Convent i església de la Mercè (Girona)
| Convent i església de la Mercè | |
 |
|
| Localització: | Pda. de la Mercè. Girona |
| Coordenades: | 41° 58′ 55″ N, 2° 49′ 31″ E / 41.98189,2.82525Coord.: 41° 58′ 55″ N, 2° 49′ 31″ E / 41.98189,2.82525 |
| Construït: | XVII |
| Estil: | Obra popular |
| Bé inventariat | |
| Identificador: | IPA: 21246 |
 Localització a Catalunya
|
|
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
El conjunt del convent es desenvolupa a l'entorn d'un claustre de planta quadrangular, voltat d'arcs de mig punt rebaixats que descansen sobre pilastres quadrades, a la planta baixa, i parets massisses amb balcons al pis. Recentment s'ha remodelat l'edifici, ampliant-lo en una planta superior. L'ampliació presenta obertures corregudes a les façanes dels claustre. L'església es troba a la banda septentrional del convent. És d'una sola nau coberta amb volta ogival i capelles laterals. No presenta absis. L'enteixinat existent actualment, és fruit de la rehabilitació efectuada en els darrers anys, que ha afectat al conjunt del convent.[1]
Notícies històriques [modifica]
Fins a la Desamortització, l'edifici funcionà com a convent dels Mercedaris a Girona. Després passa a mans de l'exèrcit que hi instal·là una caserna de soldats. Posteriorment es transformà en hospital militar. Fa pocs anys fou adquirit per l'ajuntament i que remodelà el conjunt per instal·lar-hi l'Escola d'Arts i Oficis municipal. Actualment s'hi imparteixen d'art, dibuix, tapís, etc.[1]
Centre Cultural La Mercè [modifica]
El Centre Cultural La Mercè és un equipament municipal, polivalent i pluridisciplinari a Girona (Catalunya) que gestiona una programació d'activitats culturals i que acull iniciatives diverses. L'objectiu del centre és dotar la ciutat d'un espai obert a l'activitat cultural en el qual es faciliti el coneixement i es potenciï l'intercanvi entre artistes, intel·lectuals, estudiants i públic en general. El centre vol acollir totes les persones interessades en l'art i les lletres i oferir ple d'activitats per a la ment i els sentits.[2]
Bibliografia[3] [modifica]
- Joan Busquets i Dalmau, “La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real (1626-1683)". 2 volums. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994
- DD.AA. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. 3 volums. Editorial Claret, 2000
- Anna Gironella, "Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX". Ajuntament de Girona, 2005
- Christian Guilleré, “Girona medieval. Crisis i desenvolupament (1360-1460)”. Quaderns d'història de Girona, 1992
- Christian Guilleré, "Girona al segle XIV". 2 volums. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993 i 1994
- Ernest Zaragoza i Pascual, “Recuperació dels convents gironins després de la guerra del francès”. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. núm. 40, pàgines. 257 a 286, any 1999
(procedents de l'Arxiu Municipal de Girona)
- Fons conventuals. Llibre de visites pastorals i inventaris patrimonials del convent de La Mercè (1630-1649)
- Manual d'Acords de 1752
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Convent i església de la Mercè». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 febrer 2013].
- ↑ Xavier Carmaniu Mainadé,«Un pròleg de set segles. Història de l'edifici de La Mercè», Ajuntament de Girona.
- ↑ Xavier Carmaniu, op.cit.,pàgina 6
