Cecil Valentine de Vere

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cecil Valentine De Vere
Naixement Cecil Valentine Brown
14 de febrer de 1845
Montrose, Escòcia
Mort 9 de febrer de 1875 (als 29 anys)
Torquay, Anglaterra
Causa de mort Tuberculosi
Sepultura Torquay[1]
Nacionalitat Escòcia Escòcia
Altres noms El Morphy anglès[1]
Ocupació Jugador d'escacs
Títol 1r Campió de la Gran Bretanya (1866)

Cecil Valentine De Vere (14 de febrer de 1845, Montrose9 de febrer de 1875, Torquay) era el pseudònim de Cecil Valentine Brown,[2] el guanyador del primer Campionat d'escacs de la Gran Bretanya oficial, el 1866.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De Vere havia nascut un 14 de febrer (dia de Sant Valentí, molt celebrat en alguns països anglosaxons). Jugava a escacs amb elegància i sense esforç aparent. De manera semblant a com posteriorment feu Capablanca, no estudiava teoria, una característica que va compensar negativament el seu gran talent natural per al joc. Va tenir un ascens meteòric a la fama, i també un dramàtic descens per causes de salut, i per això la seva breu carrera ha estat comparada amb la de Paul Morphy i sovint és citat com a "El Morphy anglès".

Inicis als escacs[modifica | modifica el codi]

El 1857, amb només dotze anys, el fort jugador londinenc Francis Burden (1830-1882) li va ensenyar els principis del joc, i el 1859, va ingressar al Club d'Escacs de la Ciutat de Londres. El 1860, amb 15 anys, ja era un dels jugadors habituals al Simpson's Divan. El 1864, va jugar diverses partides amb el fort jugador irlandès George Alcock MacDonnell, guanyant-ne la majoria.[3]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

El 1865 va guanyar un matx contra Wilhelm Steinitz (+7 -3 =2),[4] (amb Steinitz jugant amb desavantatge de peó i jugada). Va esdevenir el primer campió oficial d'escacs de la Gran Bretanya, a Londres el 1866 (amb 21 anys), en guanyar la primera Copa de la British Chess Association.[5]

El juny de 1867, participà en el gran Torneig de París, on hi fou l'únic representant britànic, i quedà en una excel·lent 5a posició, guanyant un premi de 1500 francs (el campió del torneig fou Ignatz Von Kolisch).[6] El setembre de 1867, empatà als llocs 3r-4t a l'Scotland International de Dundee (el campió fou Gustav Neumann). Mentre era a Dundee, va saber que tenia tuberculosi, i això va provocar que deixés la feina que tenia al Lloyds Bank, i que més tard caigués en l'alcoholisme.

El 1868-69, va empatar al primer lloc a la II British Chess Association Challenge Cup, celebrada a Londres, però va perdre el matx de desempat contra Joseph Blackburne. El 1870, empatà als llocs 6è-7è a Baden-Baden, Alemanya.[3]

Va empatar al primer lloc al campionat britànic de 1872, però va perdre el matx de desempat contra John Wisker (el campionat no es tornaria a disputar fins al 1904). El mateix any 1872 empatà als llocs 3r-5è al II British Chess Federation Congress a Londres (el campió fou Wilhelm Steinitz).

Tot i que va viure a Londres la major part de la seva vida, va mudar-se a Torquay el 1874 per intentar recuperar la salut. Va morir allà als 29 anys.[3] [1]

Rànquing mundial[modifica | modifica el codi]

El seu millor rànquing Elo[7] s'ha estimat en 2697 punts, l'octubre de 1866, moment en què tenia 21 anys,[8] cosa que el situaria en 2n lloc mundial en aquella data. Segons chessmetrics, va ser el 2n millor jugador mundial en 2 diferents mesos, l'octubre i el novembre de 1866.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Reportatge sobre Cecil de Vere dins «British Championships in Scarborough» (en anglès). TWIC. John Henderson, Agost de 2001. [Consulta: 19 juny 2010].
  2. Gaige, Jeremy (1987), Chess Personalia, A Biobibliography, McFarland, p. 91, ISBN 0-7864-2353-6
  3. 3,0 3,1 3,2 «Nota biogràfica de Cecil Valentine de Vere» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 19 juny 2010].
  4. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  5. Va mantenir el rècord de campió britànic més jove durant un segle, fins que fou batut per Nigel Short.
  6. «Quadre del torneig, Paris 1867» (en italià). C.Sericano. [Consulta: 30 març 2010].
  7. El sistema de classificació Elo no es va instituir oficialment fins al 1971, però s’han fet estimacions de la classificació Elo per a èpoques anteriors
  8. Fitxa de Cecil Valentine de Vere a Chessmetrics (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Owen Hindle i Bob Jones: The English Morphy? The life and games of Cecil De Vere, first British chess champion. Keverel Chess Books, Exmouth 2001. ISBN 0-9531321-4-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]