Caudiel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caudiel
Bandera de Caudiel Escut de Caudiel
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Caudiel respecte del País Valencià Localització de Caudiel respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Vista de Caudiel
Vista de Caudiel
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Manc. de l'Alt Palància
Sogorb
Gentilici Caudielà, caudielana
Predom. ling. Castellà
Superfície 62,38 km²
Altitud 632 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
753 hab.
12,07 hab/km²
Coordenades 39° 56′ 48″ N, 0° 34′ 07″ O / 39.94667°N,0.56861°O / 39.94667; -0.56861Coord.: 39° 56′ 48″ N, 0° 34′ 07″ O / 39.94667°N,0.56861°O / 39.94667; -0.56861
Distàncies 71 km de València
67 km de Castelló de la Plana
17 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP i 3 PSPV
Miguel Silvestre Urban (PP) (2007)
Codi postal 12440
Codi territorial 12043
Festes majors Verge del Xiquet Perdut
Segona setmana de setembre
Dies de mercat Divendres
Web

Caudiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Benafer, La Font de la Reina, Gaibiel, Figueres, Xèrica, Montant, Pavies, Pina i Vilanova de la Reina.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi compta amb importants altures, la serra d'Espina, el Pico del Buitre (1.158 m), las Palomas (1.155) o la Tejavana (1.074) en són bon exemple. Els barrancs de los Majanos, el Moro, los Navarros entre d'altres proporcionen aigua en quantitat la qual cosa es reflecteix en el gran nombre, més de quaranta, de fonts (la Fuensanta, la Cuenca, el Collao, el Cerrao, etc.) i brolladors que hi ha arreu del municipi i desaigüen al Palància; també hi ha força paratges dignes de visitar com ara la Torre del Molino, el parc de la Grieta, el barranc de Juésar o les pedreres de Gullirno en la serra de Caudiel.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha troballes que evidencien que Caudiel ja estava poblat en l'Edat del Bronze a les coves de l'Alcabaira, de la Rocha i del Generoso, dels ibers també hi ha deixalles a l'Alcabaira i el Castillarejo; els romans deixaren monedes i una inscripció en la Peña del Letrero; dels àrabs el nucli urbà. En 1235 hi arribaren els cristians; el 9 de març de 1255 Jaume I (1208-1276) crea per a Teresa Gil de Vidaure, el senyoriu de Xèrica el qual va passar el 4 de setembre d'aqueix any al seu fill Jaume Pérez (1255?-1285), que s'atorgaria el mot de Jaume I de Xèrica; en 1276 el rei conqueridor atorga privilegi de protecció a la comunitat àrab que hi romania; en 1289 el senyoriu passa a Jaume II de Xèrica; arran de la guerra de Castella els mudèjars van ser expulsats i el senyor vigent, Joan Alfons de Xèrica va repoblar amb cristians vells donant, d'aquesta manera, carta de població i creació del municipi de Caudiel el 30 d'agost de 1367.

L'any 1429, juntament amb Viver, és venuda per Joan de Navarra a Francesc Zarzuela, i el 1500 és son senyor Manel Exarch; en 1526 a instàncies de Jeroni Pérez Arnal, el virrei de València, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, fortificà la població; l'11 de novembre de 1538 el virrei va adquirir-la i a la seua mort la va heretar el monestir de sant Miquel dels Reis, en poder dels quals romangué fins a l'extinció dels senyorius el 25 de juny de 1820; durant les guerres carlines fou seu de les tropes liberals.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2004 2005 2007 2012
1.768 1.849 1.588 1.417 1.286 1.311 1.103 930 618 666 695 704 701 714 739

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia es basa en la pobra agricultura de secà comuna a tot l'Alt Palància, pinedes, oli i, sobretot, cirera. Junt a l'agricultura hi destaca el sector de la construcció i activitats afines (manyeria, fusteria, entre altres), així com el sector serveis (hostaleria, comerç, etc.), les quals constitueixen les principals fonts d'activitat i ocupació. També s'ubica en el seu terme una petita fàbrica de cargols.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Catalán Palomar GIC
1983 - 1987 Vicente Catalán Palomar AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991 Manuel Lucas Villanueva AP
1991 - 1995 Manuel Lucas Villanueva PP
1995 - 1999 José Manuel Moliner Rivelles PP
1999 - 2003 José Manuel Moliner Rivelles PP
2003 - 2007 Isidro Esteban Pérez PSPV-PSOE
2007 - 2011 Miguel Silvestre Urban PP
Des del 2011 Miguel Silvestre Urban PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Convent de Carmelites Descalces. Del segle XVII.

