Cementiri de Sant Gervasi
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cementiri  | |||
| Construcció | XIX Mitjan | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| Localització | Camí del Cementiri de St. Gervasi, 4-8. 08035 Barcelona (Barcelonès) | |||
| ||||
| Catàleg del patrimoni arquitectònic de la Ciutat de Barcelona | ||||
| Identificador | 2231 | |||
El Cementiri de Sant Gervasi és un cementiri protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona (Barcelonès), al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Descripció[modifica]
El cementiri s'inaugurà en 1853, com a nou cementiri del municipi de Sant Gervasi de Cassoles, situat a la rodalia de l'antic nucli del poble, en el pendent de Collserola.[1]
El recinte té 12.229 m², en dues parts, separades per una escalinata central que va de l'entrada a la capella. A banda i banda hi ha els panteons, tombes i alguns blocs de nínxols, en total 4773 sepultures. Els murs perimetrals també contenen nínxols. La varietat estilística de les escultures i els panteons és gran, predominant-hi l'eclecticisme. En destaquen alguns panteons com el panteó Cros, projectat per Joan Baptista Pons i Trabal (1894).
Personalitats enterrades[modifica]
Entre les persones que s'hi han enterrades hi ha (per ordre cronològic de mort):
- Vicenç de Paül Roca i Pi (Barcelona, 1780 - Badalona, 1852), baró de Marmellar, empresari i filantrop (Illa S. Magdalena, nínxol 52).
- Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 1868), novel·lista, periodista i historiador (illa 2, carrer de Sant Pere, nínxol 11).
- Baldomer Galofre i Giménez (Reus, 1846 - Barcelona, 21902), pintor.
- Feliu Martí i Urpí (m. Barcelona, 1906), alcalde de la Vila de Gràcia.
- Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911), poeta i escriptor, en un panteó on també hi ha les restes dels seus parents (Illa S. Esteve, panteó 8).
- Victorià Seix Saura (m. 1911), litògraf i impressor; Victorià Seix Miralta, impressor i editor, cofundador de la l'editorial Seix & Barral; Víctor Seix i Perearnau (Barcelona, 1923 - Frankfurt del Main, 1967), editor (Illa S. Magdalena, tomba 26).
- Darío de Regoyos (Ribadesella, Astúries, 1857 - Barcelona, 1913), pintor.
- Lluís Comenge i Ferrer (Madrid, 1854 – Barcelona, 1916), metge (Illa S. Joan, panteó 1).
- Felip Pedrell (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922), músic (al fossar comú; en 1990, les restes hi foren portades per manca de pagament del nínxol; es van intentar localitzar per a portar-les a Tortosa, però ja no van poder destriar-se)
- Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1850 - 1923), arquitecte, historiador i polític, en un nínxol al mur perimetral (Illa S. Pere, nínxol 240), a la dreta de l'entrada.
- Carme Parreño (Saragossa,1856 - Barcelona,1924), actriu.[2]
- August Font i Carreras (Barcelona, 1846 - 1924), arquitecte
- Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 1858 - Barcelona, 1927), pintor (Illa S. Joan, nínxol 242)
- Dolors Lleonart i Casanovas (Gualba, 1866 - Barcelona, 1936), metgessa.
- Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873 – 1940), pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire
- Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 1857 - Barcelona 1941), escultor modernista (illa S. Joan, pis 6, nínxol 279)
- Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Barcelona, 1872 – 1949), compositor i director d'orquestra (messeta superior, nìnxol 227)
- Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 1875 - Barcelona, 1957), advocat i polític, fundador de la Lliga Regionalista (Illa S. Esteve, panteó 7) .
- Àngel Rodríguez Ruiz (Barcelona, 1879 - 1959), fundador del Reial Club Deportiu Espanyol.
- Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona, 1899 - 1962), compositor i director d'orquestra (messeta superior, nínxol 227).
- Antoni Pérez i Moya (València, 1884 - Barcelona, 1964), músic, compositor i director coral (Illa S. Francesc Xavier, nínxol 711).
- Pere Vergés i Farrés (Barcelona, 1896 - 1970), pedagog (Illa S. Agnès, nínxol 318??).
- Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 1888 - Barcelona, 1973), arquitecte (Illa S. Tecla, nínxol 93).
- Jordi Rubió i Lois (Barcelona, 1926 - 1988), historiador i editor, estudiós de la classificació bibliotecària i professor en l'Escola Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació (Illa S. Agnès, nínxol 80).
- Ricard Giralt Miracle (Barcelona, 1911 – 1994), il·lustrador, dissenyador gràfic i tipògraf (Illa S. Aleix, nínxol 384).
- Xavier Turull i Creixell (Barcelona, 1922-2000), violinista i compositor (Illa S. pere, nínxol 56, pis 2).
- Montserrat Coll i Oriol (Barcelona, 1906 - Terrassa, 2000), esposa de Ricard Lamote de Grignon (Messeta superior, nínxol 227).
- Joan Gomis i Sanahuja (Barcelona, 1927 - 2001), periodista, activista pels drets humans (Illa S. Agnès, nínxol 16).
- Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, 1912 - Barcelona, 2002), músic (Illa S. Eulàlia, illa 10, nínxol 51 (primer pis).
- Marta Mata i Garriga (Saifores, 1926 - Barcelona, 2006), pedagoga, diputada i senadora.
- Ramon Noè i Hierro (Barcelona, 1923 - Sabadell, 2007) dibuixant i pintor (replà superior, nínxol 435).
- Josep Guinovart i Bertran (Barcelona 1927 - 2007), pintor, dibuixant i gravador.
- Conxita Bardem i Faust (Barcelona, 1918 - 2008), actriu de teatre i de cinema (Illa S. Agnès, nínxol 7).
- Miquel Siguan i Soler (Barcelona, 1918 – 2010), psicòleg i escriptor, introductor del model educatiu d'immersió lingüística.
- Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío (Barcelona, 1926 - 2014), editor i escriptor.
- Margarita Rivière (Barcelona, 1944 - 2015), periodista i assagista, feminista (Illa S. Aleix, panteó 11).
Referències[modifica]
- ↑ «Ressenya del cementiri». cbsa.es. Arxivat de l'original el 2014-09-24. [Consulta: 28 setembre 2014].
- ↑ «Música y Teatros». La Vanguardia, 31-05-1924. [Consulta: 22 desembre 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de Sant Gervasi |