Cels Gomis i Mestre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCels Gomis i Mestre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1841 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1915 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióetnòleg, escriptor, excursionista, folklorista, enginyer, traductor Modifica el valor a Wikidata

Cels Gomis i Mestre (Reus, 5 de gener de 1841 - Barcelona, 13 de juny de 1915) fou un folklorista i enginyer català.

Biografia[modifica]

Fill de Josep Gomis i Galtés nascut a Igualada i de Josepa Mestre i Figuerola nascuda a Reus.[1] Va estudiar a Madrid i va treballar construint bona part de les carreteres d'Espanya d'aquella època, així com de les línies ferroviàries. Durant les obres recollia refranys, supersticions, costums, cants i altres elements del folklore popular, que després va classificar i va publicar. El 1868 va col·laborar amb el seu conciutadà Joan Prim, molt amic del seu cosí Frederic Gomis, en la revolució anomenada La Gloriosa. El 1876 va establir-se a Barcelona. El 1909 va perdre un braç en un accident però va continuar escrivint i en la convalescència va redactar el llibre Cantars catalans.[2]

El 1867 començà la seva activitat política: contactà amb els republicans federals i s'afilià al Club dels Federalistes. Durtant la Revolució de Setembre de 1868 va participar en l'assalt a l'Ajuntament de Barcelona, on sembla que ajudà a preservar els arxius municipals de la destrucció "amb què la gent desfogava el seu entusiasme" segons diu ell mateix. A finals del 1869 s'hagué de refugiar a França i Ginebra, on passà l'hivern 1869-70, moment en què ingressà en la secció de l'Aliança de la Democràcia Socialista, de la qual fou secretari. Tornà a Catalunya el 1870 i jugà un important paper en la penetració del bakuninisme. Secretari de La Solidaridad, col·laborà també a Acracia (1886-88), a El Productor, del qual arribà a ser-ne director, (1887-93), a El Estado Catalán, de Valentí Almirall (1869-1972) i a La Tramontana, de Llunas i Pujals. Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans. Quan es va fundar l'Associació d'Excursions Catalana l'any 1878 en fou un dels membres més actius i va publicar molts articles científics i folklòrics al butlletí de l'entitat. Continuà la seva tasca al Centre Excursionista de Catalunya. L'obra folklòrica de Gomis té dues vessants: una instructiva, manifestada en els seus primers treballs Lo llamp i'ls temporals i La lluna segons lo poble, on explica les creences populars sobre aquests temes, i una altra constructiva, on recull les manifestacions de la saviesa general: Meteorologia i agricultura populars i Zoologia popular en són representatives Signats amb les seves inicials C.G. publicà dos opuscles plenament anarquistes, El Catolicismo y la cuestión social (1886) i A las madres, (1887) a Sabadell.[3] D'acord amb aquesta ideologia, va participar en el Primer Certamen Socialista organitzat a Reus pel Centre d'Amics, una societat obrera amb finalitats instructives i de resistència, de caràcter socialista llibertari i laïcista, vinculada a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.[2] La seva militància anarquista no l'allunyà de les seves posicions federalistes, com ho demostra la seva amistat amb Valentí Almirall, del qual traduí al castellà España tal cual es (1886) i El Catalanismo[4] (1902). Va mantenir, a partir d'un federalisme profundament assumit, amb uns forts components de compromís social, una notable concepció de catalanisme progressista. Un catalanisme crític respecte al catalanisme de caràcter essencialista i conservador imposat pel moviment de la Renaixença.[5] Va escriure també una gran quantitat d'obres escolars sobre temes d'història natural, geografia, gramàtica, geometria i aritmètica.[6]

Obres[modifica]

Entre les seves obres cal esmentar:

  • Lo Llamp y'ls temporals (1884)
  • Programa de literatura oral catalana (1883)
  • La vall de Hóstoles (1885)
  • Aubadas i Capvespres (col·laboració, 1887)
  • Meteorologia i agricultura populars ab gran nombre de confrontacions (1888)
  • Botànica popular ab gran nombre de confrontacions (1891). Reeditada per Edicions Sidillà (2015) amb pròleg de Salvador Palomar.
  • Cantares (1890)
  • Cantars catalans (1913)
  • Cantars i dictats topics de Catalunya i de la resta d'Espanya (1900)
  • La bruixa catalana, aplec de casos de bruixeria i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864-1915 (1987). Reeditada per Edicions Sidillà (2016) amb pròleg d'Adrià Pujol Cruells.
  • De las plantas y sus aplicaciones (1895)
  • Dictats topics catalans (1901)
  • Zoologia popular catalana (1910) Reeditada per Edicions Sidillà (2014) amb pròleg d'Emili Samper
  • Geografia General de Catalunya volum II província de Barcelona (1914) visualització online
  • La lluna segons lo poble (1884)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Baptismes. Llibre XXIV. Pàg.288v. Imatge 35». A.H.A.T. Reus. Parròquia de Sant Pere, apòstol, 06-01-1841. [Consulta: 7 novembre].
  2. ↑ 2,0 2,1 Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 239 i 245. 
  3. ↑ «Cels Gomis i Mestre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «El Catalanismo». [Consulta: 22-II-2014].
  5. ↑ Anguera, Pere. L'ombra de l'estel blanc: estudis sobre el catalanisme polític. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1989, p. 50. ISBN 8478560300. 
  6. ↑ «La Renaixença literària a Catalunya i l'aportació dels reusencs». Revista del Centre de Lectura, Any XIV, núms. 246-248, octubre, novembre, desembre 1933, pàg. 266.

Bibliografia complementària[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Cels Gomis i Mestre a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cels_Gomis_i_Mestre&oldid=31207858»