Centre Cultural Terrassa
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Arquitecte | Joan Baca i Pericot | ||||||
| Construcció | Final del segle XX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Darreres tendències | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Terrassa (Vallès Occidental) | ||||||
| Localització | Rambla d'Ègara, 340. Terrassa | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 28202 | ||||||
| |||||||
El Centre Cultural Terrassa, antic Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, és un edifici del centre de Terrassa inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Està situat al costat de l'antiga fàbrica Aymerich i Amat, a la Rambla d'Ègara. És un edifici de planta irregular, format per diversos cossos de formigó, amb cobertes planes i lluernes que imiten el coronament en forma de dent de serra característic de les construccions fabrils de la zona. A la part posterior hi ha l'auditori, de grans dimensions i planta quadrangular, més elevat, amb la part superior metàl·lica i de volums geomètrics. A la banda esquerra del conjunt hi ha un edifici d'estructura cúbica, amb façana metàl·lica i de vidre.[1]
Història[modifica]
L'edifici del Centre Cultural, promogut per la Caixa d'Estalvis de Terrassa, amb l'objectiu de dinamitzar l'activitat cultural de la ciutat, va ser erigit en la commemoració del centenari de la fundació d'aquesta entitat, i s'inaugurà el 25 d'octubre del 1980. Els arquitectes que van participar en l'obra van ser Josep Soteras, Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot.[1]
A partir del 1991 la gestió del centre formà part de la Fundació Cultural Privada Caixa Terrassa.[1] Arran de la desaparició de la caixa, primer dins el grup Unnim i posteriorment absorbida pel BBVA, el centre cultural es publicita actualment amb el nom de Centre Cultural Terrassa.
Des del 2015, al vestíbul superior s'hi exhibeixen de manera permanent els quatre murals que Joaquim Torres Garcia va pintar per a la sala de la lluerna de la seva casa de Mon Repòs, adquirides el 1993 per la Caixa de Terrassa per preservar-ne la integritat i retirades de l'edifici quan aquest es trobava en procés de restauració. Estan instal·lats en una estructura metàl·lica de manera que presenten la mateixa disposició del lluernari original.[2]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Maqueta de l'edifici, amb la cúpula de l'auditori al fons -
Nom que presentava el Centre Cultural durant l'etapa fundacional -
Murals de Joaquim Torres Garcia per a la seva residència de Mon Repòs, exposats al vestíbul superior -
Detall del vestíbul d'entrada i d'una de les sales d'exposició
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre Cultural Terrassa |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Centre Cultural de la Caixa de Terrassa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 abril 2013].
- ↑ «Joaquim Torres-García: Pintures de Mon Repòs». Centre Cultural Terrassa. [Consulta: 30 octubre 2015].