparteixen nom amb una altra tribu continental, els belgues menapii de la Gàl·lia nord-oriental. Aquestes similituds semblaven testificar les migracions de població entre ambdues regions. En l'aspecte lingüístic, la hipòtesi ha estat recolzada i desenvolupada per Julius Pokorny,[4] tot i que la presumpta associació dels Cauci-Chauci no està acceptada universalment.[5] Aquest investigador, també fa èmfasi en el paral·lelisme de pobles celtes o influenciats per ells en la península Ibèrica, especificant a un cabdill lusità anomenat Kaukainos (Καυκαίνος), i una ciutat anomenada Kauka (Καύκα) (actualment Coca), habitada pels Kaukaioi (Καυκαῖοι), entre els vacceus, un prominent grup celtiber.[6] En referència als possibles descendents dels Cauci irlandesos, Pokorny i Ó Briain[7] donen suport les fosques acceptacions d'Uí Cuaich i Cuachraige, tot i que en cap cas s'ha pogut demostrar una connexió.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Geographia, Book 2, Chapter 2: Albion island of Britannia» (en (anglès)).
  2. Ptol. Geog. 2.2.8 (ed. K. Müller [Paris 1883-1901]); P. Freeman, Ireland and the Classical World (Austin, Texas, 2001), p. 69, 78-80
  3. L. Diefenbach, Celtica. Sprachliche Documente zur Geschichte der Kelten (Stuttgart 1839-40) I, p. 414-15
  4. Pokorny, Julius "Spuren von Germanen im alten Irland vor der Wikingerzeit", Zeitschrift für celtische Philologie 11, 1917, 169-188 at 171
  5. T. F. O'Rahilly, Early Irish History and Mythology, Dublin Institute for Advanced Studies, 1946, p. 24-25
  6. Apià, Iberica 51-2, 57; Zòsim, Historia Nova 4.24.4; L. Diefenbach, Celtica. Sprachliche Documente zur Geschichte der Kelten (Stuttgart 1839-40) I, p. 320-21
  7. Micháel Ó Briain, "Studien zu irischen Völkernamen 1. Die Stammesnamen auf -rige", Zeitschrift für celtische Philologie 15, 1925, p. 222-237 en 229

Bibliografia[modifica | modifica el codi]