Cebidichthys violaceus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cebidichthys violaceus
Cebidichthys violaceus.jpg
Exemplar capturat a Moss Beach (Califòrnia).
Exemplar capturat a Moss Beach (Califòrnia).
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Zoarcoidei
Família: Stichaeidae
(Gill, 1864)[1]
Gènere: Cebidichthys
(Ayres, 1855)[2][3]
Espècie: C. violaceus
Nom binomial
Cebidichthys violaceus
(Girard, 1854)[4][5][6]
Sinònims

Cebidichthys violaceus és una espècie de peix de la família dels estiqueids i l'única del gènere Cebidichthys.[8]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa 76 cm de llargària màxima, té una aparença anguil·liforme i és de color marró clar a negre amb dues franges fosques que s'originen als ulls (la coloració és similar en tots dos sexes). Alguns exemplars han estat observats amb taques ataronjades a llurs cossos i amb els extrems de les aletes d'igual color.
  • Musell arrodonit, curt i amb els llavis molsuts i grossos.
  • Els adults tenen una mena de cresta al cap.[9][10][11]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar,[12] la fecundació és interna i fresa en hàbitats propers a la costa[13] durant el gener i el maig, tot i que el període de màxima activitat reproductora té lloc entre el febrer i l'abril.[14] Després de l'aparellament, la femella diposita entre 17.500 i 46.000 ous.[11]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Si bé els juvenils es nodreixen de zooplàncton i crustacis, els adults són principalment herbívors i es nodreixen d'algues vermelles i verdes.[15][10][16]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

Els adults tenen pocs depredadors (a banda dels humans), però els juvenils són vulnerables a les aus (entre d'altres, l'agró blanc -Ardea alba- i el bec de serra mitjà -Mergus serrator-) i altres peixos (com ara, Sebastes rastrelliger i Scorpaenichthys marmoratus).[16]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, demersal (des de la zona intermareal fins als 24 m de fondària),[17] no migratori[18] i de clima subtropical, el qual viu al Pacífic oriental: el litoral i les àrees rocalloses des del sud d'Oregon (els Estats Units)[19] fins al nord de Baixa Califòrnia (Mèxic), tot i que esdevé rar al sud de Point Conception (Califòrnia, els Estats Units).[20][21][22][16][9][23][24][25][5][10][26]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu i comestible per als humans[27][10] (la seua carn blanca ha estat i és considerada una delícia, com ho testifica les restes trobades en els abocadors dels pobles amerindis al llarg de la costa de Califòrnia),[28][16] la seua longevitat és de 18 anys,[18] pot romandre fora de l'aigua (és capaç de respirar aire)[29] durant 15-35 hores si es manté humit[30] sota les roques o les algues[29] i és capturat mitjançant el mètode anomenat poke-poling (una llarga vara de bambú amb un filferro molt curt i un ham amb esquer).[20][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. Ayres W. O., 1855. (Descriptions of new species of Californian fishes). A number of short notices read before the Society at several meetings in 1855. Proc. Calif. Acad. Sci. (Ser. 1) v. 1 (pt 1). 23-77.
  3. uBio (anglès)
  4. 4,0 4,1 Girard, C. F., 1854. Observations upon a collection of fishes made on the Pacific coast of the United States, by Lieut. W. P. Trowbridge, U. S. A., for the museum of the Smithsonian Institution. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 7: 142-156.
  5. 5,0 5,1 5,2 Catalogue of Life (anglès)
  6. uBio (anglès)
  7. Ayres, W. O., 1855. Descriptions of new species of Californian fishes). A number of short notices read before the Society at several meetings in 1855. Proceedings of the California Academy of Sciences (Series 1). V. 1 (pt 1): 23-77.
  8. The Taxonomicon (anglès)
  9. 9,0 9,1 Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 FishBase (anglès)
  11. 11,0 11,1 1999-2012, Monterey Bay Aquarium (anglès)
  12. Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  13. Shanks, A. L. i G. L. Eckert, 2005. Population persistence of California Current fishes and benthic crustaceans: a marine drift paradox. Ecol. Monogr. 75:505-524.
  14. California Department of Fish and Game (anglès)
  15. Montgomery, W. L. i S. D. Gerking, 1980. Marine macroalgae as foods for fishes: an evaluation of potential food quality. Environ. Biol. Fish. 5(2):143-153.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Leet, W. S., C. M. Dewees, R. Klingbeil i E. J. Larson (eds.), 2000. California's living marine resources: a status report. Co-author on Chapters: Abalones, Red Sea Urchins, Sea Cucumbers, Wavy Turban Snails. CA Dept. of Fish and Game. UC Agriculture and Nat Res. Publ. SG01-11. Pàgines 181-182. ISBN 9781879906570. «Enllaç».
  17. Mecklenburg, C. W. i B. A. Sheiko, 2004. Family Stichaeidae (Gill, 1864) - pricklebacks. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (35):36.
  18. 18,0 18,1 Love, R. M., 1991. Probably more than you want to know about the fishes of the Pacific coast. Really Big Press, Santa Barbara, Califòrnia. 215 p.
  19. Marine Species with Aquaculture Potential off the Coast of Oregon and Pacific Northwest (anglès)
  20. 20,0 20,1 Fitch, J. E. i R. J. Lavenberg, 1971. Marine food and game fishes of California. University of California Press, els Estats Units. 179 p.
  21. Boyle, K. S. i M. H. Horn, 2006. Comparison of feeding guild structure and ecomorphology of intertidal fish assemblages from central California and central Chile. Mar. Ecol. Prog. Ser. 319:65-84.
  22. Yoshiyama, R. M., C. Sassaman i R. N. Lea, 1986. Rocky intertidal fish communities of California: temporal and spatial variation. Environ. Biol. Fish. 17(1):23-40.
  23. Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  24. Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  25. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  26. GBIF (anglès)
  27. Monkeyface eel becoming a star on dinner platters - San Francisco Chronicle, 1 de març del 2012 (anglès)
  28. Prehistoric Native American Fisheries of the Central California Coast (anglès)
  29. 29,0 29,1 Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
  30. Evans, D. H., J. B. Claiborne i G. A. Kormanik, 1999. Osmoregulation, acid-base regulation, and nitrogen excretion. P. 79-96. A: M. H. Horn, K. L. M. Martin i M. A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes live in two worlds. Academic Press, San Diego, els Estats Units. 399 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 1996. Base de dades de la col·lecció de peixos del museu ictiològic de la Universitat de la Colúmbia Britànica. Universitat de la Colúmbia Britànica, Vancouver, el Canadà.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontàrio. Museu Reial d'Ontàrio.
  • Burgess, W.E., H.R. Axelrod i R.E. Hunziker III, 1990. Dr. Burgess's atlas of marine aquarium fishes. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 768 p.
  • Hinegardner, R. i D. E. Rosen, 1972. Cellular DNA content and the evolution of teleostean fishes. Am. Nat. 106(951):621-644.
  • Setran, A. C. i D. W. Behrens, 1993. Transitional ecological requirements for early juveniles of two sympatric stichaeid fishes, Cebidichthys violaceus and Xiphister mucosus. Env. Biol. Fish. 37(4):381-395.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1.028 pàgines.
  • Yoshiyama, R. M. i J. D. S. Darling, 1982. Grazing by the intertidal fish Anoplarchus purpurescens upon a distasteful polychaete worm. Environ. Biol. Fish. 7(1):39-45.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cebidichthys violaceus Modifica l'enllaç a Wikidata