Cementiri Nou d'Igualada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cementiri Nou d'Igualada
Localització: C. Països Baixos, 22. Igualada (Anoia)
Coordenades: 41° 35′ 33″ N, 1° 38′ 14″ E / 41.592482°N,1.637139°E / 41.592482; 1.637139Coord.: 41° 35′ 33″ N, 1° 38′ 14″ E / 41.592482°N,1.637139°E / 41.592482; 1.637139
Construït: XX
Estil: Darreres tendències
Bé inventariat
Identificador: IPAC: 6720
Cementiri Nou d'Igualada situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

El Cementiri Nou d'Igualada és un cementiri edificat entre 1985 i 1994, obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, guanyadors del concurs convocat per l'Ajuntament d'Igualada (Anoia) el 1983.[1] Ha estat considerat com una de les obres més poètiques de l'arquitectura catalana del segle XX[2] i l'any 1992 fou guardonat amb el premi FAD d'arquitectura.[3][4] Es troba al carrer dels Països Baixos, en el polígon industrial de les Comes, a Igualada.[1] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els diferents blocs de nínxols s'organitzen de manera que s'adapten al terreny. La forma atalussada que es aconseguí amb la superposició de caixons prefabricades, el recobriment amb pedra d'algunes parts i l'enjardinament de la coberta ajuden aconseguí la integració. El paviment de les zones d'accés i de davant dels nínxols té travesses de tren encastades. Un voladís corbat de formigó protegeix els frontals dels nínxols.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1969-70, es va fer una modificació de límits entre el terme d'Odena i el d'Igualada quedant els terrenys on ara hi ha el cementiri en el terme d'Igualada.[3] L'any 1983 l'Ajuntament de la ciutat convocà el concurs per adjudicar el nou cementiri, ja que el cementiri vell, ubicat a l'avinguda Pau Casals i inaugurat el 1819,[5] no disposava de prou espai. El projecte del cementiri nou va diferenciar-lo de la concepció dels cementiris tradicionals, mostrant-lo com un parc on passejar.[1] Es va realitzar un tall en el sòl, a les parets del qual se situen els nínxols,[1] els quals estan ubicats sota una estructura corbada de formigó que els cobreix.[4] La major part del cementiri està enfonsat respecte al nivell del sòl, fet que l'integra en el paisatge.[4] La baixada es realitza seguint un camí en ziga-zaga.[4] En el recinte hi ha múltiples racons, objectes i detalls que juguen amb la llum i l'ombra.[1] Les obres van començar el 1988, la inauguració de la primera fase va ser el 1992[3] i es va completar el 1994. El seu dissenyador, Enric Miralles i Moya, mort prematurament l'any 2000, està enterrat en aquest cementiri.[2]

Vista panoràmica del cementiri

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri Nou d'Igualada Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 festacatalunya.cat, IGUALADA. PARC I CEMENTIRI NOU
  2. 2,0 2,1 Suzanne, Strum (Paperback). Barcelona: a Guide to Recent Architecture. Ellipsis (B.T. Batsford Ltd). p. 320 pages. ISBN 1-84166-005-1.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Cementiri Nou d'Igualada». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 poblesdecatalunya.cat, Cementiri Nou (Igualada - Perifèria - Anoia)
  5. Ajuntament d'Igualada, Cementiri Vell

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Zabalbeascoa, Anatxu. Igualada Cemetery: Barcelona, 1986-90 - Enric Miralles and Carme Pinos (Architecture in Detail S.). Phaidon Press. ISBN 0-7148-3281-2.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri Nou d'Igualada Modifica l'enllaç a Wikidata