Censor romà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rmn-military-header.svg

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus

Qüestor
Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte romà
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de cavalleria
Tribú consular
Llegat romà

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Magister militum
Governador romà
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública). El càrrec apareix el 435 aC per ajudar als cònsols a fer els cens de ciutadans i béns (census).

Cada quatre anys corresponia als cònsols fixar els pressupostos, fer les llistes dels ciutadans i la distribució dels Impostos. L'any 435 aC (319 de Roma) el Comicis Centuriats, a proposta de la noblesa patrícia del seu si, varen elegir uns nous magistrats per aquestes funcions, anomenats censors, que exercien el seu càrrec per un màxim de divuit mesos. Hi havia dos censors, un patrici i un plebeu

La Censura es va convertir aviat en una magistratura apetible. A les seves funcions pressupostàries, de llistes i distribució d'impostos es va agregar (Lex Ovinia) el dret de proveir les places vacants al senat i dins l'orde eqüestre, o revocar els senadors existents (essent necessaris per a qualsevol d'aquests actes l'acord dels dos censors). Com la modificació de la composició del Senat s'establia cada cinc anys, amb motiu del cens, la durada mínima del càrrec era d'un lustre. La llei també va imposar funcions de control de la moral pública (dels càrrecs públics), control de comptes, verificacions, etc.

Els censors també dirigien els treballs finançats per l'estat. El 310-309 aC, el censor Appius Claudius va construir un aqueducte i una via (la via Àpia). També distribuïen la terra confiscada (ager publicus).

Des del 190 aC es va establir que el censor devia haver passat abans per les magistratures inferiors, i que entre cada magistratura havia d'existir un termini prefixat d'inacció, el que va fer difícil l'accés al càrrec per a ningú que no procedís de l'aristocràcia, al tenir les magistratures una tradició familiar hereditària. Els censors distribuïen els càrrecs en funció de la riquesa. Així els censors es van convertir en instrument del Senat i de l'aristocràcia. Amb el poder al senat, en la censura i en l'orde eqüestre, l'aristocràcia controlava tots els ressorts del poder.

Sul·la va abolir el càrrec el 81 aC que fou restaurat per Pompeu i Crassus el 70 aC. Cèsar el va tornar a abolir però August el va restaurar, si bé l'emperador seria des de llavors un dels dos censors, i l'altre era generalment un familiar seu. Les funcions, com que l'imperi era molt gran, ja no eren les mateixes, però seguien fent el cens periòdicament (província per província)

La magistratura fou abolida per Domicià.


Magistratures romanes
Ordinàries:   Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat
Extraordinàries:   Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir