Ceba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ceba
Cebes
Cebes

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Asparagales
Família: Alliaceae
Gènere: Allium
Espècie: A. cepa
Nom binomial
Allium cepa
L.

La ceba (Allium cepa L.) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Originària de l'Àsia central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrània.

Té un únic bulb gran, de forma ovoide. El seu desenvolupament és biennal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seves fulles són semicilíndriques i neixen d'un bulb subterrani, proveït d'arrels superficials. La seva tija és erecta i habitualment s'origina en el segon any de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbel·la de flors blanques o rosades. Altres noms pels quals se la coneix en català són ceba blanca, ceba d'Egipte o ceba porrera.[1]

Plor per tallar la ceba[modifica | modifica el codi]

En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva.

Quan es talla o es menja el bulb de la ceba algunes de les seves cèl·lules es trenquen permetent que els enzims anomenats al·liinases degradin aminoàcids sulfòxids i generin àcid sulfènic. Un àcid sulfènic específic anomenat àcid 1-propenesulfèic, format quan es tallen les cebes, es rearranja per un segon enzim que s'anomena LFS (lachrymatory factor synthase) donant òxid S sin-propanetial, que és un gas volàtil conegut com a factor lacrimogen de la ceba o LF.[2] El gas LF es difon per l'aire i finalment arriba a l'ull, on activa neurones sensibles, creant la sensació pungent. Les glàndules lacrimals produeixen llàgrimes per a diluir i eliminar el flux irritant.[3] Els productes químics que produeixen efectes com aquests en els ulles s'anomemen agents lacrimògens.

Subministrant aigua suficient a aquesta reacció mentre es pelen les cebes evita que el gas arribi als ulls. La irritació de l'ull es pot evitar si es tallen les cebes sota aigua corrent o fent-ho submergint la ceba dins un recipient amb aigua.[3] Una altra manera de reduir la irritació ocular és per refredament o a base de no tallar les arrels de les cebes (o fer-ho al final), ja que l'arrel de la ceba té una alta concentració d'enzims.[4] Fent servir un ganivet esmolat per tallar o triturar les cebes limita el dany a les seves cèl·lules i l'alliberament d'enzims que donen la resposta irritant. Refredar o congelar les cebes evita l'activació dels enzims limitant d'aquesta manera el gas generat.

També es pot evitar la irritació dels ulls tenint un ventilador que allunyi el gas dels ulls o portant una protecció ocular. també les lents de contacte limiten la irritació.

La quantitat d'àcids sulfènics i LF alliberat i l'efecte irritant difereixen entre les espècies del gènere Allium. El 2008 a Nova Zelanda es va crear una soca de cebes no lacrimògenes fent servir la biotecnologia de silenciar els gens.[5]

Com planta medicinal[modifica | modifica el codi]

Utilitzada primordialment en la gastronomia, de manera secundària la ceba també té fama com a planta medicinal, i ha estat utilitzada en el tractament de l'asma, la diabetis, la hipertensió arterial, etc.

Cultiu de la ceba[modifica | modifica el codi]

Plantes de cebes

Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'aigua en el període crític durant l'engruiximent del bulb. Quan es fa en règim de secà,per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilitzen les varietats primerenques que ja es cullen al maig o al juny abans de les fortes calors de l'estiu. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i amb bulb poc desenvolupat.

Actualment en agricultura extensiva es conrea mitjançant sembra directa però tradicionalment es feia un planter que es trasplantava al cap d'uns dos mesos a finals de tardor o a finals d'hivern i principi de primavera.

Un problema fisiològic molt corrent és que algunes cebes es "trompin", és a dir, que els creixi el tàlem floral, quan passen fred a l'hivern. Aleshores, si no se'ls hi talla aviat, ja no fan el bulb.

Problemes fitosanitaris[modifica | modifica el codi]

Les larves de la mosca de la ceba ataquen les arrels i el bulb. El principal problema de conreu és la podridura per fongs, com ara l'Estemfílium.

Residus[modifica | modifica el codi]

A la Unió Europea es generen cada any uns 500.000 kg de residus de ceba (des de la pell a bulbs que no es comercialitzen per no arribar a la mida mínima). Aquests residus es poden aprofitar per generar per exemple fructans i compostos de sofre.[6]

Components actius principals[modifica | modifica el codi]

Ceba en flor
Una ceba sencera, mitja ceba i una rodanxa de ceba

Els principals components són (entre parèntesis, les quantitats aproximades en 100 gr. de ceba):

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  2. Eric Block, "Garlic and Other Alliums: The Lore and the Science" (Cambridge: Royal Society of Chemistry, 2010)
  3. 3,0 3,1 Scott, Thomas. «What is the chemical process that causes my eyes to tear when I peel an onion?». Ask the Experts: Chemistry. Scientific American. [Consulta: 2007-04-28].
  4. «FAQ». Onions-usa.org. [Consulta: 2009-09-04].
  5. Staunton, Margot. «Scientists create 'no tears' onions». News.com.au, 2008-02-01 [Consulta: 4 setembre 2009]. [Enllaç no actiu]
  6. [enllaç sense format] http://www.agenciasinc.es/esl/Noticias/La-piel-seca-de-la-cebolla-se-puede-aprovechar

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]