Cedre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cedre
Un cedre a França
Un cedre a França

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Cedrus
Duham.
Espècies

Cedrus deodara
Cedrus libani
  C. libani var. libani
  C. libani var. stenocoma
  C. libani var. brevifolia
  C. libani var. atlantica

El cedre (Cedrus) és un gènere de coníferes de la família de les pinàcies, adopten la forma d'arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, que cauen amb la maturitat. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut passant a la forma tabular quan són vells. Un bosc de cedres s'anomena cedreda. Els tres tipus principals són:

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els cedres són grans arbres de 25 a 50 metres d'altura, en els quals les fulles ―agulles perennes i curtes (de 2 a 4 cm), una mica punxegudes, però més llargues (de 3 a 6 cm) i més flexibles en el cas del cedre de l'Himàlaia― es reuneixen en branquetes sobre branquetes curtes. La seva copa, afilada durant la seva joventut, pren una forma tabular característica a partir dels 30 anys. Les seves branques són molt horitzontals.

La pinya femella és ovoide oblonga, de 6 a 11 cm de llarg i 4 a 6 cm de diàmetre, de la qual sorgeixen pinyons prims, separant-se abans de la seva caiguda de l'arbre. Les llavors triangulars tenen ales.

Els cedres poden viure més de 2000 anys.

Usos[modifica | modifica el codi]

Arbres ornamentals[modifica | modifica el codi]

Els cedres han estat introduïts a Europa allí on són àmpliament utilitzats com a arbres d'ornament en jardins. Existeixen nombroses varietats hortícoles.

Una de les varietats més conegudes és el «cedre blau», Cedrus atlantica 'Glauca', que també existeix amb forma de Salix babylonica: Cedrus atlantica 'Glauca pendula'.

Fusta[modifica | modifica el codi]

Fusta de cedre.

La fusta de cedre del Líban va ser profusament utilitzada com a material de construcció a l'Antic Egipte i ―segons la Bíblia― es va utilitzar per construir el primer Temple de Jerusalem, Segons

Segons

Segons

(possiblement cap al 976 a.C.).

La seva fusta té la qualitat d'espantar a insectes i cucs, i una olor peculiar. El cedre ―erez en hebreu― és l'arbre més citat de la Bíblia.

No obstant això, per ser una fusta bastant fràgil, la seva ocupació en fusteria és molt limitat. Les seves propietats d'imputridesa el fan idoni en la construcció naval i la fabricació de sarcòfags. S'usa en la construcció, sobretot com a recobriment de murs exteriors (bevel-siding) i per a teules de fusta (shingles).

La fusta noble d'aquest arbre és útil per crear instruments musicals, com a guitarres, de gran sonoritat i bellesa, així com per confeccionar objectes artesans (cofres, joiers, etc.). També s'usa habitualment en la fabricació de llapis.

Essència i resina[modifica | modifica el codi]

L'oli natural aromàtic del cedre de l'Atles té propietats antisèptiques. No confondre aquest oli amb l'«oli de cedre» utilitzat per a l'observació microscòpica, extret del ginebre de Virgínia, per això anomenat cedre de Virgínia.

Per als egipcis antics, l'essència del cedre s'utilitzava en el procés d'embalsamament de mòmies.

Simbolismes[modifica | modifica el codi]

  1. En la màgia caldea: arbre protector de l'acció dels mals esperits León Deneb.[1]
  2. En la xinesa és denominat arbre de l'amor no desconfiable Dene. Op. cit
  3. En l'Edat Medieval es comentava que una de les tres fustes de la creu, el fabricat de cedre, representava al Pare imperible Deneb. Op. cit.
  4. Admetien que la seva fruita va servir d'aliment a Adan.
  5. Al cedre el nomenaven la "vida dels morts", doncs l'olor de la seva fusta espantava dels sepulcres insectes i cucs.
  6. A dir de cert personatge, Pitàgores preconitzava com una de les plantes més autèntiques per enaltir la divinitat fos el cedre, al costat del xiprer, l'alzina, el llorer i la murta.
  7. El cedre involucra el majestuós signe de la immortalitat, perdurabilitat, dignitat i puixança. Els sub- ítems 4, 5, 6 7, 8 estan a l'obra citada de Deneb.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Existeixen quatre espècies de cedres:

La classificació taxonòmica dels cedres és objecte de discussió. Alguns botànics redueixen les quatre espècies a tres, considerant que el cedre de Xipre és una subespècie del cedre del Líban (Cedrus libani subsp. brevifolia). Uns altres creuen que el cedre de l'Atles és també una subespècie del cedre del Líban (Cedrus libani subsp. atlantica) i limiten a dos el nombre d'espècies.

Cedre del Líban[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cedre del Líban

Creix a les àrees muntanyenques de la regió mediterrània, des de Turquia i el Líban fins al Marroc. Posseeix dues subespècies: el cedre del Líban (Cedrus libani subsp. libani; Líban, oest de Síria i sud-centre de Turquia) i el cedre de Turquia (Cedrus libani subsp. stenocoma; sud-oest de Turquia).

Cedre de l'Atles[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cedre de l'Atles

Originari del nord d'Àfrica (Algèria, Marroc). Abunda sobretot en els Aurès.

Cedre de Xipre[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cedrus brevifolia

És la més rara de les espècies (o subespècies) de cedre i només es troba a les muntanyes Troodos de l'illa de Xipre.

Cedre de l'Himàlaia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cedre de l'Himàlaia

Creix a l'oest de l'Himàlaia (Índia, Pakistan, Caixmir, Nepal i Afganistan), en pendents entre els 1300 i 2500 m d'altitud.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cedre Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Diccionari de Símbols ISBN 84-7030-931-5.