Caucs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els caucs (llatí chauci), comeguts també com a curs (cursi), foren una tribu germànica que vivia el est del frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, ocupant el país d'Oldenburg i Hannover. El riu Visurgis els dividia en dos grups, majors i menors (a l'oest i a l'est).[1]

Tàcit diu que es distingien pel seu amor a la justícia i a la pau, i pel seu valor quan feia falta. Plini diu que eren pobres i el país patia sovint les inundacions de la mar que els obligava a pujar a les muntanyes. Foren sotmesos per Tiberi al mateix temps que els frisis i per un temps foren aliats dels romans però després es van revoltar i es van fer independents. Gabinius Secundus els va causar alguna derrota però no els va poder sotmetre. Corbuló va continuar la guerra sense èxit. Foren aliats de Roma fins al segle II que, segurament aliats als marcomans, van envair la Gàl·lia (el territori dels bataus). A l'avançar els saxons cap a l'oest, es van sotmetre a ells i durant el segle III van perdre la seva personalitat per a confondre's en la nació saxona; encara al segle III van fer un atac a la costa de la Gàl·lia durant el regnat de Didi Julià.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «cauc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.