Cenote sagrat de Chichén Itzá
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cenote  | |||
| Part de | Chichén Itzá | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 34 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tinum (Mèxic) | |||
| ||||
El cenote sagrat és un cenote del tipus obert (a cel obert), que es mostra com una depressió circular plena d'aigua que fa uns 60 m de diàmetre, amb parets verticals que fan 15 m des del nivell l'accés a la superfície de l'aigua. Es troba al nord de la piràmide de Kukulcán i hi està connectat mitjançant una calçada d'uns 300 m de longitud. Com en el cas general dels cenotes, a nivell del mantell freàtic, està connectat amb altres fluxos laminars subterranis, que finalment arriben a l'oceà. Es diu que els Itzáes, fundadors de Chichén Itzá, i més tard els Xiues, que van dominar la regió cap al període postclàssic de la cultura maia, l'utilitzaven per fer sacrificis animals i humans, com a tribut als seus déus. També llançaven ceràmica i joies al fons, en ofrenes i rituals religiosos.
Els cenotes[modifica]
Un cenote (del maia ts'ono'ot: caverna amb aigua), és una dolina inundada d'origen càrstic que es troba en algunes cavernes, com a conseqüència d'haver-se ensorrat el sostre d'una o diverses coves. Aquí s'hi ajunten les aigües subterrànies, i s'hi formen estanys més o menys profunds. Hi ha diversos tipus de cenotes: a cel obert, semioberts i subterranis o en gruta. Aquesta classificació està directament relacionada amb l'edat del cenote, i els cenotes madurs, com és el cas del "cenote sagrat", són aquells que es troben completament oberts i els més joves els que encara conserven la seva cúpula o volta intacta, encara no afectada per l'erosió que va gradualment deteriorant la capa calcària que la forma.[1]
Cenotes a Chichén[modifica]
En el cas de Chichén Itzá, hi ha dos cenotes importants (és possible que n'hi hagi més, no detectats). El denominat Xtoloc (en llengua maia, la iguana) i el conegut com a cenote sagrat. El primer era per proveir d'aigua a la població i el segon utilitzat només per a fins rituals en el nom de Chaac déu de la pluja per als maies.[2]
Exploració i dragatge del cenote sagrat[modifica]
En el cenote sagrat, de 13 m de profunditat i on el fons té una gran quantitat de fang, hi ha al costat sud un ampit que afirmen les tradicions que va ser utilitzat per llançar donzelles ricament abillades i enjoiades. Això, al segle xix, va despertar la cobdícia d'Edward Herbert Thompson[3] qui es va fer nomenar cònsol dels Estats Units a Mérida, va comprar la hisenda Chichén Itzá el 1893 i va instal·lar una draga el 1904 a la vora del cenote. D'aquesta forma, Thompson va extreure del cenote gran quantitat d'objectes, esquelets humans i d'animals, així com joies i peces arqueològiques elaborades en jade i ònix, que va traslladar al seu país per vendre, realitzant aquesta tasca durant 30 anys, fins que va ser denunciat i la hisenda expropiada. La major part de les peces així obtingudes van ser adquirides pel Museu Peabody[4] dels Estats Units. Finalment, després de la intervenció del govern mexicà, el museu va acceptar tornar a Mèxic la meitat del lot el 1970 i altres peces més recentment, el 2008.[5][6]
Des de llavors, s'han fet dos dragatges addicionals, el primer dels quals per la Societat Mexicana de Geografia i Història,[7] amb magres resultats i el segon, molt més complet i fructífer, per diverses dependències del govern mexicà, encapçalades per l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els objectes obtinguts mercès a aquestes incursions al cenote sagrat es troben principalment al Museu d'Antropologia i Història de la Ciutat de Mèxic[8]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cenote sagrat de Chichén Itzá |
- ↑ Los Cenotes de la Península de Yucatán. Juan Schmitter. Colegio de la Frontera Sur
- ↑ Op cit.Yucatán en el tiempo
- ↑ «Edward Herbert Thompson (1856-1935)». Arxivat de l'original el 2009-09-12. [Consulta: 27 gener 2012].
- ↑ «Museo Peabody de Harvard en Massachustes, E.U.A.». Arxivat de l'original el 2009-01-19. [Consulta: 27 gener 2012].
- ↑ «Acepta Museo Peabody devolver a México piezas de jade mayas». Arxivat de l'original el 2014-09-06. [Consulta: 27 gener 2012].
- ↑ Op cit. Enciclopedia Yucatán en el tiempo
- ↑ Sociedad Mexicana de Geografía e Historia
- ↑ Op cit. Yucatán en el tiempo