Cementiri del Poblenou

Entrada monumental al cementiri

El cementiri del Poblenou està situat al barri del mateix nom de la ciutat de Barcelona, al carrer Taulat núm. 2.

Va ser inaugurat pel bisbe Climent l'any 1775 qui l'havia fet construir per raons d'higiene, avantçant-se a la mesura que el 1787 obligava a traslladar fora de les muralles de la ciutat tots els cementiris i enterraments de les parroquies. És, doncs, el primer cementiri de la ciutat que va ser construït fora del perímetre emmurallat.

L'any 1813 va ser destruït per les tropes napoleòniques i l'any 1819 va ser reconstruït al mateix lloc que ocupa actualment. L'arquitecte d'aquesta reconstrucció fou l'italià Antonio Ginesi. És un disseny d'estil neoclàssic amb una distribució ordenada i simètrica, reflectint els gustos estètics de l'època.

Ginesi es va inspirar en els cementiris tipus mediterrani com el construït a Pisa a finals del segle XVIII. Consta d'una planta rectangular, envoltada per alts murs, amb una entrada monumental que s'obre a una plaça semicircular. Al fons del recinte, una capella i al mig -distribuint les diferents seccions- un monument o una creu. En el cas del Poblenou, el monument central és el mausoleu dedicat a la memòria de les víctimes de l'epidèmia de febre groga de 1821 que va causar més de 6.000 morts a Barcelona.

L'any 1849 és produeix una important ampliació incorporant un espai dedicat exclusivament a panteons de les classes benestants on es concentren una bona mostra de les obres dels millors arquitectes i escultors de la segona meitat del segle XIX, d'estil eclèctic, neoclàssic i modernista.

Personalitats enterrades

Perspectiva dels nínxols

Escultura "El petó de la mort"

