Cebidichthys violaceus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cebidichthys)
Infotaula d'ésser viuCebidichthys violaceus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaStichaeidae
GènereCebidichthys
EspècieCebidichthys violaceus Modifica el valor a Wikidata
Girard, 1854
Nomenclatura
Sinònims

Cebidichthys violaceus és una espècie de peix de la família dels estiquèids i l'única del gènere Cebidichthys.[4]

Descripció[modifica]

  • Fa 76 cm de llargària màxima, té una aparença anguil·liforme i és de color marró clar a negre amb dues franges fosques que s'originen als ulls (la coloració és similar en tots dos sexes). Alguns exemplars han estat observats amb taques ataronjades a llurs cossos i amb els extrems de les aletes d'igual color.
  • Musell arrodonit, curt i amb els llavis molsuts i grossos.
  • Els adults tenen una mena de cresta al cap.[5]

Reproducció[modifica]

És ovípar,[6] la fecundació és interna i fresa en hàbitats propers a la costa[7] durant el gener i el maig, tot i que el període de màxima activitat reproductora té lloc entre el febrer i l'abril.[8] Després de l'aparellament, la femella diposita entre 17.500 i 46.000 ous.[9]

Alimentació[modifica]

Si bé els joves es nodreixen de zooplàncton i crustacis, els adults són principalment herbívors i es nodreixen d'algues vermelles i verdes.[5]

Depredadors[modifica]

Els adults tenen pocs depredadors (a banda dels humans), però els joves són vulnerables a les aus (entre d'altres, l'agró blanc -Ardea alba- i el bec de serra mitjà -Mergus serrator-) i altres peixos (com ara, Sebastes rastrelliger i Scorpaenichthys marmoratus).[10]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí, demersal (des de la zona de marees fins als 24 m de fondària),[11] no migratori[12] i de clima subtropical, el qual viu al Pacífic oriental: el litoral i les àrees rocalloses des del sud d'Oregon (els Estats Units)[13] fins al nord de Baixa Califòrnia (Mèxic), tot i que esdevé rar al sud de Point Conception (Califòrnia, els Estats Units).[3][5][14]

Observacions[modifica]

És inofensiu i comestible per als humans[5] (la seua carn blanca ha estat i és considerada una delícia, com ho testifica les restes trobades en els abocadors dels pobles amerindis al llarg de la costa de Califòrnia),[10] la seua longevitat és de 18 anys,[12] pot romandre fora de l'aigua (és capaç de respirar aire)[15] durant 15-35 hores si es manté humit[16] sota les roques o les algues[15] i és capturat mitjançant el mètode anomenat poke-poling (una llarga vara de bambú amb un filferro molt curt i un ham amb esquer).[5]

Referències[modifica]

  1. Girard, C. F., 1854. Observations upon a collection of fishes made on the Pacific coast of the United States, by Lieut. W. P. Trowbridge, U. S. A., for the museum of the Smithsonian Institution. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 7: 142-156.
  2. Ayres, W. O., 1855. Descriptions of new species of Californian fishes). A number of short notices read before the Society at several meetings in 1855. Proceedings of the California Academy of Sciences (Series 1). V. 1 (pt 1): 23-77.
  3. 3,0 3,1 Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  7. Shanks, A. L. i G. L. Eckert, 2005. Population persistence of California Current fishes and benthic crustaceans: a marine drift paradox. Ecol. Monogr. 75:505-524.
  8. California Department of Fish and Game Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine. (anglès)
  9. 1999-2012, Monterey Bay Aquarium Arxivat 2012-07-21 a Wayback Machine. (anglès)
  10. 10,0 10,1 Leet, W. S., C. M. Dewees, R. Klingbeil i E. J. Larson (eds.), 2000. California's living marine resources: a status report. Co-author on Chapters: Abalones, Red Sea Urchins, Sea Cucumbers, Wavy Turban Snails. CA Dept. of Fish and Game. UC Agriculture and Nat Res. Publ. SG01-11. Pàgines 181-182. ISBN 9781879906570. «Enllaç».
  11. Mecklenburg, C. W. i B. A. Sheiko, 2004. Family Stichaeidae (Gill, 1864) - pricklebacks. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (35):36.
  12. 12,0 12,1 Love, R. M., 1991. Probably more than you want to know about the fishes of the Pacific coast. Really Big Press, Santa Barbara, Califòrnia. 215 p.
  13. Marine Species with Aquaculture Potential off the Coast of Oregon and Pacific Northwest Arxivat 2013-05-17 a Wayback Machine. (anglès)
  14. GBIF (anglès)
  15. 15,0 15,1 Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
  16. Evans, D. H., J. B. Claiborne i G. A. Kormanik, 1999. Osmoregulation, acid-base regulation, and nitrogen excretion. P. 79-96. A: M. H. Horn, K. L. M. Martin i M. A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes live in two worlds. Academic Press, San Diego, els Estats Units. 399 p.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cebidichthys violaceus