Cavaller romà

Antiga Roma: Regne romà  · República Romana  · Imperi  · Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident Imperi d'Orient

Organització social:

Dret romà Assemblees romanes Senat romà Tribus romanes Gens Cursus honorum Ciutadania romana Patricis Equites Plebeus Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol Pretor Tribú de la plebs Censor Pontifex Maximus Qüestor Prefecte de la ciutat Edil Prefecte Procònsol Propretor Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador Mestre de la cavalleria Tribú consular Legat Triumvir Decemvir Vigintisexvir Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà Rei de Roma August Cèsar Imperator Princeps senatus Tetrarquia Tetrarca Magister officiorum Mestre dels soldats Governador Dux Lictor Vicarius Tribú militar

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors. El nom prové del fet que inicialment eren els soldats que es podien pagar un cavall (equs) i servir com a tals a l'exèrcit.

També eren ciutadans lliures i privilegiats que es dedicaven al comerç i a l'administració de l'economia.

Orígens

Sota Ròmul eren 300, dividits en tres centúries, cent per cadascuna de les tribus originals: Ramnes, Títies i Luceres. Van portar llavors el nom de Celeres i sovint assenyalats com una guàrdia personal tot i que eren tanmateix part de l'exèrcit, en la pau i en la guerra. Probablement no eren tant una guàrdia com un grup social origen dels equites, si bé en aquell moment tots els cavallers eren encara patricis.

Es diu que el seu nom derivava del seu cap, Celer, qui hauria matat a Rem. Estaven dirigits per un tribú celer.

Paper dins la societat romana republicana

Inicialment militars, amb el temps el seu nombre es va incrementar i van esdevenir una classe econòmicament poderosa. Els descendents d'aquests, molts d'ells militars, formaven part també de la classe dels cavallers. A aquesta categoria podien aspirar les classes acomodades de les ciutats provincials.

Els equites, en general, realitzaven un servei previ en l'exèrcit, consistent en:

• Primer, ser Prefecte d'una Cohort.
• Segon, ser Tribú d'una Legió.
• Tercer, ser Prefecte d'un esquadró (ala) de cavalleria.
• Quart, ser el centurió primus pilus (més antic) d'una Legió.
• Cinquè, ser el Tribú d'una Cohort pretoriana.
• Sisè, ser el centurió primus pilus (més antic) d'una Legió, per segona vegada.

Econòmicament la classe dels senadors i la classe del cavallers eren iguals ja abans de l'Imperi. La diferència era que els primers havien exercit funcions dirigents, que generalment s'exercien dins les mateixes famílies. Els senadors també tenien alguns codis com la impossibilitat de dedicar-se al comerç, considerat una ocupació poc digna que els cavallers no havien de respectar i de fet no ho feien.

Època imperial

August va regular les classes: s'esdevenia cavaller quan es posseïen 400,000 sestercis; però a un senador li calia un milió; havia d'estar registrats a una centúria senatorial o una d'eqüestre segons el cas, i havia de passar pel censor. Amb l'imperi els cavallers van esdevenir una burocràcia de funcionaris que va ocupar la major part dels càrrecs importants abans ocupats pels senadors. A finals del segle II i al segle III els cavallers van ocupar els principals càrrecs.

Progressivament van entrar en els nous càrrecs (com el Curator o l'Advocatus Fiscii creat en temps d'Adrià) i en les secretaries de l'Emperador, que abans desenvolupaven els lliberts.