Cenomans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els cenomans (llatí cenomani o cenomanes o commoni, també segobrii o sebrogigii, o sigui segobris o segobrigis) foren un poble gal de la Gàl·lia Cèltica que Cèsar esmenta com aulercis cenomans. Vivien a l'est dels carnuts entre el Sena i el Loira a la regió del Maine. Tot i que considerats lígurs el seu nom era celta (sego i brigos : "(els de) la forta tribu"; brigos es transcriu briges en grec. En territori dels segobrigis es diu que els foceus van fundar Massàlia.

La seva capital fou, segons Ptolomeu, Vindinum. Es van unir a Vercingètorix el 52 aC i van enviar cinc mil homes a Alèsia.

Un altre grup de cenomans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Livi, i Brixia i Cremona segons Plini; Ptolomeu també els hi assigna Bèrgam i Mantua

Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el 225 aC, quan els ínsubres i els bois van combatre Roma, cenomans i vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil homes. També van romandre lleials quan Anníbal va envair Itàlia i van combatre a Trèbia. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar (200 aC) i l'any següent es van unir als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol Gai Corneli Cetege el 197 aC en una batalla en la que es capturà al cartaginès Amílcar.[1] no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30.