Cavaller romà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rmn-military-header.svg

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus

Qüestor
Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte romà
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de cavalleria
Tribú consular
Llegat romà

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Magister militum
Governador romà
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors. El nom prové del fet que inicialment eren els soldats que es podien pagar un cavall (equs) i servir com a tals a l'exèrcit.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Sota Ròmul eren 300, dividits en tres centúries, cent per cadascuna de les tribus originals: Ramnes, Títies i Luceres. Van portar llavors el nom de Celeres i sovint assenyalats com una guàrdia personal tot i que eren tanmateix part de l'exèrcit, en la pau i en la guerra. Probablement no eren tant una guàrdia com un grup social origen dels equites, si bé en aquell moment tots els cavallers eren encara patricis.

Es diu que el seu nom derivava del seu cap, Celer, qui hauria matat a Rem. Estaven dirigits per un tribú celer.

Paper dins la societat romana republicana[modifica | modifica el codi]

Inicialment militars, amb el temps el seu nombre es va incrementar i van esdevenir una classe econòmicament poderosa. Els descendents d'aquests, molts d'ells militars, formaven part també de la classe dels cavallers. A aquesta categoria podien aspirar les classes acomodades de les ciutats provincials.

Els equites, en general, realitzaven un servei previ en l'exèrcit, consistent en:

Econòmicament la classe dels senadors i la classe del cavallers eren iguals ja abans de l'Imperi. La diferència era que els primers havien exercit funcions dirigents, que generalment s'exercien dins les mateixes famílies. Els senadors també tenien alguns codis com la impossibilitat de dedicar-se al comerç, considerat una ocupació poc digna que els cavallers no havien de respectar i de fet no ho feien.

Època imperial[modifica | modifica el codi]

August va regular les classes: s'esdevenia cavaller quan es posseïen 400,000 sestercis; però a un senador li calia un milió; havia d'estar registrats a una centúria senatorial o una d'eqüestre segons el cas, i havia de passar pel censor. Amb l'imperi els cavallers van esdevenir una burocràcia de funcionaris que va ocupar la major part dels càrrecs importants abans ocupats pels senadors. A finals del segle II i al segle III els cavallers van ocupar els principals càrrecs.

Progressivament van entrar en els nous càrrecs (com el Curator o l'Advocatus Fiscii creat en temps d'Adrià) i en les secretaries de l'Emperador, que abans desenvolupaven els lliberts.