Real Acadèmia de Cultura Valenciana
De Viquipèdia
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (anomenada Centre de Cultura Valenciana fins al 1978) és una associació fundada el 1915 per tal de treballar per la llengua i la cultura valencianes.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
Fou creada el 1915 amb el nom de Centre de Cultura Valenciana, patrocinada pels polítics conservadors Joan Pérez i Lúcia i Josep Martínez i Aloy, primer president fins a la seva mort el 1924, amb la pretensió de fer una rèplica de l'Institut d'Estudis Catalans. Però fou dedicada a la publicació d'estudis locals, majoritàriament en castellà i des d'un punt de vista provincialista, raó per la qual fou atacada per Miquel Duran i Tortajada i Jacint Maria Mustieles, qui en denuncià el poc ús del valencià i el poc rigor en la selecció dels seus membres.
El 1928 començà a publicar Anales del Centro de Cultura Valenciana, sota la presidència de Josep Sanchis i Sivera (1927-1936), el centre es va lligar a la defensa de les reivindicacions del valencianisme polític en adoptar les normes de Castelló i participar en la redacció de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931.
[edita] El CCV durant el franquisme
Després de l'arribada del franquisme el 1939, el CCV esdevingué un cenacle erudit sense incidència política. El seu president, Teodor Llorente Falcó, fou nomenat pel governador civil, i van depurar els membres destacadament antifeixistes (Manuel Cocharan, Vicent Marco Miranda, Emili Gómez i Nadal), però va mantenir altres menys destacats com Carles Salvador o Francesc Almela i Vives. Tanmateix, durant aquest temps es destacà per una activitat rutinària feta pràcticament tota en castellà, malgrat els esforços fets per Carles Salvador, qui el 1948 va impular la secció de Llengua i Literatura. El 1946 va ingressar en el Patronat José María Cuadrado del CSIC.
[edita] La Real Acadèmia de Cultura Valenciana
Des de les acaballes del franquisme ha proposat diverses ortografies i gramàtiques secessionistes sobre el valencià. Recentment (juliol 2003) ha reformat les Normes del Puig (que la mateixa entitat proposà fa pocs anys), afegint-hi accents, amb unes regles molt paregudes a les Normes de Castelló. Açò ha creat confusió entre el blaverisme, ja que alguns són partidaris de les antigues i d'altres de les noves.
Malgrat que la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) obliga que totes les administracions han de seguir les normes de l'AVL, l'RACV rep subvencions de diverses institucions públiques[1], tot i que segueix unes normes diferents.
[edita] Enllaços Externs
- Real Acadèmia de Cultura Valenciana
- Diccionari online de Valencià
- Climent-Ferrando, Vicent: L'origen i l'evolució argumentativa del secessionisme lingüístic valencià. Una anàlisi des de la transició fins a l'actualitat.
[edita] Referències
- Santi Cortés Carreres València sota el règim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995
