Centre Nacional d'Intel·ligència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) (en castellà: Centro Nacional de Inteligencia, CNI) és el servei d'intel·ligència d'Espanya, creat pe la Llei 11/2002 de 6 de maig reguladora del Centro Nacional de Inteligencia, abans conegut com a Centro Superior de Información de la Defensa (CESID), creat el 1977. A diferència d'aquest darrer el Centre Nacional d'Intel·ligència es configura com una Direcció General dins l'estructura general del Ministeri de Defensa d'Espanya com un organisme públic amb autonomia funcional i personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar (organisme autònom). Des de 2009 el seu director és Félix Sanz Roldán. El 2009 tenia un pressupost de 255 milions d'euros[1] i uns 600 empleats.

Antecedent i història[modifica | modifica el codi]

El primer servei d'intel·ligència d'Espanya va ser creat durant la segona república espanyola l'any 1935 però la guerra civil espanyola (de 1936-1939) va fer que tingués poca activitat. Durant la guerra esl dos bàndols van tenir sistemes d'espionatge propis essent elmés efectiu el dels revoltats. A finals del franquisme es formà per a lluitar contra les protestes dels estudiants l'Organización Contrasubversiva Nacional embrió del Servicio Central de Documentación (SECED), fundat el 1972.

Actuacions polèmiques del CESID[modifica | modifica el codi]

  • Escoltes telefòniques privades incloses les del rei Joan Carles (1984-1991).
  • "Papers" de Juan Alberto Perote.
  • 1995 - Robatori d'informació classificada per a ser utilitzada políticament que motivaren la dimissió del vicepresident del govern Narcís Serra, del ministre de Defensa Julián García Vargas i de la cúpula del CESID.

Directors del CESID / CNI[modifica | modifica el codi]

Funcions[modifica | modifica el codi]

Entre altres i de forma reglamentària: obtenir i interpretar informació i difondre la intel·ligència necessària per a protegir i promoure els interessos polítics, econòmics, industrials i comercials estratègics d'Espanya, podent actuar dins i fora del territori espanyol.

Prevenir, detectar i possibilitar la neutralització d'aquelles activitats de serveis estrangers, grups o persones que posin en risc, amenacin o atemptin contra l'ordenament constitucional, els drets i llibertats dels ciutadans espanyols, la sobirania, integritat i seguretat de l'Estat, l'estabilitat de les seves institucions, els interessos econòmics nacionals i el benestar de la població.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bardavio, Joaquín, Pilar Cernuda y Fernando Jáuregui (2000), Servicios Secretos, Barcelona, Plaza & Janés.
  • Díaz Fernandez, Antonio M. (2006), Los servicios de inteligencia españoles. Desde la guerra civil hasta el 11-M. Historia de una transición, Madrid, Alianza.
  • Esteban Navarro, Miguel Ángel (coord.), (2007), Glosario de Inteligencia, Madrid, Ministerio de Defensa.
  • Goberna Falque, Juan R., (2007), Inteligencia, espionaje y servicios secretos en España, Madrid, Ministerio de Defensa.
  • Muniesa, Fernando J. y Diego Camacho (2005), La España Otorgada. Servicios de Inteligencia y Estado de Derecho,Las Palmas de Gran Canaria, Anroart.
  • Pérez Villalobos, María Concepción, (2002), Derechos fundamentales y servicios de inteligencia, Granada, Grupo Editorial Universitario.
  • Ruiz Miguel, Carlos (2002), Servicios de Inteligencia y Seguridad del Estado Constitucional, Madrid, Tecnos.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre Nacional d'Intel·ligència

Coord.: 40° 27′ 48″ N, 3° 45′ 48″ O / 40.463275°N,3.763274°O / 40.463275; -3.763274