Cel·lofana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bossa de cel·lofana impresa amb cors de xocolata i envàs de cel·lofana transparent amb galetes
La cinta cel·lo està feta amb cel·lofana

La cel·lofana és un polímer natural derivat de la cel·lulosa. Té l'aspecte d'una pel·lícula fina, transparent flexible i resistent a esforços de tracció, però molt fàcil de tallar. Altres qualitats seues són que és biodegradable i que no resisteix bé la humitat, ja que tendeix a absorbir-la.

Fabricació[modifica | modifica el codi]

El procés de fabricació consisteix a dissoldre fibres de fusta, cotó o cànem en un àlcali per a fer una solució anomenada viscosa, la qual després és extreta a través d'una ranura i se submergeix en un bany àcid que la torna a convertir en cel·lulosa. Per mitjà d'un procés similar, utilitzant un orifici en lloc d'una ranura, es produeix una fibra anomenada "raió".

Història[modifica | modifica el codi]

La cel·lofana va ser inventada per l'enginyer tèxtil suís Jacques I. Brandenberger en 1908. Després de veure com es vessava vi sobre les estovalles de la taula d'un restaurant, Brandenberger va tenir la idea de produir un recobriment transparent per a la tela que la fera impermeable. Experimentant, va trobar una forma d'aplicar la viscosa líquida a la tela, però la combinació va resultar massa rígida com per a usar-la. No obstant això la pel·lícula transparent se separava fàcilment del suport de tela, raó per la qual va abandonar la seua idea original atret per les possibilitats del nou material. La baixa permeabilitat de la cel·lofana tant a l'aire com al greix i els bacteris la fa útil com a material per a embolcall d'aliments.

La companyia de llaminadures Whitman dels Estats Units va començar a utilitzar la cel·lofana per a embolicar llaminadures en 1912. Van ser els majors consumidors de cel·lofana importada de França fins a prop de 1924, quan DuPont va construir la primera planta nord-americana de cel·lofana. En 1935 es va establir la British Cellophane Ltd, una empresa conjunta entre La Cellophane SA i Courtaulds, i en 1937 començà a operar una fàbrica per a la manufactura de cel·lofana en Bridgwater.

La cel·lofana també s'usa per a embolicar regals i rams florals.

La pel·lícula de cel·lulosa s'ha fabricat des de 1930 fins a la data. A més de l'ús com a embolcall d'aliments, també té usos industrials, com ara cintes autoadhesives i membranes semipermeables utilitzades per cert tipus de bateries. Amb el temps, el terme "cel·lofana" s'ha generalitzat, i s'usa comunament per a referir-se a diverses pel·lícules plàstiques, fins i tot algunes que no estan fetes sobre la base de cel·lulosa.

Usos[modifica | modifica el codi]

S'utilitza principalment com a embolcall, encara que també va ser molt utilitzada en l'elaboració de cintes adhesives, com la cinta cel·lo, una cinta adhesiva a base de cel·lofana.

Actualment està sent substituïda en gran mesura per altres polímers de qualitats més apropiades per a aquest ús.

En alguns usos, se li apliquen recobriments per a complementar o modificar les seues propietats.