Cecilià (bisbe)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cecilià fou un diaca de l'església de Cartago que fou elegit bisbe el 311 després de la mort del primat d'Àfrica, Mensuri (Mensurius).

La validesa d'aquest nomenament fou impugnada per Donat II el gran, estimulat suposadament per les intrigues d'una dona de nom Lucil·la. Donat deia que l'elecció havia estat irregular, l'ordenació nul·la, ja que l'havia fet Fèlix, bisbe de Apthunga que era un dels que obeint els decrets de Dioclecià s'havia sotmès al poder civil i havia entregat els objectes de culte i les escriptures sagrades, i que Cecili havia estat hostil als que havien estat objecte de persecució darrerament.

70 bisbes númides es van reunir per tractat de la disputa i van declarar vacant la seu, i van fer després una nova elecció on fou nomenat Majorí (Maiorinus). La disputa no es va acabar i els dos bàndols van demanar la intervenció del prefecte Anulí (Anulinus) que els va enviar a l'emperador que va ordenar celebrar un concili.

Aquest es va fer a Roma, amb 15 bisbes italians i 3 de gals que van tractar la qüestió i van fallar en favor de Cecilià i del bisbe Fèlix. Es va apel·lar la decisió i l'emperador va convocar un nou concili més nombrós que es va fer a Arle l'1 d'agost del 314 i que va confirmar la sentència anterior.

Llavors va començar la lluita entre els donatistes que es negaven a sotmetre's. El conflicte fou una de les causes de l'establiment dels vàndals a Àfrica un segle després.