Convent barroc, envoltat per un llarg i imponent mur. Exemple del barroc valencià amb un altar tallat en fusta.

Al ser un monestir de clausura, l'interior no pot visitar-se excepte l'església i el cor baix, que es troba situat al costat del presbisteri, on es pot apreciar la magnífica pavimentació en rajola valenciana del segle XVII. El llegat artírtic del convent és notable, destacant una imatge de la Immaculada, policromada, atribuïda al cercle d'Esteve Bonet, diversa iconografia murillesca i un Ecce Homo vinculat a Joan de Joanes.

  • Ermita del Socós o de Sant Roc. Del segle XV.

Compta amb una sola nau de planta rectangular. Va ser construït mitjançant el sistema d'arcs diafragmàtics i sostre de fusta. Els arcs són de pedra sostinguts mitjançant pilastres i mènsules moldurades, sent el primer d'ells apuntat i el segon de mig punt. Al principi se li va donar el nom de Sant Abdó i Senent; posteriorment del Socós, i ha arribat ha els nostres dies amb el nom de Sant Roc. En ella es van instal·lar ordes religiosos com els dels Agustins i Carmelites en els segles XV i XVII.

  • Església de Sant Joan Baptista i Santuari de la Verge del Xiquet Perdut. Del segle XVII. Exemple de barroc valencià.

L'església és una àmplia nau en forma de creu amb capelles claustrals comunicades entre si i cúpula de mitjana taronja, tot això d'un refinat estil barroc amb extraordinària decoració d'ordre compost. La capella de la Verge, és una volta de canó amb un gran arc abocinat i en el centre de l'estada la cúpula.

El retaule de l'altar molt recarregat en la seua decoració; catorze llenços completen l'estada. El Camarí de la Verge destaca per la seua riquíssima decoració sobrecarregada. Sobresurt de manera fastuosa el retaule, tot ell decorat en or. Cap ressaltar així mateix el sòcol revestit de rajola alcorina, més set llenços, obres del pintor manxeg Gaspar de la Huerta, resultant tot el conjunt, possiblement el millor exponent del barroc valencià.

És de destacar la petita imatge de la Verge del Xiquet Perdut, coneguda popularment com la Verge del Colmillo, coneguda així per estar llaurada en un ullal d'elefant. Data del segle XV, és de petita factura, 27 centímetres, i el seu valor és incalculable. Diu la tradició que Sant Vicent Ferrer va dur amb si en les seues missions d'apostolat i predicació aquesta petita imatge. Va arribar a Caudiel de mans dels Agustins en 1627.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Torre d'Anníbal

Coneguda també com la Torre del Molí. El nom popular que se li atorga de Torre d'Anníbal es deu a una llegenda que conta que aquest va romandre per aquestes terres per espai de dos anys mentre preparava l'atac i destrucció de Sagunt. Va ser utilitzada en el període de dominació musulmana i en els primers temps de la reconquesta cristiana. Va ser, en aquesta època, una torre defensiva vinculada a la frontera del castell de Xèrica.

De forma troncònica, coberta per una cúpula revestida de teules vermelloses, encara que originalment va ser una coberta plana i emmerletada. L'interior està estructurat en tres altures. La planta baixa va ser utilitzada com aljub. El material empleat és un conglomerat de pedra i calç que uneix els blocs de pedres regulars. En la torre han estat trobats soterraments i monedes. Els aspectes ornamentals no es conserven. En la façana s'observa una fornícula que va poder correspondre a una finestra. Possiblement el buit d'accés a la torre no correspon a l'entrada original que hagué d'efectuar-se per un buit obert a major altura i que avui es troba encegat.

  • Muralles.

Les restes tot just perceptibles de les antigues muralles ens mostren que hagueren de ser derrocades en els primers temps de la reconquesta. Actualment es troben integrades en diverses cases de la localitat.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festa de les cireres. Se celebra el primer cap de setmana de juny. Amb aquesta festa s'oferix la degustació de cireres i s'organitza un mercadet popular. A més, la nit s'amenitza amb una revetlla popular.
  • Festes patronals. Al voltant del 7 de setembre en honor a la Verge del Xiquet Perdut.
  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Santa Úrsula. Romiatge al manantial el 21 d'octubre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caudiel