Cementiri del Poblenou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Entrada monumental al cementiri
Perspectiva dels nínxols

El cementiri del Poblenou està situat al barri del mateix nom de la ciutat de Barcelona, al carrer Taulat núm. 2.

Va ser inaugurat pel bisbe Climent l'any 1775 qui l'havia fet construir per raons d'higiene, avançant-se a la mesura que el 1787 obligava a traslladar fora de les muralles de la ciutat tots els cementiris i enterraments de les parroquies. És, doncs, el primer cementiri de la ciutat que va ser construït fora del perímetre emmurallat.[1]

L'any 1813 va ser destruït per les tropes napoleòniques i l'any 1819 va ser reconstruït al mateix lloc que ocupa actualment. L'arquitecte d'aquesta reconstrucció fou l'italià Antonio Ginesi. És un disseny d'estil neoclàssic amb una distribució ordenada i simètrica, reflectint els gustos estètics de l'època.

Ginesi es va inspirar en els cementiris tipus mediterrani com el construït a Pisa a finals del segle XVIII. Consta d'una planta rectangular, envoltada per alts murs, amb una entrada monumental que s'obre a una plaça semicircular. Al fons del recinte, una capella i al mig -distribuint les diferents seccions- un monument o una creu. En el cas del Poblenou, el monument central és el mausoleu dedicat a la memòria de les víctimes de l'epidèmia de febre groga de 1821 que va causar més de 6.000 morts a Barcelona.[2]

L'any 1849 es produeix una important ampliació incorporant un espai dedicat exclusivament a panteons de les classes benestants on es concentren una bona mostra de les obres dels millors arquitectes i escultors de la segona meitat del segle XIX, d'estil eclèctic, neoclàssic i modernista.[3]

Personalitats enterrades[modifica | modifica el codi]

Llista de personalitats per ordre cronològic de mort:

I panteons d'algunes famílies importants a la ciutat durant el segle XIX: Porcar, Arnús (panteons 119 i 139), Girona, Güell, Garriga i Nogués (Dep. I, illa 4, panteó 20), Bonaplata (Dep. II, A.C. 49), Jaumandreu, Macaya, Brusi (Dep. II, panteó 206), marquesos d'Alfarràs (Dep. I, illa 3a exterior, núm. 413-414), marquesos de Dou (Cerca 1a, núm. 3556), marquesos de Lamadrid, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Babiano i Sànchez, Eloi. Antoni ROvira i Trias. Arquitecte de Barcelona. Barcelona: Viena, 2007. ISBN 978-84-8330-435-8. 
  2. Daniel Venteo. El cementiri de Poblenou: memòria de la Barcelona contemporània. Barcelona Metropòlis Mediterrània, n.65. Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona (2006).
  3. Cementiris de Barcelona. "Un passeig pel cementiri de Poblenou". Guia del visitant. Barcelona-2007
  4. Sòria i Bascompte, 2006, p. 28.
  5. 5,0 5,1 Sòria i Bascompte, 2006, p. 29.
  6. Sòria i Bascompte, 2006, p. 30.
  7. Gómez-Alba, Julio. «Lluís Marià Vidal i Carreras». A: Ciència i Tècnica als Països Catalans. Barcelona: Fundació Catalana per la Recerca, 1995. ISBN 84-7583-441-8 [Consulta: 11 novembre 2014]. , pàg. 590

Coord.: 41° 23′ 42″ N, 2° 12′ 6″ E / 41.39500°N,2.20167°E / 41.39500; 2.20167

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri del Poblenou