Caudete de las Fuentes

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

(En detall)

Localització

Municipi de la Plana d'Utiel

Riu Madre al terme de Caudete

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Plana d'Utiel
Manc. Terra del Vi
Requena

Gentilici Caudetenc, caudetenca

Predom. ling.

Castellà

Superfície 34,60 km²

Altitud 771 msnm

Població (2011^[1])
• Densitat 774 hab.
22,37 hab/km²

Coordenades

39° 33′ 30″ N, 1° 16′ 43″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.55833 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.55833, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 39° 33′ 30″ N, 1° 16′ 43″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.55833 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.55833, Error de l'expressió: Operador * inesperat

Distàncies 88 km de València
22 km de Requena
8 km de Utiel

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 1
5 PP, 2 OIV i 1 PSPV
Rafael Cerveró Vicente (PP)

Codi postal 46315

Festes majors Setmana de la Confraternitat
Primeries d'agost

Patró/Patrons Sant Antoni Abad i Sant Antoni de Pàdua

Web

www.caudetedelasfuentes.es (castellà)

Caudete de las Fuentes és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

[modifica] Geografia

Situat en la vall alta del riu Magre. La superfície del terme és bastant plana, encara que tenen elevacions que sobrepassen els 800 m. destacant els vèrtex geodèsics de tercer ordre de l'Ermita (850 m.) i Talaia de Caudete (860 m.). El riu Madre, afluent del Magre, travessa el terme d'oest a est.

[modifica] Municipis limítrofs

Geogràficament limita amb les localitats de Fuenterrobles, Requena, Utiel i Venta del Moro.

[modifica] Història

A l'estar situat en una de les rutes naturals de comunicació entre la Meseta i la Mediterrània, aquest terme va ser poblat molt intensament des de l'Edat del Bronze.

Restes de poblat d'aquesta època es troben en el turó de la Casa Doñana i en el dels Villares, ambdós amb importants establiments ibèrics superposats, que van perdurar fins a poc abans del canvi d'Era i que han proporcionat interessants materials. En el dels Villares es va trobar també una gran quantitat de monedes ibèriques i romanes.

De punts no determinats del terme procedeixen diverses joies d'or i plata, així com una peça de plata decorada amb relleu, considerada generalment com un casc guerrer, però que bé podria ser un bol semblant als d'or de Villena.

D'època romana són les restes que es troben en la zona nord d'edificació Casa Doñana, els d'una vila de baixa època existent en La Solana.

És incorporada aquesta població a la província de València l'any 1851, havent pertangut des dels temps de la conquesta cristiana al territori castellà. També pertanyé al bisbat de Conca fins el 1957 i, després passà a l'arxidiòcesi de València.

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
997	902	891	845	812	805	811	795	783	773

[modifica] Economia

Gairebé la totalitat dels cultius són de secà, sent el principal la vinya. Altres cultius són cereals, oliveres i patates. La ramaderia compta amb caps de bestiar lanar i porcí.

[modifica] Administració

En les eleccions municipals de 2007, el Partit Popular va aconseguir 5 regidors, 2 la Organització Independent Valenciana i 1 el Partit Socialista del País Valencià.

L'actual batlle del municipi és Rafael Cerveró Vicente, del PP.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Felipe Viana Dominguez	Grup Independent
1983 - 1987	Julio Maeso Mateo	PSPV
1987 - 1991	Jose Julio Domingo Moya	CDS
1991 - 1995	Jose Julio Domingo Moya	CDS
1995 - 1999	Genaro Sáez Iranzo	PP
1999 - 2003	Rafael Cerveró Vicente	PP
2003 - 2007	Rafael Cerveró Vicente	PP
2007 - 2011	Rafael Cerveró Vicente	PP
2011 - ara	n/d	n/d

[modifica] Monuments

Església de la Nativitat de Nostra Senyora. Va començar a construir en 1731 i fou consagrat en 1735. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'estil neoclàssic, construït en maçoneria senzilla, cobert amb teula a dues aigües i amb una cúpula octogonal sobre tambor elevat, rematada amb un petit pinacle amb bolinxo. Les dues últimes torres del campanar foren construïdes en els anys cinquanta.
La Fuente Grande i La Fuente Chica. Són les dues fonts més importants que es conserven hui en dia.

[modifica] Llocs d'interés

Naixement riu Magre.
Parc Los Realencos.
Cañada Honda. Microrreserva de Flora i Fauna.

[modifica] Festes i celebracions

Entre les tradicions, és de destacar la Pasqua de Mones, que consisteix a sortir a la muntanya, passar el dia i menjar la típica "Mona de Pasqua" el primer i segon diumenge de Pasqua. En Caudete de las Fuentes, existeixen dos paratges als quals és habitual acudir: el primer diumenge Los Pedriches, i el segon a Las Fuentecillas. Tot i que que la majoria dels visitants que hi acudeixen són de Caudete a causa de la proximitat al municipi, el primer paratge pertany a la Venta del Moro i el segon a Utiel.

Tres festivitats mereixen una atenció molt especial per l'afluència de públic que apleguen. Les dues primeres es corresponen amb la celebració dels copatrons de la localitat: Sant Antoni Abat (amb tradicional crema de foguera a la Plaça Major al gener) i Sant Antoni de Pàdua (amb un tradicional menjar de confraternitat per a tots els veïns del poble al juny).

Però les festes més destacades i populars, sens dubte, són les Festes Majors d'Estiu, la denominada Setmana de la Confraternitat , que pot arribar a congregar, en una nit, més de 7.000 persones. La seua popularitat radica en les populars revetlles a l'aire lliure, d'accés gratuït, celebrades al Passeig de l'Albereda.