Panteons

Escultures d'un panteó

• Antoni de Capmany (Barcelona 1742 - Cadis 1813), historiador, filòleg i polític (a la capella)
• Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 1750 - Barcelona, 1824), escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg (Dep. II, peristil)
• Damià Campeny (Mataró, 1771 - Barcelona, 1855), escultor neoclàssic (al segon recinte, en lloc avui desconegut)
• Fèlix Torres i Amat (Sallent 1772 - Madrid 1847), eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista, bibliògraf (Dep. II, peristil)
• Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835), arquitecte neoclàssic
• Josep Marià de Cabanes i d'Escofet (Solsona, 1775 – Barcelona, 1842), arqueòleg i polític, alcalde de Barcelona (Dep. II, panteó 289)
• Mariano Lagasca (Encinacorba, Saragossa, 1776 - Barcelona, 1839) botànic, director del Real Jardín Botánico de Madrid (Presbiteri, tomba buida: en 1995, se'n traslladaren les restes al seu poble natal) (Dep. II, peristil 8)
• Antoni Brusi i Mirabent (Barcelona 1782 - 1821), impressor i editor del Diari de Barcelona, i els seus continuadors, la seva esposa Eulàlia Ferrer, i son fill Antoni Brusi i Ferrer (Dep. II, panteó 206)
• Antonio Ginesi (Itàlia, 1791 - Barcelona, 1824), arquitecte, autor del projecte del cementiri (a la capella)
• Erasme de Janer i de Gònima (Barcelona, 1791 - 1862), industrial de teixits i hisendat, alcalde de Barcelona (1846) (Dep. II, A.C. 40)
• Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798 - 1862), poeta, iniciador de la Renaixença (a la capella)
• Joan Güell i Ferrer (Torredembarra 1800 – Barcelona 1872), economista i industrial (Dep. II. A.C. 55, traslladats en 1955 al Monestir de Pedralbes)
• Antoni Bergnes de las Casas (Barcelona 1801 - 1879), editor, filòleg, hel·lenista, rector de la Universitat de Barcelona (en un nínxol, sense làpida)
• Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona 1806 - Gènova 1870), polític navarrès, ministre espanyol d'Hisenda i autor del Diccionario geográfico
• Josepa Massanés (Tarragona, 1811 - Barcelona, 1887), poeta del romanticisme i la Renaixença (Dep. I, nínxol exterior 210, illa 2a)
• Josep Oriol Mestres (Barcelona, 1815 - 1895), arquitecte (Dep. II, nínxol preferent 111)
• Alexandre de Bacardí i de Janer (Barcelona, 1815 o 1822-1905), jurista barceloní (Sepultura núm. 40, prop del departament I)
• Narcís Monturiol (Figueres, 1819 – Sant Martí de Provençals, 1885) enginyer, polític i inventor d'un submarí (Dep. I, illa 1, nínxol 586; buida: restes traslladades en 1972 a Figueres)
• Miquel Fluixenc i Trill (Tarragona, 1820- Barcelona 1874), pintor
• Evarist Arnús (Barcelona 1820 - 1890) financer (Dep. II, panteó 139)
• Salvador Bonaplata i Fabregat, industrial, creador del primer vapor tèxtil d'Espanya
• Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824 – 1874), polític, compositor i escriptor (Dep. II, tomba 65)
• Josep Ferrer i Esteve (Girona, 1835 - Barcelona, 1916), guitarrista i compositor
• Rosend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1838-1891), orfebre i escultor (Dep. I, nínxol exterior, illa 2a, 1411)
• Josep Maria Serra i Muñoz (m. 1882), industrial i filàntrop, marit de Dorotea de Chopitea (Dep. I, panteó)
• Frederic Soler, "Serafí Pitarra" (Barcelona, 1839-1895), poeta, dramaturg i empresari teatral (va ésser sebollit a la mateixa tomba que Clavé, amic seu, però les restes foren traslladades, en 1964, al Cementiri de Montjuïc)
• Manuel Porcar i Tió (Tortosa, 1840/41 - 1918), polític i empresari, alcalde de Barcelona (Dep. II, peristil 2)
• Valentí Almirall (Barcelona, 1841-1904), ideòleg i polític, autor de Lo nacionalisme (Dep. II, nínxol preferent 36).
• Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 1846 - 1918) (Dep. II, A.C. 53)
• Miquel Mas i Bargalló (Reus, 1846 – Barcelona, 1923), músic i guitarrista reusenc.
• Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930), novel·lista, autor en català (Dep. II, nínxol preferent 110)
• Marià Foix i Prats (Barcelona 1856 – 1914), dibuixant i il·lustrador
• Josep Llimona i Bruguera (Barcelona, 1864 - 1934), escultor (Departament II, nínxol de preferència núm. 93, primer pis)
• Antonet, Umberto Guillaume (Brescia 1872 - París 1935), pallasso, considerat el més complet clown de la història del circ, que tingué com a parelles Grock i Beby
• Francesc Canals Ambrós, el "Santet" (Barcelona, 1877 - 1899), jove humil, dependent de comerç mort als 22 anys, pel qual hi ha una devoció religiosa popular i a qui s'atribuixen miracles (Dep. I, illa 4A, nínxol interior central 138)
• Miquel Llobet i Solés (Barcelona, 1878 - 1938), compositor i guitarrista (Departament I, illa 1a exterior, pis 3r, núm. 19).
• Carmen Tórtola Valencia (Sevilla, 1882 – Barcelona, 1955), ballarina (Dep. III, panteó 12)
• Romà Bonet i Sintes Bon (Barcelona, 1886 - 1966) dibuixant caricaturista i pintor
• Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia, Barcelona), 1889 – Barcelona, 1952), arquitecte noucentista
• Lola Anglada (Barcelona, 1893 – Tiana, 1984), dibuixant i narradora infantil (Dep. I, illa 3a interior, nínxol de preferència 28, pis 1r)
• Maria Vila (Gràcia, Barcelona 1897 - Barcelona, 1963) i Pius Daví (Moià 1891 - Barcelona 1956), actors teatrals
• Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898-1988), poeta i escriptor (Dep. II, tomba)
• Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona, 1905-1990), novel·lista i traductor
• Mary Santpere (Barcelona, 1913-1992), actriu, i els seus pares, els actors Josep Santpere i Pey (Barcelona, 1875-1939) i Rosa Hernáez Esquirol (Barcelona, 1888-1964) (Dep. I, illa 3a, tomba menor 6, interior)
• Ramon Sabatés i Massanell (Barcelona, 1915 -2003), dibuixant d'historietes, creador de Los Inventos del Profesor Franz de Copenhague (Dep. I, illa 1a interior, nínxol 1504, pis 4t)
• Josep Vilató i Ruiz, conegut com a J. Fin (Barcelona 1916 – París 1969), pintor i gravador
• Agustí de Semir Rovira (Barcelona, 1918 - 2006), advocat
• José Luis de Vilallonga, marquès de Castellbell (Madrid 1920 - Port d'Andratx 2007), escriptor en castellà, actor i aristòcrata (dep. II, panteó 122)
• Jordi Sabater i Pi (Barcelona, 1922 - 2009), etòleg i primatòleg, descobridor de Floquet de Neu
• Benita Aizcorbe (1923-2006), periodista i feminista
• Llorenç Galmés (Manacor, 1925 - Barcelona, 2006), teòleg i historiador dominic (nínxol dels dominics)
• Cassen, Cast Sendra i Barrufet (Tarragona, 1928 - Barcelona, 1991), actor (Dep. IV)
• Sergi Selma Martínez (Barcelona 1970-1995), boxador, campió d'Espanya (nínxol 208).

I panteons d'algunes famílies importants a la ciutat durant el segle XIX: Porcar, Girona, Güell, Garriga i Nogués (Dep. I, illa 4, panteó 20), Bonaplata, Jaumandreu, Macaya, Brusi, etc.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri del Poblenou

• Documental "L'últim viatge", on es repassa la història del cementiri i del barri del Poblenou.