Celia Gámez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Celia Gámez

Fotografia de l'actriu Celia Gámez
Naixement Celia Gámez Carrasco
25 d'agost, 1905
Buenos Aires, Argentina
Mort 10 de desembre, 1992
Buenos Aires, Argentina
Nacionalitat Argentina Argentina

Celia Gámez (Buenos Aires, Argentina, 25 d'agost, 1905 - 10 de desembre, 1992) fou una actriu de revista i opereta argentina.

Molt jove anà a Espanya, on s'instal·là definitivament. Inicià la seva carrera teatral cantant tangos en festes benèfiques organitzades per dames aristocràtiques. La seva vocació la portà a actuar en el gènere musical frívol i va intervindré coma segona figura en les companyies de les vedettes Concha Rey i Reyes Castizo, (la Yankee). De seguda cridà l'atenció la seva innata personalitat i la desimboltura amb què es movia en el món de les candileja. Destacà especialment en la revista Las castigadoras, on es va entreveure ja a la gran estrella de la comèdia musical amb el seu sprit, elegància i humor. Fins aleshores les vedettes musicals espanyoles s'havien inclinat pel castís i aflamencat i la nova estrella que naixia s'apartava d'aquell estil i adoptava un aire europeu i refinat –no exempt de vehemència hispano-americana— que entusiasmà al públic elegant, que fins llavors havia mostrat refús pel gènere revister.

Triomfà plenament abans de la guerra civil espanyola al interpretar la revista del mestre Alonso Las Leandras. L'èxit d'aquesta revista i de la seva estrella va resultar memorable en els annals de la història del teatre musical espanyol. Es representà centenars de vegades entre les constants aclamacions del públic, i els números <El Pichi> i <Los nardos> assoliren extremada popularitat la qual ha arribat fins als nostres dies.

El secret del seu èxit estreba, indubtablement, en la seva enrotlladora personalitat, que imprimia a les cançons i als balls un segell inequívoc. També influí en aquest fet la picardia i frivolitat de què feu gala i fins llavors havien estat coses desconegudes en les vedettes, més atentes a lluir les gales de bellesa que l'enginy del seu cervell. Durant la guerra espanyola feu un parèntesi en les seves activitats i es dedica a recórrer els fronts de batalla del bàndol nacional, per a portar als combatents l'entreteniment de les seves cançons. En la rereguarda presentà, modernitzant-les, algunes operetes de Lehár i Abraham. Es convertí en una fidel propagandista del bàndol nacional i va saber fer popular el xotis No pasarán, escarniment d'un slogan republicà referent a la inexpugnabilitat de la capital de la República. Aquest xotis el cantà pels carrers del Madrid ocupat per les tropes nacionals, entre l'alegria del vencedors.

Restablerta la pau, tornà a triomfar plenament en la comèdia musical Yola, de Sáenz de Heredia, Vázquez Ochando i els mestres Quintero e Irueste, en la que recollia els ritmes moderns de jazz. Aquesta opereta, junt amb Las Leandras, varen ser els seus grans èxits. Després va seguir incansablement presentant comèdies musicals i operetes, coma productora, directora i intèrpret, en les que va saber adaptar plenament a l'esperit musicals dels temps en una constant renovació d'estils i personalitats. Va incorporar al seu repertori la música d'autors joves que ella descobrí, com Moraleda, Fabra, Ruiz de Luna, etc...

Els seus espectacles es distingien per la seva gran presentació, el bon gust del seu muntatge i els seus disciplinats i harmònics conjunts de coristes. Entre els números que va popularitzar, a més dels ja citats, es recorden el Mirame de Yola, l'Estudiantina portuguesa de La hechizera en Palacio, la matxutxa de La cenicienta en Palacio, Contigo iré, de l'obra Si Fausto fuera Faustina, etc. Interpretà diverses pel·lícules.

Obres principals que interpretà a més de les ja citades:

  • El baile del Savoy.
  • Las tentaciones.
  • Peppina.
  • Rumbo a Pique.
  • Vacaciones forzosas.
  • La estrella de Egipto.
  • Gran revista.
  • Las siete llaves.
  • Dólares.
  • Su excelencia la embajadora.
  • El águila de fuego.
  • La estrella trae cola. etc...

Bibliografia[modifica | modifica el codi]