Cecili de Granada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Cecili d'Elvira, o
de Granada

Abadia del Sacromonte (Granada), suposat lloc del martiri i enterrament de Sant Cecili
bisbe i màrtir
Nom secular Caecilius
Naixement Segle III (segons una llegenda, segle I)
Illiberis? (actual Granada)
Defunció Segle III (segons la llegenda, ca. 64)
Illiberis
Enterrament Suposades relíquies a l'Abadia del Sacromonte (Granada)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització antiga
Lloc de pelegrinatge Sacromonte (Granada)
Festivitat 1 de febrer; 15 de maig (amb els Set Varons Apostòlics)
Fets destacables Primer bisbe d'Illiberis (Elvira, actual Granada)
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Arxidiòcesi de Granada (Andalusia)

Sant Cecili és venerat com a sant patró de l'arxidiòcesi de Granada (Andalusia). La tradició el fa primer bisbe de la ciutat. D'existència incerta, al voltant seu hi ha diverses llegendes i tradicions.

Vida[modifica | modifica el codi]

No sabem res sobre la vida d'aquest bisbe. En algunes fonts antigues, com les Glosses Emilianenses, es troba una llista de bisbes antics de Granada en la qual el primer nom és el de Cecili, sense cap altra dada. La datació més realista d'aquesta llista situaria Cecili cap al segle III, data que, d'altra banda, podria correspondre a la realitat, ja que cap al 300-303 tingué lloc a Illiberis un dels primers concilis hispànics.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

La llegenda posterior, desenvolupada durant l'Edat mitjana i principalment al segle XVI, es va manifestar en falses cròniques i en la falsificació dels Llibres de plom del Sacromonte, amb la troballa de les suposades relíquies del sant al Sacromonte, on es va aixecar l'actual abadia. La llegenda, totalment falsa i sense fonament històric, vinculant Cecili i la diòcesi de Granada als primers temps del cristianisme, no tenia més objecte que avançar la data d'introducció del cristianisme a Granada.

Segons aquesta tradició, Cecili hauria estat un dels Set Varons Apostòlics, missioners que havien estat ordenats a Roma i enviats pels sants Pere apòstol i Pau de Tars a evangelitzar la Bètica al segle I, repartint-se en diferents ciutats i essent martiritzats tots ells.[1] Cecili va anar a Granada, llavors Iliberis o Elvira, l'evangelitzà i hi fundà la diòcesi, essent-ne el primer bisbe cap a l'any 64. Escrigué obres teològiques i fou mort pels romans durant la persecució de Neró, essent cremat en un forn.

La dominació musulmana hauria eliminat les restes i testimonis documentals d'aquest fet.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cecili de Granada
  1. Una altra llegenda els fa companys de Sant Jaume el Major durant el seu viatge a Hispània. Els altres van ser els sants: Hesiqui de Carcere (Cazorla o Cieza), Ctesifon de Bergi (Berja), Torquat d'Acci (Guadix), Eufrasi d'Iliturgi (Andújar o Cuevas de Lituergo), Indaleci d'Urci (Pechina o Torres de Villaricos) i Segon d'Abula (a Almeria).