Central hidroelèctrica d'Espot
|
Falta una imatge!
Podeu contribuir afegint-hi una imatge (fotografia, dibuix, esquema, diagrama, etc.) que il·lustri l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí. |
|
| País | |
|---|---|
| Regió | Alt Pirineu i Aran |
| Comarca | Pallars Sobirà |
| Municipi | Espot |
| Poble | Estaís |
| Altitud | 915,9 msnm |
| Coordenades | 42° 34′ 15.27″ N, 1° 8′ 27.23″ E / 42.5709083,1.1408972Coord.: 42° 34′ 15.27″ N, 1° 8′ 27.23″ E / 42.5709083,1.1408972 |
| Tipologia | Central hidroelèctrica |
La central hidroelèctrica d'Espot, o de la Torrassa, és una central hidroelèctrica situada a la Noguera Pallaresa, per sota del Pantà de la Torrassa, dins del terme municipal d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.
Va ser inaugurada el 1953 per FECSA, en el marc de la gran inversió en centrals hidràuliques impulsada per l'antic Instituto Nacional de Industria del règim franquista. Se n'havien començat les obres el 1950.
La central aprofita les aigües de l'Escrita i de la Mola, i salta un desnivell de 410 metres a través d'una conducció d'aigua de gran volum, perfectament visible des de tota la vall. Arriba a un cabal màxim de 3,3 m³, amb una potència instal·lada de 9.760 kW. La producció anual del 1979 havia arriba a assolir els 51.688.000 kWh.
A prop de la central, aigües amunt de la Noguera Pallaresa, es troba lo Mall, un tros de ferro encastat a terra que sobresurt quasi un metre de terra. Una llegenda explica que es tracta de l'arma inacabada d'un gegant; la llegenda inspirà a Jacint Verdaguer un fragment del Canigó:
- Tot passant pel pla d'Esterri
- pel camí que baixa a Gerri
- mal clavada en un llis d'herba,
- ha ovirat, fèrria i superba,
- la gran maça de Rotllan. Jacint Verdaguer, Canigó
Tanmateix, estudis més recents[1] relacionen aquestes peces de ferro (són dues) amb una farga que hi podia haver hagut en els entorns, potser a la Guingueta d'Àneu. La peça més gran, situada horitzontalment, és un mall de forjar, de mida mitjana, mentre que la vertical deu ser una enclusa gran.
Referències [modifica]
- ↑ Mateu 2004.
Bibliografia [modifica]
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Espot». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Mateu i Subirà, Joaquim. Fargues de Catalunya i Andorra. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2004 (Col·lecció Nissaga, 18). ISBN 84-232-0670-X.
Enllaços externs [modifica]
- «Central hidroelèctrica d'Espot». Gran Enciclopèdia Catalana en línia.
- La Central hidroelèctrica d'Espot en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya